Resultats de la cerca
Es mostren 2520 resultats
Mateu I de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn, Marsan, Gabardà i Lautrec (1391-98), vescomte de Castellbò i baró de Castellvell de Rosanes (1381-98).
Fill i successor del vescomte Roger Bernat IV de Castellbò i de Gueralda de Navalhas Succeí el pare sota la tutela de la mare, i quan morí el comte Gastó III heretà també, com a parent seu més pròxim, el comtat de Foix i els seus annexos tornava a reunir, així, en la seva persona, tot el patrimoni familiar de la casa de Foix d’ambdós vessants pirinencs Casat amb Joana, filla de Joan I de Catalunya-Aragó 1392, en morir el rei 1396 sense fills mascles, intentà de fer valer els drets de la seva muller en la successió i, ajudat per altres senyors ultrapirinencs, envaí el territori català i l’…
Miguel Arlegui y Bayones
Història
Militar
Militar castellà.
Prengué part a la darrera guerra carlina i en la campanya de Puerto Rico De retorn a la Península passà per diverses comandàncies militars, entre les quals la de Barcelona General de brigada 1919, fou cap superior de policia de Barcelona, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido novembre 1920-octubre 1922 La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals —sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal—, d’atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors de la patronal i de la dreta i…
diòcesi d’Ègara
Demarcació eclesiàstica segregada vers el 450 del territori diocesà de Barcelona pel bisbe Nundinari i que durà fins a la invasió àrab.
Comprenia probablement l’antic municipi romà d’Ègara El primer bisbe fou Ireneu, clergue de Barcelona, la designació del qual com a primer bisbe d’aquesta seu vers el 464 fou denegada en un concili a Roma el 465, cosa que comportà el retorn d’Ireneu a Ègara Sembla que un altre bisbe d’aquesta ciutat, Nebridi 516-27, passà també a Barcelona, on és testimoniat el 540 Durant el període visigòtic hom coneix els noms d’uns altres sis bisbes d’Ègara sobretot per llur assistència als concilis del regne i de la província El concili de la Tarraconense del 614 fou celebrat a la seu d’Ègara…
Bernhard Schlink
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià dret Del 1988 al 2005 fou jutge del Tribunal Constitucional del land del Rin del Nord-Westfàlia Ha estat professor de dret a les universitats Friedrich-Wilhelm de Bonn 1982-91, Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main 1982-92 i imparteix filosofia del dret a la Universitat Humboldt de Berlín Com a escriptor, s’inicià en el gènere de la novella negra amb Selbs Justiz ‘La justícia de Selb’, 1987, escrita conjuntament amb Walter Popp, protagonitzada pel detectiu Gerhard Selb nom que es pot traduir per ‘mateix’, ‘auto-', ‘si mateix’, etc, posteriorment també personatge principal de…
Guillermina Martínez Cabrejas
Dansa i ball
Ballarina castellana més coneguda pel pseudònim de Mariemma.
Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El 1960 s’inicià com a…
Paul Marcinkus
Cristianisme
Eclesiàstic nord-americà, de nom d’origen Paulius.
Fill d’un immigrant lituà, el 1947 fou ordenat de sacerdot catòlic per la diòcesi de Chicago Després d’estudiar Dret Canònic a Roma 1950-53, fou nunci a Bolívia i al Canadà 1955-59 i, de retorn al Vaticà, secretari d’Afers Estrangers Estret collaborador del papa Pau VI investit el 1963 i a qui va salvar personalment d’un intent d’assassinat el 1971, el 1969 aquest el nomenà arquebisbe d’Orta i secretari de la cúria romana i, el 1971, director de l’Institut per a les Obres de Religió IOR, la principal institució financera del Vaticà El 1982, un any després que Joan Pau II el…
Nouveaux Réalistes
Grup d’artistes.
Tot i que la seva activitat ja s’inicià els anys cinquanta al voltant dels Salons des Réalités Nouvelles, la denominació del grup fou donada pel crític d’art Pierre Restany i aparegué per primera vegada en el text d’introducció de l’exposició d’Arman Armand Fernández, François Dufrêne, Raymond Hains, Yves Klein, Jean Tinguely i Jacques de la Villeglé a la galeria Apollinaire de Milà a l’abril del 1960 A més d’aquests artistes, Niki Saint Phalle, Daniel Spoerri, Martial Raysse, Arman, César Cesar Baldaccini, Christo o Rotella, en foren integrants Dins una diversitat de propostes, constituïren…
Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes

Exterior de la Masia d’en Cabanyes, seu del Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel Cabanyes
© Consell Comarcal del Garraf
Museologia
Equipament destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf.
Es troba a la Masia d’en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, edifici cedit per l’ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf Fou inaugurat l’any 2000, amb el nom de Centre d’Interpretació del Romanticisme Terra XIX, i mostrava als visitants un context històric centrat en el segle XIX i l’inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el Romanticisme i el Modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians L’any 2011, el centre canvià el seu nom pel de…
Instituto Chileno-Catalán de Cultura
Entitat cultural fundada a Santiago de Xile, el 5 d’agost de 1942.
Formada per intellectuals catalans i xilens, l’actriu Margarida Xirgu n'era la presidenta d’honor i Ricardo Latcham el president executiu Eren vicepresidents de l’entitat Gabriel Amunategui, director de la Biblioteca Nacional, i Francesc Trabal Joan Oliver i Sallarés n'era el secretari i Antoni Pi i Capmany el tresorer, al costat de dotze consellers més, entre els quals Domènech Guansé, Cèsar A Jordana, Xavier Benguerel i J Ferrater i Móra L’escriptor R Latcham n'inaugurà les activitats amb “Semblanza de Ramon Llull”, conferència pronunciada a la Sala Medina de la Bilioteca Nacional, on també…
Triple Aliança
Història
Tractat d’amistat signat a Hannover el 10 d’octubre de 1716 entre la Gran Betanya i França, al qual poc temps després (4 de gener de 1717) s’afegiren les Províncies Unides.
La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718, Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança 28 d’agost de 1718 Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana i fins i tot el retorn…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina