Resultats de la cerca
Es mostren 2331 resultats
aparell

1, aparell anglès; 2, aparell polonès; 3, aparell holandès; 4, aparell a trencajunt de mitja peça; 5, aparell de trencajunt avançat per terços; 6, reble ( opus caementicium ); 7, aparell ciclopi; 8, paret de pedra seca; 9, paret de lloset; 10, paret d’aparell poligonal; 11, aparell reticular ( opus reticulatum ); 12, aparell d’espiga ( opus spicatum ), 13, aparell isòdom; 14, aparell pseudoidòsom; 15, aparell emplecton; 16 aparell diatònic; 17, solera de quatre gruixos formada per un senzillat a trencajunt, dos doblats diahonals i enrajolat a la mescla
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Disposició amb què hom col·loca les pedres, blocs o maons que constitueixen una paret, les rajoles d’un paviment o les d’un aplacat.
La finalitat dels aparells és que les peces quedin ben travades a fi que no calgui confiar només en l’eficàcia de l’aglomerant per a assegurar-ne la bona unió, o bé que aquestes s’ordenin d’acord amb una certa intenció geomètrica Del primer es dedueix que a cada mena de peça convindran uns aparells determinats segons quines siguin les mides i la forma i per això mateix resulta que a nous elements constructius corresponen nous aparells sense que els anteriors caduquin, puix que continuen essent els més indicats quan hom fa servir elements de tradició més antiga Els principals aparells de pedra…
Una plaga potencial de les sureres
Adult de la forma asexuada de Plagiotrochus amenti 2,7-3 mm de llargada Juli Pujade-Villar Plagiotrochus és un gènere d’himenòpters inclòs en la família dels cinípids Cynipidae que es caracteritza per produir unes deformacions, anomenades gales, en diferents òrgans vegetals, fonamentalment de fagàcies La majoria de les espècies d’aquest gènere es troben a la regió circummediterrània península Ibèrica, sud de França, Itàlia, Turquia, Pròxim Orient i nord d’Àfrica, tot seguint la distribució de les plantes hoste les fagàcies perennifòlies alzina, alzina surera i garric Algunes…
Sant Esteve o Sant Sernilh de Betren (Vielha)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera, amb els tres absis poligonals F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Esteve, anomenada també de Sant Sernilh, nom manllevat de la veïna església anorreada, situada més avall del carrer, es troba entre dues places, a l’inici del carrer Major, pràcticament única via i eix vertebrador de la població Mapa 148M781 Situació 31TCH205298 El poble de Betren s’estén al ribatge esquerre de la Garona, a frec de la carretera del port de la Bonaigua C-142, cosa d’1500 m de Vielha, vers llevant FJM-AMB Església L’edifici és compost d’una nau única, coronada vers…
Mas de la Guàrdia (Calders)
Art romànic
Situació Aquest mas, avui convertit en restaurant, és el centre d’una urbanització anomenada el Serrat de la Guàrdia, la qual, juntament amb una altra de més recent denominada la Vista del Pirineu, s’estén a la banda septentrional del terme entre les dues carreteres que, venint de Manresa, incideixen a Calders per a arribar a Vic Long 1°58’32” — Lat 41°47’06” Hom hi arriba per qualsevulla de les dues carreteres esmentades, tot desviant-nos per qualsevol dels trencalls que es desvien cap a la urbanització, la qual cosa hom pot fer des del quilòmetre 41 venint d’Artés i des del quilòmetre 15 si…
Castell del Quer Foradat (Cava)
Art romànic
Situació D’aquesta fortalesa resten uns fragments de mur en el tossal que empara la població ECSA - V Hurtado Al cim del turó del Quer o turó Pubill, situat avui dia dins del poble del Quer Foradat, hi ha unes restes de construccions que corresponen a l’antic castell del Quer Mapa 35-11254 Situació 31TCG877867 Un cop en el poble del Quer Foradat i sobre un turó calcari en forma de plataforma d’uns 1,15 m d’alçada que sobresurt per damunt dels teulats de les cases es troben les restes de l’antic castell del Quer Foradat S’hi pot pujar fàcilment seguint un corriol pel costat SW Història Si bé…
Sant Joan del castell de Barberà de la Conca, abans Sant Salvador
Art romànic
Situació Interior de la capella del castell, de planta rectangular, construïda al nivell del primer pis, amb el mur de la capçalera centrat per una esvelta finestra J Fuguet L’antiga església de Sant Salvador, que depengué dels templers, fou bastida al primer pis de l’edifici rectangular adossat a llevant de la torre del castell de Barberà FEB Mapa 34-16418 Situació 31TCF521861 Història Sembla que la capella de Sant Salvador fou construïda vers mitjan segle XII, car, quan el comte Ramon Berenguer II donà l’any 1067 al comte Ermengol IV d’Urgell el castell de Barberà, feu constar que es…
Els pterobranquis
Els pterobranquis són petits hemicordats quasi sempre colonials, d’aspecte similar al dels briozous, però amb el cos dividit en tres regions homòlogues a les dels enteropneusts Els individus viuen en un sistema de tubs aïllats units per estolons Tots són marins i se solen trobar sobre substrats durs Comprenen dos ordres els cefalodíscides Cephalodiscida , solitaris o colonials, i els rabdoplèurides Rhabdopleurida , colonials, comuns a l’Atlàntic Nord entre 30 i 400 m de fondària, i, bé que amb molt poca abundància, presents també a la Mediterrània Rhabdopleura normani , a Banyuls de la…
Saar
Riu
Riu de l’Europa central, afluent, per la dreta, del Mosel·la (240 km de llargada i 7 358 km2 de conca).
Neix als Vosges El seu règim és pluvial oceànic, amb màxim de gener-febrer i mínim d’agost En el seu curs mitjà travessa el land del Saarland, al qual dóna el nom
roda
Jocs
Atracció de fira que consisteix en una gran roda giratòria vertical proveïda de seients o cabines mòbils en tota la seva llargada.
orca

Orca
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis
, de la família dels delfínids, el més gros dels delfínids vivents (10 m de llargada màxima).
El cos és de forma massissa, amb el cap arrodonit i poc diferenciat, les pectorals amples i ovalades i la dorsal molt alta i punxeguda La coloració és característica totalment negre al dors i d’un blanc immaculat a la part inferior, amb una gran taca, també blanca, darrere l’ull Carnívor dotat de gran voracitat, l’orca és el depredador més poderós i temible de la mar, puix que ataca qualsevol presa de grandària suficient peixos, foques i altres cetacis, incloses les balenes Els seus hàbits gregaris, formant grups de fins 30 individus, i la seva velocitat, fins a 40 km/h, la fan encara més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina