Resultats de la cerca
Es mostren 1502 resultats
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…
Adriano Tommaso Banchieri
Música
Compositor, organista i teòric italià.
Vida Estudià amb Lucio Barbieri i Giuseppe Guami El 1589 ingressà a la congregació benedictina dels olivetans, al monestir de Monte Oliveto, prop de Siena Els anys següents recorregué diversos monestirs de l’orde El 1609 s’establí a San Michele in Bosco, prop de Bolonya, on visqué la resta de la seva vida El 1615 fundà a Bolonya l’Accademia dei Floridi, cercle en el qual era conegut com "Il dissonante" Tan important com la seva obra compositiva foren els seus escrits sobre música, en els quals tractà de molts aspectes transcendentals per a entendre els canvis que es produïren en la música…
Tomás Marco
Música
Compositor, musicòleg i crític castellà.
Vida Estudià violí i composició a Madrid, i posteriorment amplià estudis amb B Maderna, GM Koenig, P Boulez i G Ligeti als cursos de Darmstadt dels anys 1964 al 1967 Rebé també classes de sociologia musical de Th Adorno El 1967 estigué vinculat al grup de K Stockhausen Crític musical en diferents mitjans de comunicació, el 1967 fundà l’Estudio Nueva Generación i la revista "Sonda" Ha pronunciat conferències sobre temàtiques d’història de la música i ha ocupat importants càrrecs, com ara el de gestor musical al capdavant de l’organisme autònom de l’Orquesta y Coro Nacionales de España OCNE i…
contratenor
Música
Terme que des del final del segle XVI designava el cantant masculí amb tessitura de contralt i que, des de mitjan segle XX, es refereix de forma genèrica a les tessitures elevades de la veu masculina en el repertori de la música anterior al 1830.
A causa de l’esmentada evolució terminològica que, al llarg del segle XV i el començament del XVI, convertí contratenor altus en altus i contraltus , i contratenor bassus en bassus i contrabassus , aquestes noves formes passaren a ser progressivament identificades amb les tessitures masculines que les interpretaven, amb la qual cosa el terme contratenor, en el seu sentit original, començà a desaparèixer d’Europa A Anglaterra, però, al final del segle XVI, mentre T Morley se servia encara del terme counter per a referir-se a una veu polifònica superior al tenor, es començava ja a establir la…
Sant Andreu de Sagàs
Ermita
Edifici històric del municipi de Sagàs (Berguedà).
L’edifici A causa de les moltes reformes que havia sofert l’església al llarg dels segles, i per iniciativa dels habitants del poble, l’any 1985 es van iniciar diverses campanyes de restauració de l’edifici i d’excavació del subsol La informació obtinguda d’aquesta intervenció va permetre establir les diferents etapes constructives del conjunt Del temple preromànic segle X, amb una gran nau rectangular disposada en sentit est-oest, només es conserven les filades del basament dels murs nord i oest, sense vestigis de cap element sustentador de la coberta ni de cap altra mena La construcció…
música africana
Música
Música dels pobles de l’Àfrica negra.
Les nombroses variants de la música negra tenen com a únic denominador comú el fet de pertànyer a la categoria de música no escrita, de tradició oral Des del punt de vista estilístic, hom pot subdividir l’Àfrica negra en dues grans àrees musicals delimitades per una línia parallela a l’equador situada entre aquest i el tròpic de Càncer La zona del nord s’estén per tot el país senegalès i el Sudan hi és conreada la música pròpia de sabana, molt influïda per l’islam Aquesta cultura musical desconeix la polifonia i excelleix en l’art dels solistes anomenats griots , que constitueixen una casta…
Sant Llorenç de Saraís (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Restes de l’absis de la primitiva església romànica, ara embegudes en un edifici tardà destinat a usos ramaders ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les escasses restes de l’església romànica són camuflades en una construcció que hom anomena l’Abadia, els baixos de la qual fan actualment de boval Aquest edifici és situat en un relleix estès damunt l’església moderna, a la part alta del poble de Saraís, actualment abandonat Saraís és al SW de Durro, a redós del turó de Collcabanes Mapa 32-10 213 Situació 31TCH185054 Hom hi arriba per un camí de bast que s’inicia, a mà dreta, a l’altra banda…
Sant Salvador de Montmajor
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del cantó sud-occidental R Viladés Adossada al peu d’una costa, davant mateix de l’antiga casa Hospital, avui anomenada Cal Bisbe i prop de la riera de l’Hospital Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,6 — y 51,9 31 TCG 936519 Es troba al quilòmetre 12,200 de la carretera de Cardona a Montmajor L’església és damunt mateix de la carretera, a mà esquerra, en direcció a Montmajor RVL Història Situada dins l’antic terme del castell de Montmajor…
Sant Romà o la Mare de Déu del Remei (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior L Prat Al cantó sud-occidental del terme municipal de Pinell, dalt mateix del turonet que abriga la casa de Sant Romà, hi ha l’església que també coneixem per la Mare de Déu del Remei Mapa 329M781 Situació 31TCG625426 Sortint de Solsona per la carretera de Sant Climenç hom arriba, amb 16 km, on s’acaba l’asfalt A uns 300 m de la pista de terra que va a Madrona, uns rètols indiquen el camí de Sanaüja, que cal prendre per continuar als 1 700 m a mà esquerra i arribar, amb 2,500 km, a la casa de Sant Romà, on guarden les…
Sant Martí de Tentellatge (Navès)
Art romànic
Situació Mur exterior de llevant del temple, amb un arc de ferradura tapiat Potser es tracta de l’arc triomfal que obria l’absis d’una església preromànica L Prat Formant part del poblet de Tentellatge, al cantó de llevant del terme de Navès, a frec amb els de l’Espunyola i Montmajor, del Berguedà, s’aixeca l’església parroquial de Sant Martí, prop del collet de Correà, al costat de la carretera de Solsona a Berga, vora la riera de Tentellatge, que neix sota els cingles del Capolat i desguassa a l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG907546 S’hi va per la carretera de Solsona a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina