Resultats de la cerca
Es mostren 2664 resultats
Santa Llocaia
Art romànic
És la parròquia del poble homònim, al qual donà nom L’esment més antic d’aquesta església es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell datat el 819 document redactat vers la fi del segle X, on apareix amb el nom primitiu de la parròquia, Darnacollecta La parròquia de Sanctae Leocadiae de Darnacollecta és mencionada en la butlla del 1163 del papa Alexandre III de confirmació dels privilegis del monestir de Sant Martí del Canigó, com un dels indrets on aquest cenobi posseïa béns Però, a partir del segle XIII, hom abandonà el topònim Darnacollecta i el poble i la…
Els primers signes de l’embaràs
Fisiologia humana
Mitjançant un examen mèdic pot detectar-se una sèrie de signes útils en la diagnosi de l’embaràs Per poder-hi advertir aquests signes fàcilment, l’examen s’ha de realitzar passades dues setmanes a partir de la data prevista per a la regla, ja que abans de vegades són poc evidents Les primeres manifestacions poden observar-se en l’aspecte de la mucosa que recobreix la vulva, la vagina i el coll uterí Els canvis de la vulva es poden observar directament, però per a examinar la vagina i el coll uterí cal efectuar un examen amb valves o amb un espècul La mucosa s’hi troba més humida del que és…
L’esòfag
Anatomia humana
L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul…
Palpació i percussió del tòrax
Patologia humana
La palpació i percussió del tòrax, efectuades pel metge directament amb les mans, constitueixen dos passos molt importants de l’exploració física en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars La palpació toràcica consisteix a aplicar les mans sobre el tòrax per tal de detectar les anomalies que hi podria haver en la superfície o els moviments Té un interès especial la percepció de les vibracions vocals , és a dir, les fines trepidacions produïdes a la paret toràcica en pronunciar unes paraules determinades, que són degudes a la transmissió de les ones sonores a través de l’…
Josep Tharrats i Vilà
Literatura catalana
Poeta, prosista i traductor.
Vida i obra Fou cofundador i director de les revistes gironines Armonia 1905-06, Cultura 1914-15 i Athenea 1919, dirigí les publicacions humorístiques Flirt 1915 i Les Voltes 1915, i collaborà a Scherzando , Lectura , La Revista , Catalanitat i La Paraula Cristiana Participà i fou premiat en diversos jocs florals Formà part del grup modernista gironí i fou un gran admirador de Rubén Darío, Verlainei D’Annunzio La seva poesia, influïda pel parnassianisme, el prerafaelitisme i també per la imatgeria decadentista, presenta una elaboració formal molt acurada i arquitectònica, de factura…
,
Pont d’en Xandre (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Pont sobre el riu Bulès, un dels pocs exemples d’aquest tipus de construccions romàniques que han pervingut fins a l’actualitat ECSA - A Roura Pont situat al nord del poble de Bula d’Amunt, damunt el Bulès, al costat del molí d’en Xandre Resta actualment molt tapat per les plantes A més, tota la part oriental del pont actual, una ampliació, ha estat feta modernament Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 16’ 2” N - Long 2° 37’ 14, 4” E Des de Bula d’Amunt, aproximadament a 1 km, havent deixat a mà esquerra uns masos, hi ha a la dreta un castanyer i un camí que baixa cap al molí d’en…
Castell Serradillo (Banyuls de la Marenda)
Art romànic
Situació El serrat de Castellserradillo és vers el sud-est del puig Sallfort, del qual forma un contrafort al límit entre els termes d’Argelers i de Banyuls de la Marenda Té uns 975 m d’altitud màxima Domina sobre les muntanyes i valls d’un ampli espai del nord-est de l’Albera i sobre la carena de la serralada, vers el coll de Banyuls Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 36” N - Long 3° 3’ 22,8” E L’accés s’ha de fer a peu És millor situar-se al camí que de Cotlliure puja vers el coll de Banyuls pel coll de Vallòria, el qual cal deixar en el punt on la carena d’aquest serrat queda més propera…
Meditacions en el desert
Literatura catalana
Dietari d’Agustí Calvet, Gaziel, escrit entre el 1946 i el 1953, i només publicat íntegrament el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la…
Èider
L’èider Somateria mollissima és un ànec poc vist al nostre país, però molt característic per les seves dimensions, ja que és un ocell gros, de fins a 58 cm, i per la qualitat del seu plomatge, que forneix el material del qual es fan els famosos edredons A la fotografia s’aprecia el color gairebé negre del plomatge, tret del dors i el pit, d’un individu mascle, i el plomatge marronós ratllat de negre de les femelles Albert Martínez Ànec marí típic del litoral atlàntic del N d’Europa i, especialment, del Bàltic, on es troba el gruix de la població nidificadora europea A l’hivern…
roda
Tecnologia
Peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d’un eix fix o dotat de moviment de rotació, quan hi és solidària, que passa pel seu centre.
La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la fabricació d’objectes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina