Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria. Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben.
El si maxil·lar és una cavitat de l’os maxil·lar que té forma de piràmide truncada. És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml. La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular; la inferior es troba en contacte amb l’arcada dentària; i la base de la piràmide correspon a la paret externa de les fosses nasals, amb les quals comunica a través dels meats inferior i mitjà. Abans de la segona dentició, és a dir, abans de set anys d’edat, és una cavitat molt reduïda, perquè en aquesta zona de l’os maxil·lar s’allotgen els gèrmens dentaris de la segona dentició.
El si etmoïdal té una capacitat de 2 a 3 ml i és constituït per múltiples cavitats de l’interior de l’os etmoide, disposades entre el si frontal, el si maxil·lar i l’òrbita ocular. Constitueixen diversos grups de cel·les, és a dir, petits espais aeris, intercomunicades; n’hi ha bàsicament un grup posterior i un altre d’anterior, que no comuniquen entre si i el contingut de les quals desemboca al meat superior i al meat mitjà, respectivament.
El si frontal és una cavitat a l’interior de l’os frontal, de forma molt variable, més aviat piramidal. Té una capacitat d’entre 4 i 7 ml. La cara posterior el separa de la cavitat cranial; la interna limita amb el si frontal de l’altre cantó, i la cara inferior forma part del sostre de l’òrbita ocular. Comunica amb el meat mitjà a nivell de l’angle intern de l’òrbita.
El si esfenoïdal es troba excavat en l’os esfenoide i és el més posterior. La capacitat oscil·la entre 0,5 i 3 ml. La paret anterior limita amb la fossa nasal; la posterior es troba en relació amb l’os occipital; la superior correspon a la base del crani, i la paret externa limita amb la part més endarrerida de la paret interna de l’òrbita ocular. Comunica amb el meat superior.
Els sins paranasals són entapissats per una mucosa similar a la nasal, però de menys gruix, que no conté tantes cèl·lules caliciformes ni hi ha tantes glàndules al còrion.