Resultats de la cerca

Es trobava en l’actual conjunt d’edificis que formen el petit nucli de població de Freixenet Era situada dins l’antic terme del castell de Riner Serví d’estatge a una família de cavallers que portava el mateix nom de Freixenet, la qual es trobava lligada als senyors del castell de Riner El lloc de Freixenet apareix documentat a partir de l’any 1027, quan en la publicació del testament sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, aquesta dama manà donar a Sant Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet La família Freixenet apareix portant el seu nom a partir…

D’aquest castell, situat vora l’església de Sant Pere, hi ha documentació a l’Arxiu Diocesà de Solsona, tot i que és indirecta, ja que consta d’una sèrie de donacions i vendes de terres que termenejaven amb el castell de Miraver o que hi eren dins Les dades són dels anys 1014, 1015, 1068, 1070 i 1098 en la donació que Ramon, senyor de Miraver, fa de l’església Aquesta senyoria passà al seu fill Pere i al fill d’aquest, Ramon Pere, i la seva muller Agnès l’any 1150 i a Ramon de Vilaró l’any 1227 De manera directa en tenim constància en un document del 7 de juny de 1199, en el qual…

Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú Encara que sembla que tingué un terme jurisdiccional, aviat el monestir de Santa Maria de Ripoll li anà absorbint i el castell desaparegué La primera notícia de l’existència del castell correspon a l’any 877, quan Bagulf i la seva muller vengueren a Fluridi unes terres situades a Balbs actualment Baups, en la costa del castell En una data posterior al 1070 es féu un jurament de fidelitat al comte Bernat de Besalú, per la torre de Ripoll amb la seva castlania i amb totes les…

El primer esment del lloc de Boldú és de l’any 1080, en què el comte d’Urgell Ermengol IV concedí a Ponç de Dalmau l’alou o quadra de Boldú, a la marca del comtat, al pla del Mascançà Tot i aquesta notícia tan primerenca del terme, no hi ha referències de l’església de Boldú fins al segle XIII El 1242 es dictà una setència sobre la qüestió que havia sorgit entre Berenguer d’Almenara i el monestir de Poblet a causa de la fundació que féu Berenguer d’Almenara, senyor de Boldú i pare del primer, d’una capellania o benefici per tal que el…

La primera referència d’aquesta torre és de l’any 904, quan surt esmentada en l’acta de consagració de l’església de Parets El seu primer propietari fou el monestir de Sant Cugat del Vallès, però, posteriorment passà a mans de la família Vilatzir A la darreria del segle X —entre el 990 i el 993—ja trobem documentat el lloc i terme de Vilatzir Un Bernat de Vilatzir, a l’inici del segle XIII donà impuls per a la construcció de l’església romànica de Parets, consagrada el 1207, en la qual el llinatge dels Vilatzir tenien la seva necròpoli familiar A partir de l’any 1548…

Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en…

L’existència d’aquest castell o torre es coneix a través de dues escriptures datades, respectivament, els anys 1114 i 1157 Segons el primer document, Galceran, la seva esposa Ermessenda i llur fill Galceran, cediren en feu el dit any 1114 a Ponç Guillem i a la seva muller Sança el castell de Carruçumers, també dit torre de Galceran “ ipsum kastrum de Charrucumerrs cui voccant Turrem de Godceran ”, amb la meitat de la dècima i altres drets en canvi d’acomplir uns determinats deures feudals Una quarantena d’anys més tard, el 1157, uns personatges amb idèntics noms que els del document de l’any…

Inicialment aquest castell s’anomenà de Follia Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Aquest castell es documenta per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona, i entre les possessions de l’esmentada canònica figuren el castell, l’església i la vila de Follia , cedits pel bisbe d’Urgell i el vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació de la nova església El domini de la canònica sobre el castell es constata també en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1054 que…

El petit poble de la Cirera, al centre del terme de Llorac, és situat a la riba dreta del riu Corb Tot i que és infreqüent, la documentació consigna una menció de la seva església una trentena d’anys abans que el primer esment del castell del lloc, que data del 1174 Així, per una escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha referència que Guillem de Cirera, amb el consentiment del bisbe de Vic, feu donació a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de l’“ ecclesia de Cireza ” A banda d’aquesta notícia, que evidentment posa de manifest l’origen romànic de l’església de Santa Maria…

El convent de la Mercè, conegut també com a santuari del Miracle, és situat al nord de la vila de Montblanc, fora del nucli murat, a l’esquerra del Francolí i a tocar de la carretera que va a Poblet L’any 1288 el consell de la vila va cedir a l’orde de redempció de captius, dit aleshores de Santa Eulàlia, l’església ja existent de Santa Maria del Miracle, donació que va confirmar el mateix any el rei Alfons II Durant el segle XIV, el seu superior o comanador regia també l’església i comunitat de Santa Maria dels Prats Tenia inicialment dos religiosos i uns pocs servents Va subsistir fins a l’…