Resultats de la cerca
Es mostren 2259 resultats
Julià Delhoste
Música
Musicòleg.
Optà per la vida monàstica i arribà al càrrec d’abat de la catedral de Sant Joan Baptista, a Perpinyà S’interessà principalment per temes relacionats amb la història de la música i el folklore de la Catalunya del Nord i per la música religiosa Alguns dels títols més destacats són Noëls catalans , publicat en el "Bulletin de la Societé agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales" Perpinyà, 1862, i Histoire de l’harmonie religieuse aux XV et XVI siècles en Roussillon Perpinyà, 1868 També publicà el mètode de cant gregorià Principes élémentaires de plain-chant à l’…
depuració plasmàtica
Biologia
Volum de plasma, expressat en ml/min, que ha estat depurat d’una substància determinada pel ronyó o per un altre òrgan, en una unitat de temps.
Segons la fórmula que en el ronyó hom pot expressar per en què DP u és el volum de plasma depurat per unitat de temps ml/min P x , la concentració plasmàtica d’una substància determinada g/l O x , la concentració en orina de la substància estudiada g/l i VO u , el volum d’orina per unitat de temps ml/min Com que l’acció més important del ronyó és la de depurar el plasma de les substàncies innecessàries, la mesura de la depuració d’aquestes substàncies és un bon mètode per a valorar la funció renal Hom empra especialment la depuració plasmàtica de la creatinina, que normalment…
Preservatiu o condom
Definició El preservatiu o condom és un dispositiu utilitzat com a mètode anticonceptiu de barrera que consisteix en una funda de plàstic que es colloca sobre el penis de manera que en produir-se l’ejaculació l’esperma alliberat queda retingut al seu interior Característiques i utilització del condom La composició i la forma del preservatiu ha evolucionat molt al llarg del temps, però en l’actualitat tots es fabriquen amb goma sintètica i en general tenen una forma i una grandària adequades per a recobrir tot el penis, de l’arrel a la punta Per tal que no es deteriorin és…
Henriette Renié
Música
Arpista i compositora francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans, de qui es pot considerar hereva i a qui succeí com a professora en aquella institució Es diplomà amb només onze anys amb un primer premi en arpa Debutà el 1901 als Concerts Lamoureux i desenvolupà una important carrera com a concertista Animà molts compositors a escriure per a arpa, entre ells G Fauré, C Debussy i M Ravel Fou també una destacada compositora, amb una considerable producció d’obres dedicades particularment al seu instrument, entre les quals destaca un Concert per a arpa 1901 A més de la seva producció…
Diego Fallón
Música
Pianista, compositor, pedagog i poeta colombià.
Després de rebre la primera formació al seminari dels jesuïtes de la seva ciutat natal, marxà a Anglaterra per estudiar-hi enginyeria i música De tornada a Colòmbia es dedicà a ensenyar matemàtiques, anglès i música en diversos centres públics i privats D’aquesta activitat docent en són testimoni les seves obres didàctiques per a piano Estudios mecánicos i Estudios diarios A més, ideà un mètode de notació musical que es basava en la utilització de les lletres de l’alfabet El arte de leer, escribir y dictar música 1885 La major part de la seva obra de creació és per a piano…
Aksel Schiotz
Música
Tenor danès.
Estudià cant a Copenhaguen, on fou deixeble de J Forsell Debutà el 1939 a l’Òpera Reial de la mateixa ciutat com a Ferrando Così fan tutte i un any després hi interpretà el paper titular de Faust Ch Gounod El 1946 fou contractat a Glyndebourne per a l’estrena de La violació de Lucrècia B Britten, al costat de P Pears Especialitzat en el repertori mozartià gràcies al refinament de la seva línia vocal i a l’estil del seu fraseig, representà gran part dels personatges per a tenor del compositor austríac i enregistrà diversos discos Es retirà per dedicar-se a l’ensenyament i feu classes de cant…
Erik Valdemar Bergman
Música
Compositor finlandès.
Es formà a la Universitat de Hèlsinki com a musicòleg, estudià composició i piano al Conservatori de Hèlsinki, i més tard amplià els estudis a la Hochschule für Musik de Berlín 1937-39 amb H Tiessen i també amb el compositor W Vogel a Ascona Fou director de diferents institucions corals i el 1963 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Hèlsinki Les primeres obres de Bergman entronquen amb el Romanticisme, però posteriorment investigà altres possibilitats Obres com la seva Sonatina per a piano 1950, construïda amb el mètode de composició amb dotze notes, al qual es…
Johann Gottfried Eckard
Música
Pianista i compositor alemany.
De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano seguint el mètode exposat per CPE Bach en el Versuch über die whare Art das Klavier zu spielen 'Assaig del veritable art de tocar el clavicèmbal' Estigué actiu a París des del 1758, ciutat on arribà a ser un clavicembalista i pianista molt reputat Les primeres obres per a piano que concebé a París foren les vuit sonates per a tecla 1763-64, que influïren el jove WA Mozart En el prefaci de la publicació d’aquestes obres, l’autor expressà la voluntat que fossin útils tant per a clavicèmbal com per a clavicordi i pianoforte…
Jean-Jacques Nattiez
Música
Teòric musical canadenc d’origen francès.
Estudià música al Conservatori d’Amiens Des del 1972 fou professor a la Universitat de Mont-real i el 1973 obtingué el doctorat en semiologia musical en aquest centre Ha estat director del Grup de Recerques en Semiologia Musical a la mateixa universitat 1974-80 i s’ha dedicat especialment a l’estudi de l’obra de C Debussy i a la recerca sobre la música dels esquimals del Canadà Entre les seves publicacions cal esmentar Musique en Jeu , llibre dedicat a la semiologia, nombrosos articles i Fondements d’une sémiologie de la musique París, 1975, obra que establí el mètode semiològic…
Guillaume-Louis Wilhem
Música
Pedagog francès.
Després d’algun temps a l’acadèmia militar, entrà al Conservatori de París Treballà com a professor de música en diferents centres i creà un mètode per a llegir música a vista, que exposà per escrit en Guide de la méthode élémentaire et analytique de musique et de chant, divisé en deux parties L’any 1820, el seu sistema fou adoptat per la Societat per a la Instrucció Elemental i el 1835 començà a ser usat a les Escoles Municipals de París Wilhelm es dedicà també a la promoció de la música i el cant coral entre les classes treballadores de França Durant un quant temps els seus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina