Resultats de la cerca

Situació Aspecte de l’estratègic tossal on es bastí l’antic nucli i fortalesa de Toló ECSA - J Bolòs Al cim d’un turó, sobre la Conca Dellà, hi ha una gran esplanada on s’alça la capella romànica i on segurament trobaríem les restes del castell feudal i també d’alguns habitatges Des d’aquest indret s’albira, des de dalt, tota la Conca Dellà La gent del país diu que hi havia el poble vell Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Venint de Tremp, cal agafar la carretera que va a Artesa de Segre Havent passat Vilamitjana, cal prendre la carretera de Sant Salvador de Toló A uns 5 km d’…

Situació Interior de l'església, de la qual resten els murs perimetrals i la coberta de quart d’esfera de I’absis ECSA - A Roura L’església fortificada de Sant Feliu és situada a la part alta del turó on hom construí el poble de Ropidera És a l’extrem septentrional del vilatge abandonat Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBM Història L’església de Sant Feliu de l’antic poble de Ropidera és citada en una escriptura de l’any 1204, segons la qual Pere de Domanova reconeixia tenir…

Situació Vista aèria de les imposants ruïnes d’aquest castell, que es drecen en un turó abrupte al NE de les gorges de Sant Jacme ECSA - F Tellosa Vista del sector millor conservat del castell, amb la torre de planta pentagonal, el recinte ampli i la torre de planta quadrangular que corona el conjunt ECSA - A Roura Les imposants ruïnes del castell de Castelfisèl es troben dalt d’un turó abrupte de 496 m d’altitud, al NE de les gorges de Sant Jacme i al S de la vila de Caudièrs Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 47′ 54″ N - Long 2° 23′ 32″ E De la carretera que va de Caudièrs a Fenolhet, poc…

Situació Una de les tombes excavades a la penya, molt desgastada per l’erosió ECSA - J Bolòs Al cim d’una petita elevació, coberta d’alzines i envoltada de camps de conreu, hi ha una necròpoli de tombes excavades a la roca i d’enterraments fets amb lloses És uns 3 km al sud-oest del poble de Sanui Mapa 31-13 326 Situació 31TBG760482 Si seguim la carretera A-133, que va de Sanui cap a Sant Esteve de Llitera, havent deixat a mà dreta la carretera de Montsó, agafarem el segon camí que trobem a mà dreta, situat a 1 km d’aquest trencall Hem de seguir aquesta pista uns 300 m, en…

Situació Antiga parròquia del terme del castell de Castre, avui esdevinguda una ermita de la Pobla de Castre ECSA - F Parra L’església de Sant Romà és al costat de les restes del castell de Castre, al sud de la Pobla de Castre Mapa 31-12 288 Situació 31TBG770675 Cal seguir el mateix camí que per anar al castell Per a entrar-hi cal anar a la Pobla de Castre i demanar la clau JBP Història Poques són les notícies històriques sobre aquesta església, ara esdevinguda una ermita de la parròquia de la Pobla de Castre M Iglesias reporta la presència al mur de migdia d’una inscripció funerària referent…

L’emigració catalana a Amèrica començà vers els anys 1830-35, abans que les altres emigracions ibèriques, i alentí el seu ritme cap al període 1870-80, mentre que gallecs, asturians, bascs, etc, seguiren emigrant a un ritme força intens Els milers de joves de la costa catalana que marxaren cap a Amèrica hi anaren cridats per les desenes de comerciants i navegants catalans que s’hi havien adreçat a partir del 1775 L’emigració a Amèrica i altres emigracions L’emigrant , el poema de Jacint Verdaguer que, amb música d’Amadeu Vives, ha esdevingut gairebé un himne nacional de Catalunya, és…

Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…

Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel i…

El part fora d’un centre sanitari En l’actualitat i en el nostre medi, pràcticament tots els parts es produeixen en centres sanitaris, amb els especialistes i els mitjans tècnics necessaris per a controlar-ne l’evolució, evitar les molèsties i solucionar immediatament qualsevol eventualitat Alguns moviments naturistes han propugnat un retorn al part a casa Tanmateix, aquest mètode no és recomanable, almenys d’una manera indiscriminada, ja que implica més riscs En tot cas, el part domiciliari només s’hauria de programar després d’un control mèdic exhaustiu de l’embaràs, en el qual es descarti…

Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes  Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…