Resultats de la cerca
Es mostren 9629 resultats
guerra dels Cent Anys

La guerra dels Cent Anys
© fototeca.cat
Història
Conflicte que, interromput per nombroses treves i per dos tractats de pau, enfrontà França i Anglaterra del 1337 al 1453.
És considerat com la darrera fase del litigi plantejat entre ambdós països d’ençà que la conquesta d’Anglaterra per Guillem, duc de Normandia 1066, collocà els reis anglesos en la contradictòria situació d’ésser alhora sobirans a llur país i vassalls dels reis francesos pels territoris que en feu d’aquests tenien a França, i la manifestació política de la transició entre el món feudal i els estats moderns, que l’aparició del sentiment de nacionalitat accentuà Els punts de fricció eren nombrosos, puix que, a la pugna per la supremacia a Occident i als problemes derivats de les possessions dels…
ensenyament
Art
Comunicació del coneixement de les arts.
Les antigues acadèmies gregues, les escoles romanes, les universitats medievals i els cenacles renaixentistes ensenyaren les arts liberals, mentre que les manuals eren considerades com a artesanat, l’ensenyament del qual depenia exclusivament dels tallers dels grans mestres a Grècia, dels collegii a Roma, i de les confraries i els gremis a l’edat mitjana i àdhuc al Renaixement En aquest darrer període, tanmateix, hi havia famílies nobles, com s’esdevingué sobretot a Florència, que acollien els artistes per tal d’instruir-los en posar-los en relació amb els filòsofs de l’època Les…
autodeterminació
Política
Dret internacional
Acció d’una col·lectivitat humana, dins un marc territorial, de decidir lliurement el seu destí polític, especialment de constituir-se en entitat estatal autònoma o independent.
D’una manera indirecta representa també una facultat permanent d’un país políticament constituït per a decidir lliurement el seu estatus polític, econòmic, social i cultural en aquest darrer sentit coincideix amb el concepte d' autogovern L’autodeterminació considerada com una norma general de les relacions internacionals i entesa com una facultat essencial dels grups nacionals dóna lloc a l’anomenat dret dels pobles a l’autodeterminació Aquest dret fou elaborat més o menys explícitament durant el s XIX dins l’anomenada teoria de les nacionalitats i fou expressat de fet amb el principi de…
caça

Caçador de perdius, acompanyat per gossos de caça (Composicio de Jaume Pahissa)
© Fototeca.cat
Caça
Acció de caçar.
La caça fou una de les primeres activitats bàsiques humanes Durant el Paleolític i l’Epipaleolític constituí la font essencial de l’alimentació, complementada amb la recollecció de vegetals i la captura d’animals petits A partir de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, a l’època neolítica, vers el 7000 aC, fou encara durant segles un complement important, tant com a aliment com per l’aprofitament de les pells Era feta amb trampes, per a les bèsties més grosses, i amb armes La gran majoria dels pobles primitius actuals combinen la caça amb els productes agropecuaris Les àrees de…
Hamàs
Política
Nom amb el qual són coneguts als estats àrabs diversos partits d’adscripció fonamentalista islàmica.
El més actiu és el de Palestina, que sorgí com una branca dels Germans Musulmans als territoris ocupats per Israel amb l’esclat de la primera intifada , durant la qual aconseguí un gran protagonisme Té com a objectiu la destrucció de l’Estat d’Israel i l’establiment d’un règim islàmic a Palestina Aquests objectius foren formulats en la Carta Fundacional de l’organització 1988, en la qual es declara Palestina terra islàmica per dret diví amb Jerusalem com a capital, condició que obliga tot musulmà a lluitar contra la “invasió sionista” Els límits geogràfics d’aquesta entitat islàmica…
Teatre Nacional de Catalunya

Teatre Nacional de Catalunya
© Ferran Mateo/TNC
Teatre
Teatre de titularitat pública constituït el 1995 i inaugurat el 1997.
Té com a finalitat impulsar, mantenir i projectar un referent teatral de qualitat i, en general, de les arts escèniques, identificat amb el país a través, sobretot, de l’estrena d’espectacles de creadors catalans i majoritàriament en llengua catalana, i alhora homologable internacionalment Gènesi El TNC té els antecedents en els contactes iniciats al començament dels anys vuitanta entre l’aleshores conseller de Cultura, Max Cahner i Garcia , i l’actor Josep Maria Flotats i Picas , aleshores vinculat a la Comédie-Française , al qual fou encomanat el projecte de crear i organitzar el futur…
breviari
Cristianisme
Llibre litúrgic de l’Església catòlica llatina, que conté els texts de l’ofici diví o litúrgia de les hores.
Delimita el contingut i l’extensió de la pregària i li confereix unitat Les parts, o hores canòniques, de què consta, després de la reforma del Concili Vaticà II, són ofici de lectura les antigues matines, laudes, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes hi ha estat suprimida l’hora de prima El breviari, la formació del qual ha passat per diverses etapes i la composició del qual ha sofert diverses reformes progressives, deu la seva existència a l’establiment d’una pregària considerada oficial en l’Església La pràctica de l’oració en la primitiva església cristiana fou constant, car així hom…
alquímia

Símbols dels alquimistes
Doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval.
Els seus principals objectes, el percaçament dels quals s’anomenà la gran obra, foren de preparar la pedra filosofal, suposada capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’ elixir de llarga vida, panacea universal capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament Estesa al llarg de 2000 anys, l’alquímia fou d’una extraordinària complexitat conceptual Hi coexistiren sempre un aspecte experimental, d’estudi directe de la natura, un aspecte filosòfic, que intentava de donar base racional a les seves pràctiques i esperances, i un aspecte esotèric i místic, que fou…
Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona
Historiografia catalana
Obra històrica d’Antoni de Capmany de Montpalau.
El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…
, ,
Carles VI

Carles III de Catalunya-Aragó
Història
Emperador romano-germànic (1711-40), arxiduc d’Àustria (Carles II) (1711-40) i rei d’Hongria (Carles III) (1711-40), rei de Catalunya-Aragó (Carles III) (1705-17[1725]), de Sicília (Carles IV) (1718-34) i de Nàpols (Carles VI) (1705-13 i 1718-35), rei pretendent de Castella (1703-25).
Era fill segon de l’emperador Leopold I i d’Elionor de Neuburg A la mort del darrer rei de la línia hispànica dels Habsburg, Carles II 1700, l’emperador no s’avingué a les clàusules del testament d’aquest, que s’havia decantat per un pretendent francès, Felip d’Anjou, i insistí que tal testament havia estat arrencat per la força i argumentà que, bé que el futur Felip V era net d’una infanta castellana Maria Teresa, filla gran de Felip III casada amb Lluís XIV, també ho era l’arxiduc Carles de Marianna, filla petita de Felip II, casada amb l’emperador Ferran III, i que eren més sòlids els…