Resultats de la cerca

Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del Barcelona en…

Jugà amb el Club Turó de Barcelona 1949-51 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1951-58, amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i quatre d’Espanya 1954-57 Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials 1954, 1955, 1964, tres Europeus 1954, 1955, 1957, quatre Copes de les Nacions 1952, 1957, 1959, 1960 i una Copa Llatina 1958 El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brusselles fins el 1961 Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà 1962-66, el…

S’inicià a la Penya Montserrat i, el 1924, passà a l’equip infantil del Reial Club Deportiu Espanyol La temporada 1933-34 debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1937 Romangué a l’Espanyol fins el 1945 i disputà 121 partits de Lliga La temporada 1939-40 fou sancionat sense jugar per la Delegación Nacional de Deportes acusat de no passar al bàndol franquista arran de l’Olimpíada Popular d’Anvers 1937 La intervenció de Genaro de la Riva possibilità que fos rehabilitat a mitjan temporada 1940-41 També formà part de la selecció catalana en set…

Començà a jugar als Maristes de Sants Després de ser dues vegades campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1990, 1991, fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, i posteriorment passà al sènior del CP Vilanova, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1993 Després estigué tres temporades al Reus Deportiu 1994-97 i una al Noia 1997-98 Amb els penedesencs, obtingué la Copa de la CERS i la Copa També jugà amb el FC Porto de Portugal 1998-2016, amb el qual guanyà tretze campionats de Lliga, set Copes i nou Supercopes Posteriorment fitxà pel Juventude de Viana…

Fou atleta de la Joventut Atlètica Sabadell , la qual presidí 2004-23, del Futbol Club Barcelona, del Club Natació Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Entre els anys 1958 i 1969 acumulà tretze títols de campió de Catalunya a l’aire lliure, tres de cros i un de pista coberta, així com tres de campió d’Espanya a l’aire lliure També posseí el rècord català i espanyol dels 3000 m i dels 5000 m Fou campió espanyol dels 5000 m 1958, 1960 i dels 10000 m 1961 Participà en els Campionats d’Europa 1958 i competí en els 5000 m dels Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1960 fou subcampió iberoamericà…

Davanter format a l’equip Casa Italia de la seva localitat natal, que fitxà pel Club Esportiu Noia 1989-90 procedent del Seregno italià Amb el Noia guanyà una Supercopa d’Europa i una Lliga Catalana, i després jugà al Reus Deportiu 1990-93 i al FC Barcelona 1993-2004 Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità les cinc darreres temporades, aconseguí cinc Copes d’Europa 1997, 2000-02, 2004, una Supercopa d’Europa 1997, una Copa Intercontinental 1998, quatre Copes Continentals 2000, 2001, 2002, 2004, vuit Lligues 1996, 1998-2004, quatre Copes del Rei 1994, 2000, 2002, 2003, tres…

Davanter, s’inicià al Club Patí Tordera, amb el primer equip del qual debutà a l’OK Lliga a setze anys El Futbol Club Barcelona el fitxà el 2002, però el cedí al Club Hoquei Lloret, on jugà fins el 2006 Forma part del Club Patí Vic 2006-10, i el 2010 s’incorporà al FC Barcelona L’any 2015 fitxà pel Benfica portuguès, equip amb el qual guanyà la Lliga 2016, la Copa portuguesa 2016 i la Copa d’Europa 2016, i el 2016 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual es proclamà campió de la Lliga Catalana 2016, 2017 i de la Copa d'Europa 2017 En el seu palmarès també hi ha dues Copes d’Europa…

Advocat de professió i president de la Companyia General de Tabacs de Filipines, entrà a la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol durant la presidència de Joan Vilà i Reyes, a qui rellevà el 15 de juliol de 1970 Fou reelegit el 1977 Durant el seu mandat, estabilitzà la situació econòmica del club, adquirí uns terrenys propers al camp de Sarrià i amplià l’estadi fins als 42000 espectadors Posteriorment, amb motiu de laCopa del Món 1982, remodelà tot el recinte Creà els trofeus Ciutat de Barcelona 1973 i…

Titulat mercantil i diplomat en ciències empresarials, desenvolupà la seva trajectòria professional com a assessor i expert econòmic en organismes com la Societat d’Estudis Econòmics o el Foment del Treball Militant del partit trotskista Lliga Comunista en la seva etapa d’estudiant, l’any 1984 entrà en el Centro Democrático y Social  CDS, pel qual fou diputat a corts en el període 1986-93 En 1988-92 fou diputat pel CDS en les eleccions al Parlament de Catalunya i, després de la desaparició del CDS el 1993, ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya , al comitè nacional de la qual s’…

Arribà a Barcelona amb motiu del servei militar i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1931-32 El 1933 ingressà al Futbol Club Barcelona i, durant la Guerra Civil Espanyola, formà part del comitè d’empleats que es feu càrrec del club per a impedir-ne la confiscació per part de la CNT Guanyà sis vegades el Campionat de Catalunya de 3000 m obstacles 1931, 1932, 1934, 1935, 1936, 1941, una el de 5000 m llisos 1934 i dues el de cros 1935, 1940 També es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1934, 1935, 1936, 1941 i fou el primer recordista oficial d’Espanya en…