Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Vilabertran és força reduït, de 2,29 km 2 d’extensió És situat al NE de la ciutat de Figueres, al sector de la plana empordanesa a l’interfluvi entre la Muga i el Manol, la confluència dels quals es fa aigua avall de Vilabertran El territori, en una bona part ben conreat, és regat per nombrosos pous i per la riera de Figueres, o de Galligants, la qual, a migdia, corre parallela a l’antic límit municipal amb Vilatenim A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al S limita amb el terme de Figueres, i al N amb…

Situació i presentació És situat als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc fins el 1957 va ser del bisbat de Vic i després va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona Vallfogona limita al N amb Montoliu de Segarra, al NE amb Llorac, a l’E amb Savallà del Comtat, al S amb Conesa i Passanant i a l’W amb Guimerà La demarcació de Vallfogona, anomenada en…

Situació i presentació El terme municipal de Tarroja de Segarra, de 7,61 km 2 , es troba a la vall mitjana del Sió, que travessa el territori en direcció SE-NW És envoltat en bona part pel municipi de Torrefeta i Florejacs, que forma com una ferradura des de ponent fins a llevant pel nord, i limita també amb el terme municipal de Cervera, que l’envolta des del SW a llevant per migdia L’orografia no té altres relleus notables que les suaus carenes a banda i banda de la ribera del Sió, riu que rep en aquest municipi les aigües del torrent de Valls, nascut en el veí terme de Torrefeta i…

Situació i presentació Limita amb els termes d’Alforja S, Vilaplana E i la Febró NE, tots tres del Baix Camp, i amb el de Cornudella de Montsant NW i W, del Priorat El cim dit el Molló o el Mirador 915 m és a l’extrem sud-occidental del terme i forma un quadrifini entre Arbolí, Cornudella, Porrera i Alforja El municipi és al sector sud-oest de les Muntanyes de Prades, que aquí sobrepassen els 1000 m al puig de Gallicant 1009 m i donen al territori un caràcter molt trencat i accidentat Una bona part del terme pertany d’una manera molt clara i plenament admesa al Baix Camp, raó per la qual el…

Situació i presentació El terme d’Alpens, el més septentrional de la comarca del Lluçanès, és punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès Limita al N i l’E amb les Llosses Ripollès, al SE amb Sora Osona, al S amb Sant Agustí de Lluçanès Osona i Lluçà Lluçanès i a l’W amb Borredà Berguedà El territori, format durant el Terciari, és força muntanyós, assenyalant la proximitat de les contrades prepirinenques és limitat al NW per la serra que va de Puigcornador 1228 m a Santa Margarida de Vinyoles 1208 m, que el separa del Ripollès Aquestes terres elevades tenen grans…

Situació i presentació És envoltat pels municipis de Duesaigües SW i W, Riudecanyes S, Botarell SE i E, les Borges del Camp de forma puntual, a l’E i Alforja N El terme és situat en terreny muntanyós al peu de Puig Cerver 831 m, de Puig Marí 660 m, prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella 527 m, ocupant les altes valls de les rieres de les Voltes i de les Irles L’altitud del terme oscilla entre els 200 i els 800 m El terme comprèn, a més de la vila de Riudecols, cap de municipi, els llogarets de les Voltes i les Irles, i les urbanitzacions Riuclub i les Costes Sembla…

Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó…

Situació i presentació El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós 2914 m, passa pel Pedró de la Tossa 2695 m, per Puigfarinós 2594 m i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja Per tota la…

Situació i presentació Ocupa l’extrem NE de la comarca i limita al S amb Sant Celoni, a l’W amb Campins i Fogars de Montclús i a l’E amb el terme selvatà de Riells i Viabrea És un municipi totalment montsenyenc que s’allarga des del cim del turó de Morou 1 307 m a l’extrem N, fins a la Tordera, que és el seu límit meridional, a uns 150 m d’altitud Té com a eix la riera de Gualba, l’antiga Aqua Alba , que li ha donat el nom, que neix a la vall de Santa Fe i desguassa a la Tordera, prop de Gualba de Baix, i a la qual conflueixen torrents i rierals com el del Sot de les Pedreres, el d’en Cinto o…

Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…