Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Tírvia, de 8,50 km 2 , és situat a migdia de la Vall de Cardós, a la confluència d’aquesta vall amb la Vall Ferrera drenada per la Noguera de Vallferrera i la coma de Burg drenada pel barranc de Burg, anomenades les valls de Tírvia i que van a confluir a la Noguera Pallaresa a Llavorsí El municipi limita al N amb els termes de Vall de Cardós i Alins, amb el qual també termeneja a l’E al SE limita amb Farrera, i al S i l’W, amb Llavorsí El territori forma una cubeta envoltada per diversos cims El sector septentrional és separat del terme de Vall de…

La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi, que rep nombroses rambles afluents de Canyoles, de Peret A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya la Replana, 1228 m i els seus contraforts de la penya de l’Àguila 1050 m i el Gurugú 1034 m, per la serra de Castalla el Xarco, 1109 m i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó 1296 m i el Despenyador 1260 m al sud aquest sector és barrancós i cobert de pinedes Més de la meitat del…

Comprèn les parròquies de Sant Joan de Labritja, Sant Miquel de Balansat, Sant Llorenç de Balàfia i Sant Vicent de sa Cala Presenta un relleu mogut, amb alçades de fins a 410 m a es Fornàs, al límit amb el terme de Santa Eulària i la talaia de Sant Joan , 360 m, que domina el poble per ponent La costa és acinglerada i amb pocs bons refugis, els accidents principals de la qual són, d’E a W, la cala de Sant Vicent, el cap des Llamp, la punta Grossa, la punta Galera, la cala de Portinatx i la cala i la punta Xarraca, el port de Sant Miquel, la punta de sa Creu i el cap…

Situació Planta de la vila medieval de Pasiòls amb indicació dels diferents nuclis d’expansió, segons la restitució a partir del cadastre del segle XIX D Baudreu Les restes d’aquesta fortificació, una gran torrassa, són a la part alta del poble de Pasiòls, al costat de llevant de l’església parroquial de Sant Fèlix El poble de Pasiòls és a la riba dreta del Verdoble, en un pendent de cara al riu Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Pasiòls és al S de Tuissan Hom hi arriba per la carretera D-611 La…

Situació Vista aèria de les ruïnes del castell, que coronen un turó sobre la petita vall de la riera del mateix nom ECSA - Camara JP Joffre Sector de ponent de la torre del castell ECSA - A Roura Les belles ruïnes del castell de Termena s’alcen al cim d’un turó situat uns 4 km al N de la vila de Rasiguèras, vora la ribera de Termena Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 46′47″ N - Long 2° 36′27″ E Per a arribar-hi, partint de Rasiguèras, cal agafar una pista en direcció N que passa per entremig de vinyes i, després, baixa fins al…

Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…

Situació Façana de migdia de la capella, amb la porta primitiva aparedada, d’amples dovelles amb guardapols ECSA - E Pablo L’església és situada en un petit turó enfront del poble d’Aguiló Mapa 34-15390 Situació 31TCG683014 Història El lloc d’Aguiló es documenta a partir de l’any 1018, en què Hug de Cervelló va repartir els seus béns entre els seus fills i el castell d’Aguiló correspongué a Alemany Les primeres mencions de l’església són del final del segle XIII, quan en diversos testaments de parroquians de Santa Coloma de Queralt es feren deixes a l’església de…

La primitiva parròquia de Falset fou bastida al costat del castell És possible que en un segon moment, en ampliar-se en recinte militar, restés englobada al seu interior En l’actualitat en resten sols minsos vestigis, que corresponen essencialment a l’edifici gòtic que substituí el temple romànic Aquesta església va ser construïda entre el 1168, moment en què el lloc de Falset encara consta desert, i el 1194, en què ja figura com una de les parròquies de l’arquebisbat de Tarragona citades en la butlla del papa Celestí III Segons la relació…

Biografia  Entrà a l’escola Pia, on vestí la sotana a Moià el 16 de setembre de 1894 i hi professà el 20 d’agost de 1894 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’Iratxe i de San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 27 de febrer de 1904 De salut malaltissa, fou destinat exclusivament a Tàrrega Ensenyà tres cursos a primària, i després impartí les assignatures de calligrafia, geografia, llatí i dibuix Molt volgut pels alumnes per la seva bonhomia i per la destresa calligràfica i pictòrica, compartí també amb ells la…

Sorgida, prop de Mâcon, entorn de l’abadia benedictina que li donà el nom Aquesta abadia fou fundada el 910 per l’abat Bernó de Baume i per Guillem, duc d’Aquitània, i constituïda en monestir lliure , no sotmès a cap senyor feudal A Cluny prengué inici una gran reforma monàstica benedictina cluniacenc En foren grans abats Odó 927-942, Maiol 948-994, Odiló 994-1049, Hug 1049-1109 i Pere el Venerable 1122-56 La comunitat de Cluny desaparegué el 1791 Amb la Revolució Francesa l’abadia fou destruïda en bona part Actualment només en resta una torre de l’església i una part dels edificis monàstics…