Resultats de la cerca
Es mostren 1242 resultats
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…
Miquel Escuder. Màquines de cosir i motors de gas
Miquel Escuder i Castellà, extret de Terrassencs del 1800 , de Baltasar Ragón Miquel Escuder i Castellà va néixer a Terrassa l’any 1835, fill de pares artesans Aviat es traslladà a Barcelona, on ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima Allí és on es convertí en un mecànic experimentat, que voldrà independitzar-se i fabricar el seu propi producte La producció industrial de Miquel Escuder correspon a tres etapes històriques diferents Són les següents 1862-1879 dedicació exclusiva a la fabricació de màquines de cosir 1879-1900 els motors de gas es convertiren en els principals productes…
1868-1891: Una decidida obertura exterior
Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, promotor de l’aranzel del 1869 Banc d’Espanya La revolució de setembre del 1868 inicia un nou període a la història econòmica de Catalunya i d’Espanya que es presenta inicialment determinat per les reformes realitzades pels liberals sota la pressió del dèficit públic L’acció al Ministeri d’Hisenda de l’economista progressista català Laureà Figuerola, amb el suport gairebé incondicional del general Joan Prim, president del Consell de ministres fins que fou assassinat el 27 de desembre de 1870, dóna contingut i nom a les línies bàsiques de la nova…
deflegmació
Química
Condensació parcial d’un vapor mixt en refredar-lo fins a una temperatura determinada a fi de recollir el condensat ric en els components de punt d’ebullició més alt.
Hom la combina generalment amb la rectificació o el fraccionament
òxid salí de ferro
Química
Tecnologia
Òxid que constitueix la pedra d’imant natural; hom l’obté artificialment per combustió del ferro o per acció del vapor d’aigua, sota la forma d’una pols negra.
És considerat com una combinació dels altres dos òxids L’òxid fèrric també pot combinar-se amb altres òxids, a més de l’òxid ferrós, i pot donar ferrites , pertanyents al grup de les espinelles, que permeten d’obtenir els ferrats per oxidació per exemple, el ferrat de potassi, K 2 FeO 4 , sals que provenen d’un òxid FeO 3 no aïllat
termomanòmetre
Física
Aparell emprat per a mesurar temperatures elevades, constituït per un manòmetre que mesura la pressió del vapor saturant d’una substància adequada, la qual depèn de la temperatura a mesurar.
moviment alternatiu
Tecnologia
Moviment oscil·latori, periòdic o no, com ara el d’un sistema mecànic a banda i banda de l’equilibri (pèndol, molla, balancí del rellotge, èmbol de màquina de vapor, etc).
ionització per xoc
Física
Ionització d’un àtom o d’una molècula d’un gas o d’un vapor produïda quan una partícula hi incideix amb energia suficient i li fa alliberar un electró.
lubrificació

Esqeuma de lubricació d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció i efecte de lubrificar.
La lubrificació té per objectiu de reduir el fregament entre les superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per tal de disminuir les pèrdues d’energia i el desgast de les peces Hom l’aconsegueix interposant entre les superfícies una substància oliosa o greixosa, anomenada lubrificant , amb la qual cosa hom substitueix el fregament entre les superfícies seques pel fregament intern del lubrificant Hom assoleix la lubrificació perfecta, anomenada lubrificació fluida , quan les dues superfícies sòlides resten completament separades pel lubrificant aleshores la força de fregament és…
Federació Socialista Catalana
Història
Federació de les agrupacions socialistes de Catalunya adherides al Partido Socialista Obrero Español, coneguda també com a Federació Catalana del PSOE
.
Les primeres agrupacions actuaren en 1880-82 a Barcelona, Manresa, Tarragona i Vilanova i la Geltrú, tingueren com a òrgan el setmanari El Obrero i influïren sobre les Tres Classes de Vapor El 1886 hi havia nou agrupacions, i el 1888 els centres obrers socialistes de Barcelona, Mataró i Vic convocaren el congrés constitutiu de la Unió General de Treballadors Josep Comaposada en fou president el 1892, però la força socialista perdé importància El 1904 hi hagué un canvi en les relacions socialistes, i el moviment obrer i la Federació collaboraren en la creació de la Solidaritat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina