Resultats de la cerca
Es mostren 3279 resultats
Sant Miquel de Vallmanya (Tordera)
Art romànic
Antiga església parroquial del municipi de Tordera, situada en un contrafort del Montnegre, al SW del terme, dintre d’un veïnat accessible des de la carretera, i després pista, que seguint la riera de Pineda porta a Hortsavinyà Des del segle XVI fou agregada o servida des d’Hortsavinyà El lloc és esmentat el 886, i la parròquia de Sancti Michaelis Vallis Magne ho és des del 1021 per la vella documentació del priorat de Sant Pol de Mar Més endavant surt sovint esmentada en el Cartoral de Roca-rossa per haver-se fundat aquest priorat canonical en terres sotmeses inicialment a la parròquia de…
Els jaciments eocens
Els vegetals fòssils més antics pertanyents a l’Era Cenozoica s’han trobat als voltants de Sant Vicenç de Castellet, localitat situada uns 10 km al S de la ciutat de Manresa Bages, en estrats datats com a pertanyents a l’Eocè superior Bartonià Hom hi ha recollit la criptògama Acrostichum lanzaeanum , la gimnosperma Podocarpus eocenica i la sèrie d’angiospermes dicotiledònies següents Daphnogene sezannensis, Dewalquea aquisgranensis, D gelindensis i D haldemiana, Dombeyopsis , Dryophyllum vittatum, Fagus gautieri i Myrsine Les impressions vegetals apareixen sobre gresos de color groguenc són…
Athanasius Kircher
Música
Historiador, filòsof, teòleg i teòric de la música alemany.
Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631 L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al Collegio Romano…
Endèmia
Patologia humana
És anomenada endèmia del grec antic en , que significa ‘en’, i dêmos , ‘poble’ tota malaltia, en general de tipus infecciós, que incideix de manera permanent i elevada en una determinada zona geogràfica La majoria de les malalties infeccioses incideixen més sovint en unes zones que en d’altres Tanmateix, però, en la pràctica, solament s’empra el terme endèmia quan una determinada malaltia infecciosa és molt habitual, gairebé característica, d’una zona Les endèmies d’origen infecciós es produeixen quan en una determinada zona geogràfica es donen normalment les circumstàncies favorables perquè…
osteïctis

Peixos osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.
Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més correntment,…
guitarra-llaüt

Guitarra-llaüt
© Fototeca.cat / Idear
Música
Instrument de corda pinçada en forma de llaüt, però amb un mànec com el de la guitarra.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec És un instrument híbrid que es desenvolupà durant el segle XVII combinant diferents parts de la guitarra de cinc ordres, característica d’aquesta època, i del llaüt Així, conserva el fons bombat de la caixa de ressonància del llaüt, a la qual s’afegeix un mànec estret amb trasts, similar al de la guitarra D’aquesta conserva, a més, el nombre de cordes cinc ordres dobles i el claviller en forma de pala i amb molt poc angle respecte del mànec Molts llaüts del segle XVII patiren aquesta transformació, ja…
síncope

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que resulta d’atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant fer-ho, a continuació, coincidint amb l’accent mètric immediatament posterior.
La síncope és percebuda com una contradicció tensió entre el metre normal de la peça o fragment en qüestió i un altre d’anòmal que, momentàniament, ella crea o ajuda a crear d’aquí la sensació característica d’inseguretat o desajustament que provoca en l’oient Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la segona opció, i reserven la pausa exclusivament per al contratemps Altres autors, en canvi -per exemple W Apel-, amplien el significat de síncope fins a considerar innecessari el fet de no atacar la nota…
sul ponticello
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer passar aquest al més a prop possible del pont (segons A. Schönberg, fent que la vara el fregui) de manera que el so produït tingui un timbre de qualitat nasal.
Significa, literalment, ’sobre el pont’ i s’usa en contraposició a sul tasto La rigidesa del sector vibrant de la corda en aquest lloc combinada amb una certa velocitat de l’arc produeixen un so pobre en harmònics que dona la característica tímbrica a aquest efecte Les primeres vegades que apareix esmentat S Ganassi Regola rubertina , 1542, on s’especifiquen les diverses distàncies a què ha de ser guiat l’arc en relació amb el pont per a aconseguir diferents resultats expressius, s’atribueix al cop d’arc sul ponticello un caràcter dur i enèrgic Durant el segle XVII fou usat en comptades…
corn

Corn
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Del llatí cornu (‘banya’), és, juntament amb trompa, un dels termes més importants en la denominació dels instruments de vent-metall.
Des de sempre, una de les accepcions més destacades -més, fins i tot, que la de banya- ha estat precisament la de botzina o instrument fet amb una banya o en forma de banya Associat originalment a la caça, s’anà aplicant progressivament al terreny dels instruments musicals En deriven els substantius cornamusa, corneta i cornetí, tots ells noms d’instruments, i el verb cornar ‘tocar el corn’ Associat a altres paraules serveix també per a anomenar instruments de la família del vent-fusta corno di bassetto i corn anglès La confusió entre trompa i corn és comprensible si es té en compte que l’…
El gobiesòcid de l'alguer de posidònia
Exemplar d’ Opeatogenys gracilis que mostra la coloració rosada i verdosa típica de l’espècie Robert Patzner El gobiesòcid Opeatogenys gracilis té el cos molt prim i lleugerament deprimit a la part davantera El cap té forma triangular vist des de dalt i és clarament aplatat Una espina molt aguda a la part inferior de l’opercle el diferencia de la resta de gobiesòcids Les aletes dorsal i ventral es troben simètricament oposades, són curtes i presenten 3-4 i 4 radis respectivament Les aletes pelvianes estan unides formant la potent ventosa adherent característica de la família El cos pot ser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina