Resultats de la cerca
Es mostren 41625 resultats
Saul A. Kripke
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Fou professor a la Universitat de Princeton des del 1977 Elaborà una semàntica que portà a un nou examen de la noció d’essència Un concepte bàsic en la semàntica de Kripke és el de designador rígid i, contraposat a aquest, el de designador accidental Els noms, propis o no, són designadors rígids, i els descriptors són designadors accidentals Això el conduí a entendre de manera diferent conceptes com necessitat, identitat, propietat, etc Una de les conseqüències més destacables d’aquesta teoria és que no hi ha identitat psicofísica, ja que un cos sense vida…
certesa
Filosofia
Estat d’esperit d’aquell qui dóna l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se ( dubte
).
Hom considera també que aquest judici ha d’ésser vertader veritat Objectivament hom parla de certesa referint-se al judici mateix i al seu caràcter de cert La filosofia tradicional sol distingir tres tipus de certesa física sobre fets d’experiència, metafísica sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció i moral Hom qualifica de moral la certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o són condicionats per certes disposicions morals creença Els…
auxiliar
Dret internacional
Dit de les tropes que combaten al costat de les regulars d’un o més estats en situació bèl·lica formal, generalment formades sobre la base de voluntaris.
El reglament annex a les convencions de la Haia del 1899 i del 1907 les assimila als combatents regulars sempre que operin sota un cap responsable, amb insígnies distintives i respectant les regles de la guerra Són designades també auxiliars les unitats de reclutament voluntari o mercenari, provinents d’estats neutrals, autoritzades o no per llur govern, i també les tropes al servei de les potències colonials formades per poblacions indígenes no organitzades en estat Les dues guerres mundials, especialment la segona, han desdibuixat el concepte de tropa auxiliar per…
edulcorant
Alimentació
Hi ha edulcorants naturals sacarosa, fructosa, glucosa, etc amb poder energètic 4,1 kcal / g i un conjunt de productes de síntesi química sacarina, ciclamats, etc caracteritzats per un poder edulcorant molt superior als sucres naturals 1 g de sacarina té el mateix efecte que aproximadament 500 g de sacarosa i perquè no fan cap aportació energètica Hom ha intentat de lligar el seu poder edulcorant amb l’estructura química coordinada entre grups —OH i —NH 2 La seva utilització és com a substitut dels sucres naturals en dietes on el sucre no és convenient aliment La…
rossinyol

Rossinyol
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 16 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares.
És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia…
rocabertí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom popular del diner de billó encunyat a Girona des del 1462 fins al 1469, en temps de la guerra contra Joan II, a imitació del diner rossellonès menut, amb el canvi tan sols de la llegenda del revers, que en el menut gironí diu: Civitas Gerunda
.
No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la…
ready-made
Art
Expressió amb què hom designa un objecte quotidià, allunyat del seu context habitual, en què tenia una utilitat pràctica, i inserit en el mecanisme de l’art, com a fruit de l’elecció voluntària de l’artista.
Vindria a ésser un objecte qualsevol fet art El primer a fer-ne fou MDuchamp, el qual no ho considerava com quelcom d’estètic, sinó provocatiu, com a mecanisme de xoc El primer ready-made conegut és Bicycle Wheel 1913 i consisteix en la juxtaposició d’una roda de bicicleta i un tamboret, però el primer exposat fou Font 1915, que no era altra cosa que un urinari Aquest gest de lliure elecció per part de l’artista inaugura possibilitats immenses dins l’art contemporani instaura una nova actitud enfront de la realitat, de l’art i de la vida, i posa en crisi el paper…
Röntgensatellit

Recreació artística del satèl·lit ROSAT a l’espai
© DLR German Aerospace Center
Astronàutica
Satèl·lit llançat el juny del 1990, en una missió internacional on hi havia predomini de científics alemanys.
El nom prové del científic alemany Wilhelm Conrad Röntgen El seu camp d’estudi abraça les zones de l’espectre corresponents als raigs X i a l’ultraviolat La primera part de la missió consistí a crear un mapa de tot l’espai en raigs X i ultraviolats Posteriorment es féu servir per a investigar objectes puntuals La missió es donà per acabada al febrer del 1999 Inhabilitat des d’aleshores, la darrera setmana del mes d’octubre del 2011 entrà a l’atmosfera terrestre Tot i que hom estimà que a causa de les seves dimensions no es desintegraria completament en caure a la Terra, no es…
antibiograma
Biologia
Determinació de la sensibilitat dels gèrmens als antibiòtics.
És aplicat a l’estudi dels bacteris i, a vegades, dels fongs Les tècniques més utilitzades es basen en la difusió en la massa d’un medi de cultiu sòlid, sembrat prèviament amb el germen en estudi, de l’antibiòtic que impregna un petit disc de paper dipositat sobre la superfície del medi si el germen és sensible a l’acció de l’antibiòtic no prolifera entorn del disc de paper, mentre que si és resistent prolifera de manera uniforme Bé que no sempre hi ha correlació entre els resultats obtinguts in vitro i els aconseguits in vivo , les dades que proporciona l’…
proposició adversativa
Gramàtica
Proposició coordinada que denota una significació oposada.
Aquesta oposició pot ésser parcial o total si és parcial, la coordinació adversativa és restrictiva o bé correctiva ha plogut poc, però hem salvat la collita si l’oposició és total, la coordinació adversativa és exclusiva no estic content, sinó trist L’oposició restrictiva o parcial no expressa incompatibilitat en el judici de la primera proposició l’oposició exclusiva o total expressa una incompatibilitat entre les dues proposicions Sempre, però, les proposicions coordinades adversatives van unides per una relació d’oposició o contrast, oposició o contrast que pot…