Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Múnic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…

El fenomen de les croades ha d’ésser relacionat amb l’augment demogràfic de l’Occident europeu a partir del segle XI i amb la renovació espiritual que s’esdevingué a partir d’aquella mateixa centúria L’augment dels pelegrinatges a Terra Santa feu sentir la necessitat d’alliberar el Sepulcre de Crist L’esperit de Cluny infongué a Urbà II la idea de croada, i les predicacions populars, com les de Pere l’Ermità, anaren creant un ambient favorable També les assemblees de pau i treva canalitzaren vers la croada l’esperit bellicós de la petita noblesa de l’Occident En un primer moment, l’imperi…

El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…

A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…

Fill d’un antic pagès de la comarca de l’Albigès que es deia Balssa cognom que convertí en Balzac i al qual el 1802 afegí la partícula ennoblidora i de la filla d’una família de mercers parisencs Residí fins a vuit anys a Tours, on el seu pare ocupava diversos càrrecs del 1807 al 1813 estudià en un internat de Vendôme, i el 1814 es traslladà a París amb tota la família Després de fracassar en el seu intent d’escriure teatre, del 1820 al 1825 publicà diverses novelles, la majoria en collaboració i totes amb pseudònim, gairebé sempre seguint la moda de la novella negra d’origen anglès d’aquesta…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure les importants reformes que sofrí l’estructura preromànica primitiva d’aquest edifici F Tur És l’església del llogarret de Canadal, situat a 1 km al sud-est de la vila de la Jonquera El poblat, de masies disperses, era centrat en l’església i el castell, després convertit en masia, emplaçats en un planell dels vessants de l’Albera, un xic enlairat sobre la vall del Llobregat d’Empordà Mapa 220M781 Situació 31TDG903956 Per anar-hi hom pot agafar qualsevol dels camins que porten a l’església i el grup de…

Situació Vista exterior de l’absis, ben aparellat, però d’estructura simple, el qual fou construït curiosament damunt una eminència rocallosa natural F Tur L’església de Sant Climent de Tor es troba al centre del petit nucli d’aquest poble Mapa 296M781 Situació 31TEG057598 Tor és a 1 km del cap del municipi, la Tallada d’Empordà, vers tramuntana i seguint la carretera C-252, de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Port-bou Per entrar a l’església cal demanar la clau en una casa del poble Història Segons figura en la confirmació de les nombroses possessions del comte Gausfred, el magnat Riculf…

Situació Façana exterior de ponent de l'església, molt modificada al llarg dels anys Darrere, els cingles de Cabrera on hi havia el castell M Anglada L’església de l’antiga parròquia de Sant Julià de Cabrera es troba al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 50,2 —y 58,1 31 tdg 502581 Per arribar-hi cal agafar la carretera C-153, de Vic a Camprodon per Olot Al punt quilomètric 52 i tan bon punt s’ha passat el pont de les Perxes hi ha un trencall a mà…

Situació L’actual església parroquial d’Ordino es troba situada al mig de la plaça del poble Situació x 1°32′00” — y 42°33′30” MPM Història L’església parroquial d’Ordino no conserva cap indici que ens permeti d’atribuir-la a l’època romànica Com sigui que no hi ha estat feta cap mena d’excavació arqueològica, no podem saber si aquest edifici fou construït o no sobre una església anterior L’església d’Ordino apareix esmentada per primera vegada a l’acte de consagració de l’església de la Seu d’Urgell, on figura entre les parròquies de les Valls d’Andorra Hi ha diversos documents que parlen d’…

Situació Restes de la torre rectangular d’aquest castell, una de les defenses més notables de la vall de Sant Joan ECSA - A Villaró La fortalesa és a llevant del poble d’Ars, dalt d’un esperó rocós molt dret Mapa 34-10215 Situació 31TCH683007 De la Farga de Moles surt la carretera que porta a Civís, Asnurri i Ars Passat Sant Joan Fumat hi ha el trencall que mena a Ars, per una pista forestal en un relatiu bon estat Una vegada situats al poble, cal travessar el torrent que hi ha a llevant i seguir uns 200 m pel camí vell No és aconsellable de pujar al castell des del peu del turó i pel dret,…