Situació
Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior.
L. Prat
Al cantó sud-occidental del terme municipal de Pinell, dalt mateix del turonet que abriga la casa de Sant Romà, hi ha l’església que també coneixem per la Mare de Déu del Remei.
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG625426.
Sortint de Solsona per la carretera de Sant Climenç hom arriba, amb 16 km, on s’acaba l’asfalt. A uns 300 m de la pista de terra que va a Madrona, uns rètols indiquen el camí de Sanaüja, que cal prendre per continuar als 1 700 m a mà esquerra i arribar, amb 2,500 km, a la casa de Sant Romà, on guarden les claus de l’església, que és allà mateix i on encara se celebra culte esporàdicament.
Història
A l’Arxiu Diocesà de Solsona es guarden tres documents que fan referència a vendes, en els quals apareix esmentada l’església de Sant Romà, limitant a migdia.
Al primer document de l’any 1003, Ermengol I comte d’Urgell i la seva muller Guilla venen a Bonnat i a la seva muller Uruca un alou al terme de Madrona, el qual limita a migjorn amb Santa Maria i Sant Romà.
Al segon, Eriman i la seva muller Ermengards venen a Guerau Burriel i a la seva muller Ermengards, entre altres coses, l’església de Sant Mamet. Això succeïa el 28 de març del 1026. Finalment, el dia 27 de novembre de 1032, Guerau Borrell i la seva muller Ermengards venen a Guadall Osten i a la seva muller aquesta mateixa església amb cases, horts, etc.
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb la capçalera amb tres absis semicirculars.
J. Segués
És una església d’una nau rectangular i tres absis semicirculars, bé que la nau, escurçada fins al primer arc toral —on hi ha aixecat el frontis—, mostra un bon tros dels murs laterals que conformaven l’antiga nau, avui escurçada, però amb possibilitats de refer-ne la llargada amb més o menys exactitud.
El parament no és gaire regular. Hi predomina la pedra rústega col·locada en filades, encara que molt dèbilment a l’absis central.
Un estrany porxo, d’estranyes mides —1,80 × 1,10 m—, bastit amb dos murs adossats a la corba de l’absis de migjorn, coronats per un arc apuntat i amb parament de carreus escairats i ben treballats, a més d’amagar una bona part de l’absis, trenca totalment el ritme estructural de l’edifici.
La coberta és cònica per a l’absis central i amb dos vessants i única per a la nau, els absis laterals i el porxo.
Ni a l’absis central, encarat a llevant, ni enlloc no es veu cap finestra.
Al frontis, sobre la porta de llinda molt posterior, hi ha una petita obertura d’arc peraltat, feta amb un bloc monolític, el qual descansa sobre una pedra rectangular.
A l’interior ha estat transformada de tal manera que es fa difícil endevinar que es tracta d’una església triabsidal. Una bona part de la corba de l’absis central fou omplerta regruixint-la amb un mur, on ha estat excavat un nínxol per col·locar-hi el sant. Els dos laterals també resten amagats per unes estructures rectangulars i per un arc apuntat.
L’arc preabsidal resta força indefinit, llevat de la part superior arran de sostre, on es distingeix més clarament.