Resultats de la cerca
Es mostren 2422 resultats
Mosaic circense de Bàrcino
Detall d’aquest important mosaic del segle IV, descobert el 1860 sota el Palau Reial Menor, a l’actual carrer de Sobrediel Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona Aquest mosaic fou descobert al començament del mes d’abril del 1860, a uns 3 m de profunditat, a l’edifici del Palau Reial Menor, al carrer de Sobrediel, entre els carrers de Cervantes i Ataülf, infra muros i al S de la ciutat romana de Bàrcino Des d’aleshores ha sofert alguns trasllats que han empitjorat el seu estat de conservació Actualment, es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona El mosaic circense de Bàrcino,…
La fossa del Conflent
Resseguida longitudinalment per la Tet i limitada al S pel massís del Canigó, la depressió tectònica del Conflent és una semifossa estreta i complexa, orientada parallelament a la falla ENE-WSW de la Tet, que se situa entre les depressions de la Cerdanya i el Rosselló Aquesta fossa, que es troba reblerta de materials que van des del Miocè inferior fins a l’actualitat, mostra, a l’igual de la fossa de la Cerdanya, una notable asimetria entre els marges meridional i septentrional Així, mentre que en el primer el contacte entre el rebliment neogen de la fossa i el sòcol paleozoic és molt complex…
Les roques metamòrfiques i les bandes milonítiques del cap de Creus com a exemples de la geologia herciniana
Mapa geològic del cap de Creus La intensitat del metamorfisme regional augmenta progressivament de sud a nord i va des d’un grau baix o molt baix a la zona perianatèctica i, fins i tot, assoleix, en una àrea molt reduïda, la zona migmatítica Des del punt de vista estructural, destaquen les zones de cisalla, amb espectaculars bandes milonítiques Ricardo Génova, original de Jordi Carreras A la península del cap de Creus hi ha dues unitats litològiques ben delimitades una sèrie de roques metasedimentàries que inclou algunes intercalacions d’origen igni, també metamorfitzades, i uns granitoides…
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà…
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou fins al segle…
retrat
Retrat d’home , del pintor italià Antonello da Messina (1430-1479), els retrats masculins del qual són un aspecte molt notable de la seva producció artística
© Corel Professional Photos
Art
Representació d’una persona mitjançant la pintura, la fotografia, l’escultura, etc.
El retrat que hom pot considerar més antic és el de Gudea, a Mesopotàmia A Egipte el retrat representava personatges reals, bé que supeditant-los a lleis de simetria i frontalitat i estereotipant les faccions El retrat grec, malgrat que idealitzat, adquireix el seu més alt nivell a l’època hellenística El retrat romà és marcadament realista, com es pot observar en els nombrosos busts i estàtues conservats Hom no pot tornar a parlar de retrats pròpiament dits fins al segle XIII, en què apareixen els primers indicis, principalment en els retaules representació en molts casos dels…
Sant Joan del Noguer (Sora)
Situació Interior de la nau de l’església des de llevant Hom hi pot observar la volta apuntada que cobreix l’edifici M Anglada Aquesta església es troba aturonada al costat esquerre de la riera de Sora, sobre la nova carretera, prop del mas Sant Joan, antic mas del Noguer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 32,1 —y 63,8 31 tdg 321638 Sant Joan del Noguer és a uns 15 m del punt quilomètric 2,1 de la carretera BV4655, que va des de la general N152 al poble de Sora El trencall es troba uns…
Homiliae Sancti Augustini super Iohannem
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 27 és un còdex d’escriptura carolina tinta i vermell, integrat per 237 folis i de mides notables 48 x 35 cm Porta el número II de l’ordre de Villanueva i és un manuscrit de la Catedral de Vic Inventariat amb el número 7521 * Segons Gudiol és producte del segle XI i possiblement una creació ausetana, perquè figurà des d’antic a la biblioteca capitular de Vic * Homiliae Sancti Augustini… que Eduard Junyent situava en el primer terç del segle XI, encara que sense donar el número de catàleg * , i que són la base d’una illustració recollida en les capitals…
Sant Sadurní (Vic)
Situació Façana de ponent, barroca, de l’actual església de la Pietat, al costat de la qual hom pot veure la façana de l’església romànica de Sant Sadurní M Anglada L’església de Sant Sadurní es troba a la part alta de la ciutat antiga, vora el castell dels Montcada Avui és dins l’actual església parroquial de la Pietat, a la plaça Vella, a la cantonada amb el carrer de Sant Sadurní Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,4 31 tdg 384424 MAB Història Aquesta església es trobava dins l’antic…
Sant Jaume de Llirt (Anserall)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes d’aquest temple que centrava el desaparegut poble de Llirt ECSA - M Anglada La capella de Sant Jaume és un dels darrers vestigis del que havia estat el poble de Llirt, avui dia convertit en un despoblat L’església es troba al vessant dret del riu Segre, a 1 100 m d’altitud, al peu del pic de Banat i a prop del torrent de l’Óssa Mapa 35-10216 Situació 31TCG762934 Per anar-hi cal buscar un trencall que surt de la carretera de la Seu a Puigcerdà, a mà esquerra, al sector de tramuntana, 20 m abans de trobar el punt quilomètric 139, gairebé a l’altre costat de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina