Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Stanislaw Skrowaczewski
Música
Compositor i director d’orquestra polonès.
Es formà a la seva ciutat natal, a Cracòvia i a París, on estudià amb N Boulanger i A Honegger Ferit a les mans durant la guerra, hagué de renunciar a una prometedora carrera de pianista i es concentrà en la composició i la direcció Dirigí successivament les orquestres filharmòniques de Breslau 1946-49, Katowice 1949-54 i Cracòvia 1954-56, i el 1956 guanyà el Concurs Internacional de direcció de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, gràcies al qual assumí la direcció de l’Orquestra Nacional de Varsòvia fins el 1959 G Szell el convidà a dirigir l’Orquestra de Cleveland, i això fou l’inici d’una…
Boguslaw Schäffer
Música
Compositor, teòric i professor polonès.
Vida Estudià violí i composició al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment musicologia amb Z Jachimecki El 1953 compongué Música per a corda-Nocturne , la primera obra orquestral dodecafònica polonesa Fou crític musical entre el 1953 i el 1959, i a partir d’aleshores es dedicà a la composició i a l’ensenyament Des del 1965 i fins a la seva jubilació treballà a l’Studio Experimental de la Ràdio Polonesa a Varsòvia Artista d’immensa creativitat i activitat, Schäffer fou un músic intuïtiu i divers escriví abundant obra escènica en destaca l’òpera radiofònica Monodrama , 1968, que inclou…
florí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval d’or encunyada a Florència des del 1252 fins al 1533 any que Alessandro de Mèdici, elegit duc, la substituí per l’escut d’or.
Pesava 72 grans florentins 3,528 grams i portava a l’anvers el lliri amb la llegenda Flor-entia i al revers la figura de sant Joan Baptista i la llegenda S Ioha-nnes B Originàriament valia 20 sous, però les alteracions del seu valor foren freqüents, bé que mantingué les característiques de pes i de llei Aquesta immutabilitat del florí i el prestigi de la república de Florència en feren una de les espècies monetàries més caracteritzades i més populars en els moments que el comerç internacional prenia una forta arrencada Això explica que fos molt imitat Al s XIV molts estats, moltes senyories i…
Joseph-Augustin de Mailly-d’Haucourt

Comte de Mailly
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Comte de Mailly Lluità a les guerres de successió de Polònia i d’Àustria El 1749 passà al Rosselló com a lloctinent general i comandant en cap militar El 1753 fou exonerat del càrrec per un conflicte amb l’intendent de Bertin Protegit per la marquesa de Pompadour, fou restituït al càrrec 1758 Es distingí a la guerra dels Set Anys El 1771 fou nomenat director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, de la Mediterrània i dels Alps, i el 1783 ascendí a mariscal Féu fer un gran nombre d’obres públiques al Rosselló, com la carretera anomenada d’Espanya, una escola militar…
nacionalisme musical
Música
Moviment sorgit en la música culta europea al s XIX.
Prescrivia la inclusió en les obres musicals d’elements del folklore danses, cançó popular, etc, de manera que la música d’una nació determinada es diferenciés de la d’una altra pels elements racials que contingués El nacionalisme musical ha estat més propi de les nacions europees de poca tradició musical culta hom ho ha considerat una reacció davant el predomini de la música alemanya i italiana i, àdhuc, francesa, fins aleshores imitada pels músics d’altres països que, per aquest fet, es despersonalitzaven El nacionalisme musical tingué una especial força a Rússia amb el Grup dels Cinc, a…
Institut Forestal Europeu
Organització interestal d’àmbit europeu dedicada a la recerca sobre boscos i a l’orientació i assessorament en polítiques forestals.
L’any 2011 en formaven part Àustria, Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Eslovènia, Espanya, Suècia, Suïssa, Turquia i la Gran Bretanya En són membres associats o afiliats, a més, prop de 130 òrgans i organitzacions Fou establert l’any 1993 a partir de l’aprovació de la Convenció que el creava emparant-se en la llei finlandesa Aquest document recull els objectius de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament…
Pawel Kochanski
Música
Violinista polonès.
Estudià de molt petit al Conservatori de Varsòvia amb E Mlynarski, i a catorze anys ja tocava a la Filharmònica de Varsòvia com a primer violí El 1903 rebé un primer premi al Conservatori de Brusselles, on estudià amb César Thomson En tornar a Polònia el 1907, ensenyà al Conservatori de Varsòvia, i més tard ho feu al de Sant Petersburg 1913, on succeí a L von Auer, i també a Kíev 1917-19 Debutà a Nova York el 1921, i a partir del 1924 donà classes a la Juilliard School, tot mantenint les seves actuacions com a concertista La seva amistat amb K Szymanowski feu que aquest li…
Tarquinio Merula
Música
Compositor i organista italià.
Obtingué la seva primera plaça com a organista a l’església de Sant Bartomeu, a Cremona El 1616 era actiu, ocupant el mateix càrrec, a l’església de Santa Maria Incoronata, a Lodi Cap al 1521 s’establí a Polònia, on estigué al servei del rei Segimon III com a organista de cambra Retornà a Cremona, i el 1626 fou nomenat mestre de capella de Laudi della Madona, capella de la catedral, càrrec que exercí de manera intermitent fins el 1665 Entre el 1631 i el 1642 s’encarregà de l’orgue de l’església de Santa Maria Maggiore i del de la catedral de Bèrgam Fou membre de l’Accademia dei…
Baldassare Ferri
Música
Castrat italià.
Entre el 1622 i el 1624 fou nen cantor a la catedral d’Orvieto, al servei del cardenal Crescenzio, arquebisbe de la ciutat, el qual el portà a estudiar amb Vincenzo Ugolini, mestre de capella a la Capella Júlia a Roma Allí fou escoltat el 1625 pel príncep Ladislau de Polònia, més tard Ladislau IV, que contractà els seus serveis per a la cort de Varsòvia, on visqué fins el 1655 prenent part activa en les representacions de drammi per musica Músic de gran prestigi a la seva època, el 1643 fou nomenat cavaller de Sant Marc a Venècia Viatjà per diversos països d’Europa i visità…
conferència de Potsdam
Història
Conferència internacional celebrada a Potsdam (17 de juliol - 2 d’agost de 1945) que començà a tractar els problemes de la pau, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial
.
Hi assistiren els aliats Stalin i Molotov per l’URSS, Truman i Byrnes pels EUA i Churchill i Eden per la Gran Bretanya Després de les eleccions angleses 25 de juliol s’hi afegiren Attlee i Bevin Hi foren presos acords sobre la sort d’Alemanya l’elaboració dels tractats de pau la divisió d’Alemanya, així com de Berlín, en quatre zones d’ocupació militar nord-americana, francesa, britànica i soviètica el desarmament i la desmilitarització del Reich la dissolució del partit nazi l’abolició de les lleis de Hitler i la descentralització política d’Alemanya el judici dels criminals de guerra nazis…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina