Resultats de la cerca

Té nou orificis És entonat en si bemoll i presenta una extensió d’unes tres octaves Acompanyava els xantres en els actes litúrgics i fou també freqüent en les grans orquestres Haydn, Beethoven i Mendelssohn, entre altres, l’empraren Els serpentons foren molt estesos des de la fi del s XVI fins a mitjan s XVIII Fou desplaçat per instruments més eficaços, com la tuba o el trombó baixos

Es tradueix en un soroll de fons en els aparells receptors

Foren descoberts per Johan W Hittorf l’any 1869 i estudiats el 1897 per Sir William Crookes, que observà que eren desviats pels camps magnètics o elèctrics, i posteriorment per Joseph John Thomson, que, el 1879, mesurà aquestes desviacions i demostrà que eren formats per partícules de càrrega negativa que identificà com a electrons El 1898 Lenard descobrí que poden penetrar en certes substàncies alumini, or, etc Els raigs catòdics tenen actualment diverses aplicacions, com els tubs de raigs X on, en incidir sobre l’anticàtode, provoquen l’emissió de raigs X, el microscopi electrònic i,…

Els forats poden tenir una funció melòdica, si es tapen amb els dits o amb sistemes de claus per a produir diferents notes flauta, o bé una funció purament acústica, restant sempre oberts, per a definir la llargada útil de l’instrument xeremia

Hom el polaritza negativament respecte al càtode Serveix per a controlar el feix electrònic

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…

Característiques generals El poliquet de la fotografia, una espècie errant, Lepidasthenia elegans , permet d’observar la clara segmentació externa del cos i la distribució de les setes a cada anell, com també la diferenciació del cap, a la part anterior del cos Aquesta espècie viu principalment a l’interior de les concrecions calcàries dels ambients coralligen i el precoralligen Lluís Dantart Els poliquets constitueixen el grup més ampli i divers del fílum dels anèllids Es tracta d’animals multisegmentats i proveïts d’unes expansions laterals molt característiques, anomenades parapodis, que…