Resultats de la cerca
Es mostren 2209 resultats
Manuel Lladonosa i Vall-llebrera
Historiografia
Historiador.
Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Lleida 1972-2006 i estudiós del sindicalisme català Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Lleida Ha collaborat amb l’equip de direcció del Grup Eiximenis de Lleida i amb l’IREL Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida en el tema de la relació entre fe cristiana i cultura contemporània Ha publicat, entre altres obres, El Congrés de Sants 1975, Catalanisme i moviment obrer el CADCI entre 1903 i 1923 1988, Sindicalistes i llibertaris l’experiència de Camil Piñón 1989, Carlins i liberals…
Carles Vallès i Ocaña

Carles Vallès i Ocaña (Makalu 1991)
Arxiu C. Vallés
Alpinisme
Alpinista.
És instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM i membre de diverses entitats excursionistes Centre Excursionista de Catalunya, Unió Excursionista de Catalunya de Sants, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, i de grups d’alta muntanya i escalada Centre Acadèmic d’Escalada CADE, Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, Peñalara, Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Antoni Sors També feu la primera ascensió catalana al Cho Oyu 1984, l’ascensió al Lhotse Shar 1990 i la…
,
literatura de canya i cordill
Literatura catalana
Gènere de destinació popular i de vasta divulgació, nascut amb la impremta, que ha perdurat fins als primers decennis del segle XX.
És format per fulls, plecs solts i llibrets, en vers o en prosa Comprèn cobles, romanços, relats històrics, notícies d’actualitat, fets sensacionals, contes, relacions novellesques des de resums d’obres conegudes, com certs llibres de cavalleries, fins a invencions vulgars, malifetes de lladres i bandolers, sàtires i humorades, obres dramàtiques religioses i profanes drames, comèdies, pasos, pasillos, entremesos, sainets, vides de sants, miracles, novenes, sermons i moralitats, estampes, auques la més antiga sembla de València, del 1578 i ventalls, pronòstics, calendaris,…
Domènec Ram
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Partidari i amic de Pero Martines de Luna Benet XIII, aquest el 1410 el nomenà bisbe d’Osca Fou un dels compromissaris de Casp 1412 i, per tant, dòcil a les directrius del papa Luna i partidari de la causa dels Trastàmara Traslladat al bisbat de Lleida 1419, a desgrat de les seves prolongades absències féu una bona tasca administrativa, com és una recopilació de les sinodals 1425 La seva fidelitat als Trastàmara fou premiada amb els càrrecs de virrei de Sicília 1416-19 i diputat de la generalitat de Catalunya 1428-31 D’acord amb la política reial, deixà el partit del papa Luna i lluità per a…
Josep Esteve i Bonet

Josep Esteve i Bonet, retrat de l’escultor Agustí Esteve i Marqués
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill de l’escultor Francesc Esteve , dit el Salat València 1682 — 1766, de família alcoiana Fou deixeble de Josep i d’Ignasi Vergara el 1762 passà al taller del seu pare, i dos anys més tard establí un taller propi Acadèmic de Sant Carles 1772, hi fou director d’escultura i director general 1781 Anà dues vegades a Madrid, on conegué l’obra de Robert Michel, Hubert Dumandré, Felipe de Castro i Manuel Álvarez i la collecció d’escultura antiga donada per Mengs a l’Academia de San Fernando El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV Creà un tipus d’escultura religiosa amanerada i…
Luigi Antonio Sabbatini
Música
Compositor i teòric italià.
Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les…
Boscà
Música
Família d’orgueners catalans d’origen valencià.
Foren dues generacions d’artesans que contribuïren, al llarg d’un segle, al desenvolupament i la consolidació de l’orgue barroc català El pare, Josep Boscà i Serinyena, natural de València, construí els orgues de Cadaqués i Sant Domènec de Girona 1689, seguit de l’orgue major de Montblanc 1703 i els de les esglésies dels Carmelites Descalços 1709, Sants Just i Pastor 1715 i Sant Sever 1721, tots de Barcelona Els dos fills, Antoni i Josep Boscà Llorenç, continuaren l’obra del pare Antoni bastí els orgues de la capella de Sant Oleguer de la Seu 1712, Sant Miquel de la Barceloneta…
Carles Comamala i López del Pan
Futbol
Metge traumatòleg i futbolista.
Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…
Manel Edo Pruja

Manel (primer per la dreta a la fila superior) i Joan Edo Pruja (primer per l’esquerra a la fila inferior)
RFEP
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià als Maristes de Sants i passà pels equips inferiors del FC Barcelona, els Maristes de Sant Joan i el CP Voltregà La temporada 1966-67 jugà amb el Magnetos a segona divisió i la següent debutà a la màxima categoria amb el CE Vendrell Posteriorment jugà tres temporades al RCD Espanyol, amb el qual guanyà la darrera edició del Campionat de Catalunya 1968-69 abans de la creació de la Lliga estatal Després d’un fugaç pas pel Sant Andreu de segona divisió al principi de la temporada 1971-72, aquella mateixa campanya l’acabà amb el CP Vilanova, amb el qual pujà a la divisió d’…
Bartolomé Ordóñez
Escultura
Escultor.
Format amb Fancelli, amb el qual probablement viatjà a Itàlia Es casà a Barcelona, on disposà d’ésser enterrat A Barcelona hi ha una part important de la seva obra en 1517-20 féu unes mampares de roure tallat a la capçalera del cor de la seu, amb escenes de l’Antic Testament i de la Passió de Jesús, així com la decoració del rerecor en marbre de Carrara, amb escenes de la vida de santa Eulàlia i imatges de sants, només en part de la seva mà Mentre dirigia aquestes obres treballava en la decoració de la capella Caraccioli de Nàpols Cap al 1519 realitzà el sepulcre dels reis Joana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina