Resultats de la cerca
Es mostren 1117 resultats
aponeurosi
Anatomia animal
Membrana fibrosa, resistent, que cobreix els músculs i manté units llurs feixos de fibres (aponeurosi d’embolcall) alhora que els uneix als òrgans que regeixen amb llur contracció (aponeurosi d’inserció).
aplisina
aplisina
© Fototeca.cat
Zoologia
Gènere d’esponges de la classe de les demosponges, de forma digitada, d’uns 20 cm d’alçada aproximadament, l’esquelet de les quals és constituït exclusivament per fibres d’espongina.
Són de color groc viu, però en treure-les de l’aigua s’ennegreixen ràpidament Es troben per totes les mars, a la zona costanera
Les esfàgnides o esfagnes
Capítols rameals característics de la porció terminal dels caulidis dels esfagnes, en aquest cas de Sphagnum subsecundum, a l’Hospital de Viella Alta Ribagorça Víctor Canalís Els esfagnes constitueixen un grup molt antic i especialitzat de molses acrocàrpiques, de color blanquinós, verd poma, brunenc o vermellós, que viuen en llocs més o menys embassats Les espores germinen en presència de fongs, amb els qui viuen en simbiosi, donant un protonema tallós, retallat, que originarà un sol gametòfit Aquest, més o menys alt, presenta branques característiques, en grups de 3-8 per nus, i molt més…
La llana i els llaners
La llana, la fibra tradicional Etiqueta de la fàbrica de Teixits R i F Rovira A Catalunya la fibra tèxtil tradicional ha estat la llana, perquè sempre hi ha hagut ovelles, a casa nostra Les filadores de les nostres cançons populars teixien llana i de llana eren la majoria dels teixits que s’utilitzaven La seda, el lli i el cànem són fibres animals o vegetals, introduïdes a Catalunya en diversos períodes històrics, però que sempre mantindran una posició minoritària dintre del consum tèxtil El cotó, una fibra importada de països tropicals o subtropicals, no arriba a Catalunya fins…
reflectòmetre
Instrument de mesura en el domini temporal per a comprovar l’estat de línies de transmissió convencionals (TDR o Time Domain Reflectometer) o de fibres òptiques (OTDR o Optical Time Domain Reflectometer).
Consisteix en un generador d’impulsos de durada curta, que poden ésser elèctrics o òptics, segons el medi de transmissió a què va destinat l’aparell, i un detector Els impulsos, injectats per un extrem, es propaguen per la línia de transmissió a comprovar quan arriben a una discontinuïtat, causada per una malformació del cable o per un trencament, són reflectits cap a l’extrem pel qual han entrat, on hi ha, a més del generador, el detector A partir de la mesura del temps d’anada i de tornada dels impulsos i coneixent la velocitat de propagació en el medi, l’aparell determina d’una manera…
bregatge
Indústria tèxtil
Operació per a separar de les fibres de cànem o de lli la riscla o canemuixa, sia batent-les amb cops secs ( bregatge manual
), sia trencant-les amb rodets dentats ( bregatge mecànic
).
fus acromàtic
Biologia
Estructura citoplasmàtica formada per fibres fines de natura proteica que s’estén entre dos citocentres i en la qual s’insereixen i orienten els centròmers o els cromosomes sencers durant la mitosi
.
envà del cor
Anatomia animal
Separació entre cadascuna de les dues aurícules i dels dos ventricles formada en la part superior per teixit membranós i en la inferior per teixit muscular, amb fibres pertanyents a ambdós ventricles.
fascicle de Burdach
Biologia
Grup de fibres nervioses sensitives situades en el cordó posterior de la medul·la espinal; en el bulb, aquest fascicle travessa el nucli de Burdach i arriba al còrtex cerebral del costat oposat.
Fou descrit pel fisiòleg alemany Karl F Burdach
cervell
Visió externa del cervell
© Fototeca.cat
Patologia humana
Part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers, i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l’home.
En aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani D’un pes lleugerament més gran en l’home 1160 g de terme mitjà que en la dona 1000 g, té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques cos callós, septum lucidum , trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns cissures…