Mitjançant un examen mèdic pot detectar-se una sèrie de signes útils en la diagnosi de l’embaràs. Per poder-hi advertir aquests signes fàcilment, l’examen s’ha de realitzar passades dues setmanes a partir de la data prevista per a la regla, ja que abans de vegades són poc evidents.
Les primeres manifestacions poden observar-se en l’aspecte de la mucosa que recobreix la vulva, la vagina i el coll uterí. Els canvis de la vulva es poden observar directament, però per a examinar la vagina i el coll uterí cal efectuar un examen amb valves o amb un espècul. La mucosa s’hi troba més humida del que és habitual, a causa que els canvis hormonals propis de l’embaràs ocasionen una retenció de líquids. A més, la mucosa canvia el color rosat habitual per una coloració blavosa o violàcia, a causa de la dilatació de les venes que circulen pel seu gruix. En alguns casos, fins i tot s’hi poden veure les varices de la vulva.
Un altre signe que pot observar-s’hi és el reblaniment del coll de l’úter. Per a comprovar aquest signe s’efectua una palpació del coll uterí introduint dos dits a través de la vagina.
És ben característic el signe d’Hegar, que rep aquesta denominació en honor al metge que el va descriure. Consisteix en un reblaniment de l’istme de l’úter, que és la part d’aquest òrgan situada entre el coll i el cos. Per a percebre’l, el metge hi efectua una palpació vaginal, introduint els dits fins al fons de la vagina i, al mateix temps, comprimint l’istme de l’úter a través de la paret abdominal amb l’altra mà. Aquest signe és visible a partir de la sisena setmana.
Més endavant, s’observa que l’úter comença a augmentar de grandària. Per això, s’efectua una palpació vaginal i es desplaça l’úter, comprimint-lo amb l’altra mà, a través de la paret abdominal. D’aquesta manera, palpant el fons de la vagina, és possible de percebre la forma del cos de l’úter.