Resultats de la cerca
Es mostren 3618 resultats
Eremitori de Can Soldevila (Montmajor)
Art romànic
Situació Alçat de la fornícula excavada a la roca I Padilla Fornícula cavada en una roca situada al sud-oest del turó de Sant Miquel de Sorba Per anar-hi, des de Santa Maria de Sorba, cal anar al mas Soldevila i agafar el corriol que porta a Sant Miquel Quan hom comença a pujar el turó, s’ha de desviar cap a mà dreta la fornícula és situada en una roca, uns 100 m vers migjorn, al vessant del pujol, enmig de pins, al costat d’un antic camí Església La roca on hi ha aquesta fornícula presenta una espècie de balma a la cara exterior, orientada cap a migjorn En aquesta mateixa cara hi ha la…
Casa forta de Guardiola de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Restes d’aquest casal proper al mas Guardiola, amb la porta original prop de l’angle sud-est ECSA - J Bolòs Restes d’una casa forta situada a tocar del mas Guardiola, a Pallerols de Rialb, al cim d’un serrat, damunt una de les valls laterals de la banda oriental de la conca del Rialb Les parets de la fortificació fan de marges d’una petita esplanada que hi ha davant de la casa de pagès moderna Mapa 34-12291 Situació 31TCG522532 Per a anar-hi, cal agafar el camí que va de Gualter a Polig, tot travessant el Rialb a Sòls de Riu, prop de la confluència amb el Segre uns 12 km Havent…
Santa Coloma del Castellvell (Olius)
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de tramuntana L Prat L’esglesiola de Santa Coloma es troba en una gran esplanada envoltada de camps conreats, prop de la masia de Coloma, al costat de migjorn del turó del Castellvell Sota seu passa el barranc de Ribalta Mapa 330M781 Situació 31TCG753498 Seguint la carretera de Solsona a Sant Climenç, una vegada recorreguts uns 2,300 km, a mà esquerra, s’inicia una pista senyalitzada, a Santa Coloma, que amb uns 700 m deixa al mas d’aquest mateix nom A pocs metres, enmig de camps hi ha l’esglesiola, de propietat particular, on encara se celebra…
Construcció propera a Sant Romà de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Una vista de la cara septentrional de l’edifici A la part inferior hom pot veure dues filades d’opus spicatum J Bolòs Un centenar de metres vers tramuntana de l’església i del poblat de Sant Romà de Sidillà, enmig d’una pineda i mig colgades per la sorra, hi ha les restes d’un edifici Mapa 296M781 Situació 31TDG96577 Des del poble abandonat de Sidillà, cal anar, entre els pins, vers tramuntana, poc més de 100 m Davant nostre ja veurem les restes d’aquesta construcció Edifici D’aquest edifici podem veure tot el mur de tramuntana i una part de les parets de llevant i de ponent El mur…
Els sins paranasals
Anatomia humana
Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es troba en…
L’estudi dels primats del Neogen i el Quaternari de Catalunya
Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola Terrassa David…
testosterona
Bioquímica
Hormona esteroide sexual masculina, sintetitzada principalment en els testicles i en menor quantitat en l’escorça suprarenal i l’ovari, a través de la via
metabòlica comuna de les hormones sexuals a partir del colesterol.
La testosterona és metabolitzada en el fetge, i mínimament en la pell i la pròstata, i és eliminada per l’orina Els efectes de la testosterona són morfològics, metabòlics i psíquics Present també en nivells molt més baixos en les dones, té una acció determinant en els caràcters sexuals secundaris masculins massa muscular més elevada, ossos més grans, menor adipositat, veu més greu, creixement del pèl a la cara, etc i, combinat amb factors mediambientals i l’acció d’altres hormones, és associat a diversos comportaments més habituals en el sexe masculí esperit de competició, agressivitat,…
lupus eritematós sistèmic
Patologia humana
Col·lagenosi crònica, de causa desconeguda, que afecta sobretot les dones joves.
De curs variable, presenta remissions espontànies o, contràriament, es mostra força resistent a la terapèutica Pot afectar qualsevol òrgan o sistema orgànic i, per tant, els seus símptomes són ben diversos Tanmateix, hom pot establir la diagnosi quan existeixen de manera simultània o seqüencial quatre o més dels onze trastorns següents eritema de les regions malars de la cara, sovint en forma d’ales de papallona lupus discoide fotosensibilitat reacció exagerada de la pell a la llum solar úlceres orals o nasofaríngies artritis no erosives pleuritis o pericarditis proteïnúria superior a 500…
bastiment

Diferents parts del bastiment d’una porta i secció transversal d’un bastiment d’alumini d’una finestra
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Marc de fusta (o de ferro, alumini, etc) collat a l’obra i al qual resten subjectes amb frontisses els batents d’una obertura.
Si els bastiments tenen el mateix gruix que la paret on van subjectats reben el nom d’aquest gruix bastiment d' envà , de pitxolí , de tres quarts , i si el bastiment és de menys gruix resta encaixat dins la paret i rep el nom de bastiment de doella En els bastiments amb tapaboques la llum d’obra és una mica més gran que la del bastiment Les cares arranades a la paret poden anar ornades amb motllures, i hom en dissimula la unió clavant-hi a sobre un tapajuntes o fent un galze adequat a la fusta La cara exterior té un canal que ajuda a subjectar el bastiment a l’obra, i la interior presenta el…
coxal
Anatomia
Os pla de l’anca que connecta el sacre amb el fèmur i uneix, així, el tronc a l’extremitat inferior; hom l’anomena també ilíac
.
Forma les parts anterior i lateral de la pelvis òssia, i s’articula, per davant, amb el seu homònim en la símfisi púbica per darrere ho fa amb el sacre, i constitueix l’articulació sacroilíaca i, lateralment, amb el fèmur articulació coxofemoral Es compon de tres parts ili, pubis i isqui, ossos independents, units, en l’adult, al nivell de la cavitat acetabular formant un sol os Presenta relleus anatòmics d’importància la cresta ilíaca , marge superior de l’os, situat entre dues protuberàncies òssies les espines ilíaques anterosuperior i posteroinferior, la gran escotadura ciàtica , situada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina