Resultats de la cerca

Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants

Les potes, llargues, acaben en dues ungles, entre les quals hi ha un anell adhesiu els tarsos tenen cinc artells, i l’abdomen és allargat i de deu segments, sovint amb cercs abdominals tenen dos parells d’ales membranoses, cobertes de pèls i escates, aparell bucal llepador xuclador i antenes filiformes Les larves, generalment aquàtiques, són depredadores i fitòfagues, i viuen en uns estoigs construïts de diversos materials units per fils de seda La majoria habiten aigües dolces, però n'hi ha d’aigües salobres i marines

Les antinòmies legals es resolen per mitjà de la conciliació sistemàtica, bo i assignant un objecte especial a cadascun dels texts contradictoris i fixant els límits de llur aplicació Però quan la contradicció és absolutament irreductible, l’intèrpret ha de considerar no escrit, entre les disposicions o preceptes antagònics, aquell que representa una desviació dels principis generals que informen el sistema jurídic de què es tracta, o bé els ha de considerar anullats recíprocament i qualificar la situació esdevinguda com un cas de llacuna legal

Tesant la corda fins a encorbar l’arc, aquest adquireix la força necessària per a disparar fletxes La precisió, l’abast i la força de tir de l’arc senzill es reforcen amb certs additaments que donen lloc a nombroses variants d’arcs És una de les armes ofensives més antigues, que apareix ja en el Paleolític superior El seu ús ha perdurat fins a l’època actual entre els pobles primitius Modernament l’arc ha estat adoptat com a pràctica esportiva tir amb arc

Els fotons procedents de l’objecte estudiat incideixen sobre la placa de silici d’un dispositiu CCD un ordinador memoritza el pícsel que ha estat incidit i, posteriorment, reconstrueix una imatge sencera treballa, doncs, en temps diferit Ultra la seva gran sensibilitat ha permès de descobrir els anells d’Urà i els avantatges que comporta la utilització de components d’estat sòlid miniaturització i fiabilitat, són de gran interès per llur sensibilitat en zones no visibles de l’espectre especialment raigs X i infraroig

Mestre en teologia a París 1306, fou, successivament, professor de teologia al convent de Lleida 1294, definidor del capítol general 1302 i provincial d’Aragó 1309 És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha una còpia incompleta salms 1 a 113 al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Bíblia rimada , i que també li ha estat atribuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París a partir del salm 39

Fill d’Alexandre VI, tot i que hi ha dues butlles datades el mateix dia 1 de setembre de 1501 en les quals el legitimava successivament i contradictòriament com a fill de Cèsar Borja i com a fill seu per un breu de Pau III hom sap que ho era d’Alexandre VI Quant a la mare, hom ha cregut que era la mateixa Lucrècia Borja Estigué al servei de l’emperador Carles V En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d’Aragó

Hom ha considerat que la sonda només confirmà una observació imprecisa realitzada el 1966 de la Terra estant, que ha estat motiu de controvèrsia per tal com fou impossible de determinar l’òrbita de l’objecte pretesament descobert Té una forma irregular, de dent, i unes dimensions de 70×60×50 km radis El semieix major de l’òrbita és de 151 400 km i té un període sideral de 0,694 dies Juntament amb Janus , amb el qual comparteix l’òrbita, és situat a l’anell F de Saturn

L’oca d’Egipte es troba a tot Àfrica dessota el Sàhara, Egipte, Palestina i potser algun sector de l’Àfrica sahariana També hi ha una població que fou introduïda a Anglaterra en el segle XVIII i que ha esdevingut feréstega Dels Països Catalans solament es coneixen dues dades, molt probablement d’exemplars escapats de zoològics o aviaris, dels quals és un component freqüent El 120468 fou mort un adult totalment manso a l’albufera de València i el 150581 un exemplar a l’estany de Salses

Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993 No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església