Resultats de la cerca
Es mostren 1616 resultats
llengües turqueses
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família de les llengües altaiques.
Es parlen en una extensa zona de l’Àsia, que va des de Turquia fins a Sibèria passant per les estepes de l’Àsia central Iran, Afganistan, Rússia i Xina, per uns 110 milions de persones cap a la meitat de la dècada de 1990 L’antic turquès o prototurquès és el que correspon a les inscripcions rúniques d'Orkhon segle VIII i de Ienissei segles VII i VIII, juntament amb l’uigur antic El denominat turquès mitjà agrupa el conjunt de llengües parlades pels qarakànides, els cumans i el poble del Kiptxak i de Coràsmia, juntament amb el txagatai literari L’anomenat turquès modern , integrat per un…
música de l’Iraq
Música
Música desenvolupada a a l’Iraq.
Els rius bessons Tigris i Eufrates, parallels aproximadament a les fronteres més grans amb l’Aràbia Saudita al SW i l’Iran a l’E, i les seves perllongacions a Síria al NE i Turquia al N, han estat, des de sempre, els testimonis inesgotables del desenvolupament de la història i la cultura de l’Iraq La irrigació d’una regió sempre accessible a totes les influències del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà ha permès la vinculació del món mediterrani amb el golf Pèrsic, així com l’aparició i brillantor d’una de les més grans civilitzacions antigues la mesopotàmica Després de la conquesta islàmica…
Casa Vicens

Aspecte de la façana exterior de la Casa Vicens
© Mary Ann Sullivan
Arquitectura
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí en 1883-88 per encàrrec del corredor de borsa Manuel Vicens i Montaner.
Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor…
ʿAbd al-Fattāḥ Saʿīd Ḥusain Ḫalīl al-Sīsī
Política
Militar i polític egipci.
Graduat a l’Acadèmia Militar l’any 1977, serví la infanteria, on ascendí al comandament d’una divisió mecanitzada Posteriorment, passà al ministeri de defensa, on tingué càrrecs en seguretat i intelligència fou agregat militar a l’Aràbia Saudita, cap de la Divisió Militar del Nord i director d’intelligència militar 2008 Després de la caiguda del president Ḥusnī Mubārak com a resultat de la Primavera Àrab febrer del 2011, fou nomenat membre del Consell Suprem de les Forces Armades, l’òrgan de govern interí format pels militars Després de les eleccions parlamentàries novembre del 2011 - gener…
Pollentia
Ciutat
Ciutat romana de Mallorca, a Alcúdia, una de les dues (l’altra fou Palma) fundades pel cònsol Q.Cecili Metel Baleàric, cap de l’expedició romana de conquesta, tot seguit de dominada l’illa, el 123 aC.
Les ruïnes s’estenen des d’arran de la ciutat d’Alcúdia fins a l’ermita de Santa Anna, amb una extensió mínima d’unes dotze hectàrees Conegudes des del s XVI, durant molt temps hom es resistí a identificar-les amb Pollentia, que se suposava que havia de correspondre a Pollença, per la perduració del nom, i el problema es mantingué fins al s XIX Els anys 1923 i 1924 Llabrés i RIsasi hi realitzaren les primeres excavacions, i des del 1957 un equip subvencionat per The William LBryant Foundation i dirigit per AArribas, MTarradell i DWoods hi realitzà una campanya anual Actualment són visibles…
arquebisbat de Narbona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Narbona.
La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna , que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…
Beira
Divisió administrativa
Antiga regió del centre de Portugal, que fou dividida l’any 1952 en els districtes d’Aveiro, Coïmbra, Viseu, Guarda i Castelo Branco.
De clima semihumit, amb una gran variació de paisatges que constitueixen una àrea de transició entre el nord i el sud de Portugal, té una densitat de població baixa La Beira es divideix en tres grans conjunts la Beira Alta és un peneplà on hi ha una gran vall central, recorreguda pels rius Mondego i els seus afluents, que separa les serres del nord-oest de la Serra da Estrêla S'hi conrea blat de moro, vinya i productes d’horta Viseu i Guarda en són les poblacions més grans La Beira Baixa és una àrea bastant uniforme entre la Serra da Estrela i el riu Tejo, travessada…
Alep
Exterior de la ciutadella d’Alep, segles XII-XIII, a Síria
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Síria, capital del muḥāfaẓa d’Alep, vora el Kuweik.
La ciutat, dominada per una ciutadella, és el centre comercial de la Síria septentrional, regió d’economia ramadera camells, ovelles, ases i agrícola tabac, cotó, blat La importància d’Alep com a centre de les rutes comercials vers l’Àsia central, que declinà amb l’obertura de la via marítima de Suez, fou recuperada amb la construcció dels ferrocarrils a Trípoli, Homs, Istanbul, Bagdad i Bàssora, que li retornà el lloc de centre de comerç, manufacturer tèxtil i transformador de productes agrícoles Nus de comunicacions i aeroport Universitat Seu metropolitana de diverses esglésies i ritus…
Rocabruna
Masia
Església
Mas del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), a l’E del terme, a la dreta de la riera d’Oló, prop de Sant Feliuet de Terrassola.
D’estil modernista i eclèctic, és una obra de l’arquitecte Eduard Balcells i Buigas, que es construí al costat de l’antic mas entre els anys 1919 i 1920 per encàrrec del seu propietari, Joan Gorina A la façana sud-est té adjunta una capella neogòtica dedicada a sant Jordi, ara sense culte Conegut amb el nom de castell de Rocabruna, el casal és una edificació de planta més o menys quadrada, de tres plantes i coberta a quatre vents, amb una espectacular cúpula central amb vitralls de colors La façana principal queda flanquejada per dues torres, una de les quals imita el romànic El centre de la…
Pere I d’Aragó

Pere I. d’Aragó, miniatura del pergamí de la genealogia dels Reis d’Aragó (començaments del segle XV) (Monestir de Poblet)
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Aragó i Pamplona (1094-1104).
Fill del rei Sanç III Ramires d’Aragó Sanç V de Pamplona i d’una filla del comte Ermengol III d’Urgell, probablement anomenada Elisabet El seu pare el feu rei de Ribagorça i Sobrarb el 1085 Ajudà Alfons VI de Castella a Sagrejas 1086 Prengué Estada 1087 Cooperà amb ell a la presa de Montsó 1089, que quedà sota la seva jurisdicció Tingué amistat amb el Cid, amb qui, juntament amb el seu pare, s’entrevistà a Gurrea el 1092 El 1093, malgrat haver tingut unes diferències amb aquest, l’ajudà en la campanya contra València En morir el seu pare al setge d’Osca, el succeí com a rei d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina