Resultats de la cerca

Majordom de l’arquebisbe de València Pedro de Urbina El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano 1635, i d’un romanç que figura en l’obra de Marc Antoni Ortí, Siglo IV de la conquista de Valencia 1640

Marededeu Vista frontal i revers d’aquesta talla de la Mare de Déu conservada a la collecció Gòdia de Barcelona ECSA - FX Mingorance La collecció Gòdia de Barcelona núm de registre 4 conserva una imatge de fusta policromada que representa una Mare de Déu sedent de la qual hom en desconeix amb exactitud el lloc de procedència, ja que mentre que alguns autors afirmen que procedeix de la parròquia de Santa Liestra, d’altres creuen que prové de l’ermita de la Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis La Mare és asseguda en un senzill tron amb quatre muntants, en forma de balustres coronats per…

Una d’elles vassall s’encomana a l’altra senyor mitjançant jurament de fidelitat homenatge, amb el compromís de servir-lo, principalment en la guerra, en canvi, generalment, de la concessió al vassall del gaudi d’un domini territorial, en benefici o en feu vassi dominici Existí també —més a Castella que no pas a Catalunya— el vassallatge retribuït amb un estipendi pecuniari vassall asoldat De vegades anava associat al compromís de protecció del senyor envers el vassall, de l’usdefruit d’armes, etc Aquesta relació, generada en la clientela romana armada del Baix Imperi i en el seguici dels…

D’acord amb el sistema de pensament de l’època, centrat entorn del raonament sillogístic, Llull, per a assolir el seu propòsit, hagué de resoldre la doble qüestió seguënt primer, donat un subjecte, trobar tots els predicats possibles, i viceversa, donat un predicat, trobar tots els subjectes possibles i segon, trobar el terme mitjà que permeti de reunir dos judicis en un sillogisme Amb aquest fi Llull començà assignant als nou conceptes de cada sèrie d’elements de l’art lulliana principis absoluts i relatius, regles, subjectes, virtuts i vicis una lletra de l’alfabet, de la B a la K Després,…

Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del purgatori amb la…

Frontal d’altar Aquest frontal, conservat avui al Worcester Art Museum, als Estats Units d’Amèrica, és originari d’alguna de les esglésies de l’antic terme de Montellà i Martinet © Worcester Art Museum Procedent d’alguna de les esglésies de l’antic terme de Montellà i Martinet anterior a l’annexió de Víllec i Estana l’any 1970, es conserva actualment al Worcester Art Museum Estats Units d’Amèrica un frontal d’altar Es tracta d’una pintura sobre taula que fa 95 × 145 cm S’estructura segons dos registres A la part superior hi ha la imatge de Crist inscrita a l’interior d’una màndorla…

El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 o 1003, en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “ in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres …” El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017 L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la…

La primera notícia que en tenim data de l’any 882 i figura en una donació de parròquies que el bisbe Teuter de Girona féu a la canònica de la seu, que acabava d’ésser fundada El lloc és documentat l’any 1017 en una butlla de Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, en la qual hom alludeix a unes vinyes que foren donades a aquest monestir per “Sendredus de Aguaviva” També apareix documentat l’any 1231 en la cessió que Sibília, muller de Pere de Cervera, féu d’uns béns que tenia a Sant Joan d’Aiguaviva, a l’indret anomenat Solana, per fundar un benefici a Sant Feliu de Girona…

El lloc de Vilanova era situat al pla de Corts, i actualment ha desaparegut totalment, encara que l’any 1860 el topònim designava una simple casa Les primeres notícies del lloc de Vilanova daten d’abans de l’any 1070, en què en la convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau sobre l’establiment del castell de Peramea, s’hi inclou el delme dels homes de Vilanova El 1121, el lloc de Vilanova apareix com a límit del castell de Peramea L’any 1137, els comtes Artau III i Agnès restitueixen al monestir de Gerri la parròquia de Peramea, amb les seves viles, entre les quals hi ha Vilanova Aquesta…

Situada a la vall de Lord, segurament dins l’antic terme del castell de Sisquer, tingué durant un temps consideració de parròquia, però aviat la perdé i quedà com a sufragània de la de Sisquer Fou una de les esglésies que posseïa el monestir de Sant Llorenç de Morunys a la vall de Lord No figura al capbreu de parròquies establertes entre els anys 872 i 878 pel comte Guifré i el bisbe Galderic d’Urgell a la vall de Lord, senyal que en aquell moment encara no havia adquirit la consideració de parròquia Consta que exercia aquesta funció a la relació de parròquies del final del segle…