La palpació i percussió del tòrax, efectuades pel metge directament amb les mans, constitueixen dos passos molt importants de l’exploració física en la diagnosi de les malalties bronco-pulmonars.
La palpació toràcica consisteix a aplicar les mans sobre el tòrax per tal de detectar les anomalies que hi podria haver en la superfície o els moviments. Té un interès especial la percepció de les vibracions vocals, és a dir, les fines trepidacions produïdes a la paret toràcica en pronunciar unes paraules determinades, que són degudes a la transmissió de les ones sonores a través de l’aire i dels teixits toràcics. Per tal de facilitar l’exploració es fa pronunciar a la persona examinada paraules sonores, com ara trenta-tres o Tarragona, que incrementen les vibracions vocals. La intensitat de les vibracions depèn de la difusió de l’aire per les vies respiratòries i de la densitat dels teixits pulmonars. Així, les vibracions vocals s’intensifiquen en els trastorns que augmenten la densitat dels teixits pulmonars però no alteren la ventilació pulmonar, com ara pneumònies o fibrosis. En canvi, llur intensitat disminueix de manera notable en trastorns que alteren la ventilació, com les atelèctasis, quan disminueixen el gruix dels teixits dels pulmons, com és el cas de l’emfisema o bé quan originen un desplaçament del pulmó, com un vessament pleural.
La percussió toràcica consisteix a copejar la paret del tòrax per percebre el so produït, que és proporcional a la densitat dels teixits situats per sota i l’aire que contenen. S’efectua col·locant un dit o dos d’una mà sobre la paret toràcica i copejant-los amb l’extrem d’un dit de l’altra mà. El so que en resulta depèn de la zona toràcica explorada, i la interpretació que se’n fa és possible gràcies a l’experiència de l’examinador. Es produeix un augment de la sonoritat que s’anomena timpanisme en els trastorns que causen retenció d’aire en el tòrax, com un emfisema o un pneumotòrax. En canvi, la sonoritat disminueix i es produeix una alteració anomenada matitat en els trastorns que incrementen la densitat dels teixits pulmonars o alteren la ventilació, com una pneumònia, una atelèctasi o un vessament pleural.