Situació
Façana exterior de ponent de l'església, molt modificada al llarg dels anys. Darrere, els cingles de Cabrera on hi havia el castell.
M. Anglada
L’església de l’antiga parròquia de Sant Julià de Cabrera es troba al peu de la cinglera occidental de la serra de Cabrera. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781: x 50,2 —y 58,1 (31 tdg 502581).
Per arribar-hi cal agafar la carretera C-153, de Vic a Camprodon per Olot. Al punt quilomètric 52 i tan bon punt s’ha passat el pont de les Perxes hi ha un trencall a mà esquerra vers el costat de tramuntana. A uns 3 quilòmetres i al peu del camí hom trobarà l’església de Sant Julià de Cabrera, sota mateix del cingle. (MAB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera. Fou des del principi una església parroquial, condició que ha conservat fins a l’actualitat.
El castell de Cabrera apareix en la documentació a partir de l’any 940, quan Sendred permutà al bisbe Guilerà de Barcelona diversos béns, situats al costat de Barcelona, mentre que rebia la meitat de tot el que el seu oncle, el bisbe Teodoric, havia donat a l’església de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona, que era situada en el comtat d’Osona, al terme de Cabrera.
Les primeres notícies sobre l’església de Sant Julià no es troben fins la data compresa entre els anys 1025 i 1050, que correspon a una llista de parròquies del bisbat de Vic, on figura la de Sant Julià de Cabrera. Aquesta condició de parròquia es confirma l’any 1079, que probablement fou renovada, quan Adalez donà a la seva filla Garsenda un alou situat a les parròquies de Santa Maria de Corcó i de Sant Julià de Cabrera. El 1357 es coneix l’existència d’un altar dedicat a santa Maria, a més de sant titular. L’edifici romànic resultà seriament damnificat pels terratrèmols de 1425-1427, ja que caigué una bona part de la seva volta i de l’absidiola de migjorn i el seu absis central també resultà perjudicat. Posteriorment fou elevada la petita glorieta del campanar, carregada sobre el mur o posat a l’absis, en el qual mur més tard fou oberta una finestra circular central, sota la qual fou plagada la porta d’entrada que porta la inscripció de l’any 1567.
Més endavant encara hi hagué algunes modificacions posteriors que varen mutilar l’aspecte integral de l’absis major en la seva part externa.
L’any 1936 varen desaparèixer els quatre altars que adornaven l’interior.
Actualment, encara que conservi les funcions parroquials, no té rector propi i és el de Cantonigròs que té cura de la celebració del culte, mentre que l’edifici es conserva en un relatiu bon estat. (APF-ABC-JVV)
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, on s’aprecia la singular disposició del seu transsepte, del qual es conserva només el braç de tramuntana i les transformacions de la nau i del cantó de migjorn.
M. Anglada
L’església de Sant Julià de Cabrera és un edifici que ha sofert moltes modificacions, però que, malgrat tot, conserva una part de la seva estructura original, que consisteix en una nau, coberta amb una volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada al cantó de llevant per un absis semicircular, el qual s’hi obre mitjançant un senzill plec. La planta de l’església es completava amb un tímid transsepte del qual només es conserva el braç de tramuntana, de planta quadrada molt petit i cobert amb volta d’aresta. En aquest braç s’obre una absidiola semicircular que ha estat perforada per una finestra de doble esqueixada.
El costat de migjorn ha estat totalment modificat amb la construcció d’una sagristia i una capella.
Exteriorment l’absidiola ha estat decorada amb arcuacions llombardes distribuïdes en sèries de dues i tres, entre lesenes.
L’absis central, molt alterat per la sagristia, presenta indicis d’haver tingut lesenes.
La porta principal, amb un arc de grans dovelles s’obre a la façana de ponent on hi ha també un òcul i un campanar d’espadanya de dos ulls, ampliat barroerament fins assolir una planta quadrada.
Interiorment l’església ha estat totalment decorada amb pintura, la qual cosa impedeix de veure’n els paraments.
Vista exterior de la capçalera en la qual hom pot apreciar l’absidiola del costat de tramuntana, bellament decorada amb arcuacions i bandes llombardes, i l’absis central, avui llis, però que encara deixa veure senyals de les arcuacions i lesenes que hi han estat llevades.
M. Anglada
Exteriorment l’aparell original visible sobretot a l’absis i a la façana de ponent és de petits carreus simplement desbastats, amarats en argamassa, disposats en filades uniformes, bé que tenen unes mides molt irregulars. A l’absidiola hi ha importants restes de l’arrebossat exterior.
Per llurs característiques constructives i decoratives, l’església s’inscriu plenament dins els models propis de l’arquitectura del segle XI i en la tipologia d’esglésies d’una nau amb transsepte i sense cúpula, com Sant Julià Sassorba o Sant Martí Sescorts, però entre les quals constitueix un cas singular a causa de les reduïdes proporcions del seu transsepte i pel fet d’haver estat coberta amb volta d’aresta. (JAA-MAB)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado, “Hoja Parroquial”, Vic 29 d’abril de 1945.