Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Francesc Civil i Castellví
Música
Compositor, organista i musicòleg.
Germà de Josep i d’ Aleix Ildefons Civil Estudià a Montserrat 1903-07, Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i a la Schola Cantorum de París 1913-17, on fou deixeble de Vincent d’Indy El 1924 fou nomenat organista de la catedral de Girona, on fundà també l’Escola Municipal de Música 1936, que dirigí en 1942-65 És autor de nombrosa música religiosa, d’obres de música de cambra, peces per a orgue i per a piano, lieder i diverses sardanes Autor d’ El fet musical a les comarques gironines durant el lapse de temps 1800-1936 1970
Manuel Cazador i López
Meteorologia
Sacerdot i investigador.
Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Collegi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura
Pere Casellas i Coll
Metge.
Es doctorà a Montpeller Fou metge administrador de l’hospital de Sant Jaume d’Olot És autor, entre altres treballs, de Descripción de la enfermedad epidémica observada en Olot en 1846 i d’ Ensayo topográfico-filosófico-médico o sea reseña circunstanciada de la localidad y los habitantes de la MIV de Olot 1849 Morí en ple exercici de la seva professió a conseqüència d’una epidèmia de tifus
Benet Julià i Julià
Música
Músic.
Es formà a l’escolania de Montserrat del 1737 al 1745 amb Benet Esteve Aquest darrer any entrà al monestir, d’on fou organista a partir del 1754 Escriví, entre altres obres per a instruments de teclat, sonates per a clarins, una Missa de difunts i un Miserere , ambdós per a doble cor i orquestra
Narcís Julià
Literatura
Retòrica
Cristianisme
Preceptista i poeta.
Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi Universitari de Girona
,
Manuel Jorba i Jorba
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i erudit de la literatura catalana.
Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…
,
Pere Guilanyà i Roure
Literatura catalana
Poeta.
Fou collaborador de La Revista i La Nova Revista , publicades a Barcelona, i amb el pseudònim Pere de Berguedà, de Ressorgiment , publicada a Buenos Aires, i de Veu Catalana , de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, per no haver d'anar a la guerra d'Àfrica, i residí uns anys a París El 1947, per qüestions de feina, residí a Buenos Aires, on participà en les activitats dels catalans emigrats i al Casal Català La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, amb qui l'unia una forta amistat i compartia ideals catalanistes, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques…
Pere Dot i Martínez
Agronomia
Floricultor.
Hibridador especialitzat en el conreu de roses, n’assolí varietats de prestigi internacional com Margarita Riera 1923, Mme Gregoire Staechelin 1927, Nevada 1927, Condesa de Sàstago 1932, Si 1956, considerada la rosa més petita del món, i com els rosers miniatura Estrellita de Oro , 1940, Perla de Alcanada , 1944, Perla de Montserrat , 1945 Visqué i desenvolupà la seva tasca a Sant Feliu del Llobregat Obtingué 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en concursos com els de Bagatelle de París, Saverne, Roma, Baltimore i Ginebra, i la Rosa d’Honor, màxima distinció mundial Collaborà amb l’…
Anselm Dempere
Historiografia
Historiador.
Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús i del venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert
Pasqual Cucala
Història
Militar
Guerriller carlí.
Era pagès quan el govern li embargà una de les possessions, es llançà a la muntanya al front d’una partida 1872 Es distingí pel coneixement del terreny, l’astúcia i la crueltat, i per les accions per sorpresa, que li permeteren d’ocupar temporalment poblacions com Tortosa, Alcoi o Xàtiva i d’atacar l’Horta de València Ascendí a brigadier Fou ferit en la batalla de Minglanilla 1873 i derrotat a Iecla 1874 Morí a l’exili