Resultats de la cerca
Es mostren 1959 resultats
Pilar Prim
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller publicada el 1906, única que defuig els personatges recurrents d’obres anteriors i que es veu influïda pels models modernistes del moment.
Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…
Petrovič-Njegoš
Història
Patronímic de l’antiga dinastia dels vladics de Montenegro, iniciada per Danilo I de Montenegro (1697-1735), que fixà la dignitat episcopal en la seva família, dignitat mantinguda fins a Pere III (1830-51).
La dinastia tingué la seva culminació en Nicolau I de Montenegro 1860-1918, que obtingué la reialesa Desposseït de la seva dignitat per l’assemblea de Podgorica 1917, la seva descendència restà desvinculada del poder
Labour Party
Política
Partit polític britànic de centreesquerra.
Dels inicis a la dècada final del segle XX Fundat pels sindicats el 1900 en collaboració amb cooperatives i societats socialistes, no es diferencià gaire d’un grup de pressió del Liberal Party fins el 1914 Inclòs pels liberals als governs de coalició durant la Primera Guerra Mundial , elaborà unes noves bases i un programa propi que representà un compromís entre un socialisme d’inspiració marxista i el pensament social liberal Això i la divisió del Liberal Party li permeté d’esdevenir el segon partit al parlament el 1922 El 1924, amb el suport dels liberals, formà el seu primer govern,…
campanya lingüística de L’Avenç
Campanya iniciada al juliol del 1890 amb una sèrie d’articles d’Eudald Canibell ( La rutina del català escrit
) i de Joaquim Casas i Carbó ( Estudis de llengua catalana
), publicats en la revista L’Avenç
.
La campanya fou encarrilada “a modificar l’ortografia i a posar el llenguatge escrit d’acord amb el llenguatge parlat” En el número del gener del 1891, amb el canvi de grafia del títol de la revista L’Avens per L’Avenç , hom reintroduïa l’ús de la ç i el mateix any l’establiment i llibreria de L’Avenç , que dirigia Jaume Massó, publicà l' Ensayo de gramática del catalán moderno , el primer llibre de Pompeu Fabra, on era exposada la “teoria general” de les reformes iniciades Tant la campanya de la revista com l’aparició de l' Ensayo foren rebudes més aviat amb fredor gairebé no…
bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana

Mapa del bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, creada el 1960, que té com a capital les ciutats de Sogorb i Castelló de la Plana.
Té un total de 4643,08 km 2 , amb 228 parròquies, repartides en catorze arxiprestats, els quals són agrupats en quatre vicaris episcopals Comprèn l’antic bisbat de Sogorb, llevat dels arxiprestats d’Alpont, Xelva i Ademús, que s’uniren a València, i els antics arxiprestats del bisbat de Tortosa de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser, llevat de la parròquia de Catí També se li uní Vilafermosa i el seu arxiprestat, antic enclavament de València Es troba íntegrament dins la província civil de Castelló de la Plana, i és separada al nord pel bisbat de Tortosa per una línia…
Pensilvània
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la regió de l’Atlàntic.
La capital és Harrisburg Excepte l’estreta plana costanera de l’Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels Apalatxes, molt seccionada per rius Susquehanna, Delaware, Ohio El clima és continental però força humit uns 1000 mm/a La població, amb una densitat de 103,4 h/km 2 1995, és bàsicament urbana i és principalment blanca 90% Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen la major part de la població Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles conreus de tabac, blat de moro, civada avicultura…
Nantes
Ciutat
Ciutat de Bretanya, al País del Loira, França, capital del departament de Loira Atlàntic i de la regió administrativa del País del Loira.
Situada a la capçalera de l’estuari del Loira, entre el punt límit on arriben les marees i on els illots que divideixen el riu en sis braços en faciliten el pas i el punt on el Loira rep l’Erdre i el Sèvre, és una ciutat portuària, en competència amb l’avantport de Sant Nazer La planta urbana ha sofert un intens remodelatge, iniciat l’any 1920 i reforçat després de la Segona Guerra Mundial El centre comercial i de negocis radica en el nucli comprès entre el Cours des Cinquante Otages, el Cours Saint-Pierre i el Cours Franklin, amb dues principals artèries perpendiculars, la rue de Strasbourg…
Valàquia
Geografia històrica
Regió de Romania, al S dels Carpats Meridionals (els quals la separen de Transsilvània), que s’estén des de la gran serralada fins al Danubi.
És una plana formada pels alluvions d’aquest riu al peu de les terrasses plistocèniques que voregen els estreps meridionals de la serralada carpàtica, i solcada de N a S pels nombrosos afluents de l’esquerra del Danubi La vall de l’Olt la divideix en dues subregions l'Oltènia o Petita Valàquia W i la Muntènia o Gran Valàquia E És una regió agrícola cereals, bleda-rave, tabac i també industrial, on hi ha els principals jaciments de petroli de Romania Ha estat sempre una regió d’atracció humana La capital —que ho és també de Muntènia i de tot l’estat— és Bucarest Altres ciutats importants són…
castell de Cardona

Castell de Cardona
© C.I.C - Moià
Castell
Castell del municipi de Cardona (Bages), que forma un conjunt amb l'església canonical de Sant Vicenç del Castell.
El castell conserva diversos elements del palau dels Cardona, d’època medieval, com l’anomenat pati ducal i una gran sala d’arcs apuntats Però des de la segona meitat del segle XVI aquesta família ja no visqué al castell tenia d’abans una gran casa a la vila, a la Fira, i grans palaus a Arbeca i a Barcelona El castell restà com a collegiata amb l’abat i alguns canonges des de la secularització del monestir fins al segle XVIII El conjunt de les construccions era voltat per un mur un portal era encarat al poble i una poterna a la banda oposada, més moderna, fa pensar en un portell En les…
excavació
Vista general de les excavacions de l’antic barri de la Ribera, a Barcelona
© Fototeca.cat
Arqueologia
Tècnica d’exploració sistemàtica del subsol per a l’exhumació d’objectes o monuments arqueològics.
Fins a les acaballes del segle XIX, les excavacions arqueològiques responien solament a l’afany d’aconseguir peces per a nodrir les colleccions d’art de la majoria dels museus Actualment hom es preocupa més de la reconstrucció del passat històric així, les excavacions modernes procuren un rigor en la determinació i l’estudi de les estratigrafies i de la dispersió dels materials Als Països Catalans hom en pot considerar com a precedents llunyans la recollida d’objectes arqueològics sorgits fent obres diverses, com passà a Dénia al segle XVI o a València al XVII Durant el XVIII,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina