Resultats de la cerca
Es mostren 1965 resultats
Llibre de les solemnitats de Barcelona
Història
Llibre manuscrit redactat per l’escrivania del racional del Consell de Cent i compost per set volums, que recull els esdeveniments més destacats i solemnes celebrats a la ciutat de Barcelona des del final del segle XIV fins al principi del segle XVIII.
El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…
, ,
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava deutes o…
Climent
Família d’oficials reials, d’origen convers, descendents del jueu aragonès Mossé Chamorro, que, després del bateig, adoptà el nom de Francisco Clement
i fou notari de Saragossa.
El 1486, ell i la seva muller, Violante de Calatayud, foren condemnats al braser Dels fills d’aquest matrimoni, un, fra Vicente Climent , fou conseller del rei, i un altre, Felipe Climent , arribà a secretari i, després, a protonotari reial La inquisició el penitencià a la seu de Saragossa el 1503 El seu fill, que adoptà el nom de Miguel Velásquez Climent , fou secretari reial almenys a partir del 1495 S'emparentà, per dos matrimonis successius, amb els Gurrea i els Altarriba
dei
Història
Títol donat als capitosts corsaris i als oficials de geníssers que, durant els s. XVI-XIX, governaren les regències otomanes del nord d’Àfrica (Alger, Tunis i Trípoli).
Actuaven en nom del soldà de Constantinoble però, de fet, només la soldadesca, que els elegia, limitava llur autoritat
himne
Música
Els himnes nacionals són cants, marxes o altres peces vocals o instrumentals que un estat o una nació declaren oficials per a ser interpretats en determinades ocasions solemnes.
Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent, però, és que…
Euromaidan
Revolta ucraïnesa que enderrocà el govern prorús presidit per Viktor Janukovyč.
Pren el nom de la plaça de la Independència Maidan Nezaležnostij de Kíev, on tingueren lloc les manifestacions més importants Les protestes començaren el 21 de novembre de 2013, poc després que el govern ucraïnès suspengués les negociacions amb la Unió Europea per a un Acord d’Associació Aquesta primera protesta fou secundada els dies següents a moltes de les principals ciutats ucraïneses, però el govern donà una resposta exclusivament policial de gran duresa Les setmanes posteriors l’agitació no feu sinó augmentar, i al principi de desembre s’arribaren a congregar prop d’un milió de…
dards
Esport
Esport de punteria consistent en el llançament d’una sèrie de dards en una diana.
El reglament de la Federació Mundial de Dards estableix una sèrie de normes per a les competicions oficials quant a material de joc dards i diana, distàncies i puntuació, entre d’altres Els dards més habituals tenen una longitud màxima de 20-28 cms, tenen la punta de metall, quatre ales i el pes no sol excedir els 50 gr Per la seva banda, la diana és de forma circular i té normalment una circumferència de 142 cm diàmetre 45,3 cm, és dividida en 20 seccions radials, cadascuna de les quals correspon a una puntuació diferent El centre té la màxima puntuació 50 Hom el juga en locals…
maquis
Història
Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l’Estat espanyol.
Començà immediatament després d’haver-se acabat la Guerra Civil de 1936-39, però no fou fins a l’alliberament de França per part dels aliats 1944 —la qual cosa permeté l’entrada d’homes des de l’altra banda dels Pirineus— que el maquis tingué ressò El període de màxim apogeu foren els anys 1944-49, però, amb alts i baixos, el maquis romangué actiu fins a les acaballes dels anys cinquanta Animat fonamentalment pel Partit Comunista i també pel PSOE Astúries i la CNT Catalunya, el maquis arribà a plantejar veritables problemes a les autoritats franquistes, que en diversos casos hagueren de…
don
Història
Tractament honorífic generalment masculí anteposat al nom, utilitzat a Castella, Navarra, Portugal, Aragó i als Països Catalans (i a tota l’antiga corona catalanoaragonesa, inclosa la Itàlia meridional).
En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els…
comissari de la inquisició
Història
Representant local dels diversos tribunals de la inquisició.
El primer esment del càrrec sorgeix el 1537, a València, quan, a causa de l’extensió d’aquell districte inquisitorial, el Consell de la Suprema i General Inquisició proposà el nomenament de comissaris a les ciutats amb seu episcopal per publicar edictes i prendre testimoniatges i ratificacions amb ajuda de notaris Els comissaris, en especial els qui depenien del districte de Barcelona, tendiren, en el decurs del s XVI, a convertir-se en petits inquisidors independents designaren notaris, algutzirs i d’altres oficials, i fins i tot d’altres comissaris Les concòrdies del 1568…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina