Resultats de la cerca

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…

La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…

El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i…

La capital és Durango La Sierra Madre Occidental, que en aquest estat culmina al cim Agua Caliente 3 315 m, accidenta la meitat W la resta és una secció de l’altiplà septentrional Al SW s’estenen grans àrees de badlands , per més de 2 500 km 2 La hidrografia és de caràcter endorreic la xarxa principal és formada pel Nazas-Aguanaval, que desguassa a la llacuna de Mayrán El clima hi és tropical sec a les planes i fred per damunt dels 2 000 m la vegetació predominant és l’estepa i, a la Sierra, els boscs de coníferes La població té una baixa densitat 10,8 h/km 2 1984 i es concentra…

Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants adequats èsters…

Els espectres van des del tipus G5 fins al M1, i el seu color és groc o vermell A causa de les seves dimensions elevades, la seva brillantor intrínseca és de cent a mil vegades més gran que la dels estels de la seqüència principal que pertanyen al mateix tipus espectral La seva densitat, al contrari, és molt petita, puix que la massa és la mateixa que la dels estels corresponents de la seqüència principal Aquests estels són en un estat de la seva evolució més avançat que el dels astres de la seqüència principal La transformació d’un astre en un gegant vermell s’esdevé quan el 10% del seu…

La matriu pot ésser de polímer, de metall o de ceràmic i les fibres, de diversos òxids o carburs de metalls També poden ésser del mateix tipus —matriu i fibres de carboni— La idea bàsica és obtenir un material que tingui les propietats conjuntes de dos tipus de materials de baseTenen una gran resistència material En l’elaboració d’un compòsit, la matriu i el reforç han d’ésser compatibles, atenent, en particular, a la temperatura de servei a què estarà sotmès el material Així, una matriu polimèrica és compatible amb qualsevol reforç, però una de metàllica no ho és amb un reforç orgànic,…

És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per W Ramsay i MW Travers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un primer potencial d’…

És un animal carnívor, que pot arribar als 80 kg de pes, que captura preses vives, encara que també s’alimenta de carronya Habita zones de bosc de fulla caduca i de sabana, des del nivell del mar fins als 800 m d’altitud El dragó de Komodo també és una espècie endèmica de les illes de Rinca, Gili Motang i Gili Dasami, que juntament amb la de Komodo formen el Parc Nacional de Komodo, creat l’any 1980 La cinquena illa, Flores, és la més gran de totes i disposa de dues reserves naturals la de Wae Wuul a la costa oest i la de Wolo Tado a la costa nord La població de dracs al Parc Nacional de…

És el primer membre de la família dels actínids i fou descobert l’any 1828 per JJ Berzelius Té un pes atòmic de 232,0381 i és constituït essencialment per un sol isòtop, 2 3 2 Th, radioactiu, amb emissió α, que té una vida mitjana d’1,39×10 10  anys i és un dels radioisòtops que han existit al llarg de tot el temps geològic Es troba àmpliament difós a la natura, i la seva abundància a l’escorça terrestre és similar a la del plom Els seus minerals més importants són la monazita i la torita ThSiO 4 Hom el pot obtenir per reducció amb calci del diòxid ThO 2 o per electròlisi del fluorur doble…