Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
conversió interna
Física
Fenomen de descomposició radioactiva en què un nucli atòmic excitat transfereix l’excés amb una energia a un electró orbital, dit electró de conversió
, el qual és desprès de l’àtom d’energia relativament alta ( efecte Auger
).
L’espectre d’energies dels electrons de conversió és discontinu La conversió interna tendeix a dissipar l’excés d’energia, el qual no basta per a produir una emissió de partícules α o β o raigs γ
detector

Circuit detector de díode emprat com a desmodulador d’un senyal de radiofreqüència d’amplitud modulada
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu sensible als corrents elèctrics d’alta freqüència que permet de revelar la presència d’ones o d’oscil·lacions radioelèctriques i, eventualment, separar el senyal original que les modula per tal d’obtenir-ne les informacions útils.
Quan proporciona un component contínua proporcional a l’amplitud de l’oscillació sinusoidal que li és aplicada hom l’anomena detector líneal i quan la component contínua és sensiblement proporcional al quadrat de l’amplitud de l’oscillació sinusoidal que li és aplicada hom l’anomena detector quadràtic quan es tracta d’un dispositiu destinat a separar amb la mínima distorsió l’oscillació portadora i el senyal modulant combinats prèviament per una modulació hom l’anomena desmodulador Un tipus especial de detector és el detector de relació , emprat en FM ràdio i TV, que converteix les…
cardioversió
Descàrrega elèctrica que provoca una despolarització instantània i completa de totes les cèl·lules cardíaques, i permet de restaurar el ritme cardíac pel centre d’estimulació que té la freqüència de descàrrega més alta, habitualment el node sinual.
Aquest procediment de tractament és indicat en determinades circumstàncies en trastorns del ritme cardíac com ara la fibrillació i aleteig auricular, taquicàrdia paroxística supraventricular i taquicàrdia i fibrillació ventriculars
bacallar
Història
A Catalunya, a l’alta edat mitjana (s XI), individu de la categoria social inferior a la de pagès; al s XII podia portar armes, però romangué inferior a l’escuder i rarament podia ésser armat cavaller.
El terme equivalent a França bachelier indicava un jove aspirant a cavaller
bora
Meteorologia
Vent fred de muntanya que bufa violentament del nord o del nord-est a la costa adriàtica o dàlmata, des d’una àrea d’alta pressió sobre l’Europa central cap a una depressió sobre la Mediterrània.
Bufa correntment a l’hivern, però també, més feblement, a l’estiu, i és anomenat borino Pot arribar a 120 km/h, i pot representar un greu perill per a la navegació
bisó
bisó europeu
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids de la subfamília dels bovins de cos robust i de cap gros, amb banyes laterals, curtes, dretes i cilíndriques, implantades sobre un front ample; tenen l’esquena molt alta, amb un gep voluminós.
El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint…
Bibliografia general referent al romànic de la Garrotxa
Art romànic
Ramón d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans Barcelona 1926-52 Ramon d’Abadal i de Vinyals L’abat Oliba, bisbe de Vic i la seva època , ed Aymà, Barcelona 1948 Ramon d’Abadal i de Vinyals Història dels Catalans , vol II La Pre-Catalunya , ed Ariel, Barcelona 1961 Ramon d’Abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958, la ed Barcelona 1965, 2a ed Joan-Albert Adell i Gisbert L’Hospital dels pobres de Santa Magdalena de Montblanc i l’arquitectura hospitalària medieval a Catalunya , “…
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la mar i els oceans
Claveguera del món o amortidor d’estralls Distribució de la contaminació a les mars i els oceans del món El mapa reflecteix les àrees marines més afectades per la contaminació d’origen antròpic al final de la dècada del 1980 Editrònica, a partir de fonts diverses La societat s’ha acostumat a disposar de les aigües costaneres per a desfer-se dels residus És fàcil d’entendre la temptació d’utilitzar els corrents d’aigua del “gran riu planetari” per a traslladar els residus de la terra a la mar Les ciutats se situen al costat dels rius per la facilitat de transport i la provisió d’aigua i d’…
la Palma d’Ebre

La Palma d’Ebre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre, al sector més alt i més septentrional de la comarca.
Situació i presentació El terme de la Palma d’Ebre, d’una extensió de 37,92 km 2 , és situat al NE de la comarca A la seva part més septentrional, és separat de les Garrigues per una llenca de terreny pertanyent a Flix, municipi que també configura el límit ponentí Confronta, a més, amb els municipis prioratins de la Bisbal de Falset i Cabassers per llevant, i a migdia amb el terme de Vinebre La fita amb la Bisbal de Falset passa pel cingle del Penal de Sas i prop del tossal del Junquet, i el termenal amb Cabassers per la partida dels Castellassos i pel coll de Cabassers o de la Batalla prop…