Resultats de la cerca
Es mostren 5378 resultats
Sant Amanç (Montoriol)
Art romànic
Situació Capella rural d’origen romànic, situada al costat d’una riera a la qual ha donat nom ECSA - A Roura Aquesta capella és situada prop del llogarret dels Hostalets, a migdia, vora la ribera de Sant Amanç, a la qual dóna nom Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 34’ 36, 6” N - Long 2° 42’ 47, 4” E Per a arribar-hi, cal anar fins als Hostalets, seguint la carretera D-2, i després d’aquell veïnat, girar a mà esquerra i prendre un caminet que remunta la riba dreta del riu de Sant Amanç Història La primera referència de Sant Amanç és de l’any 1235, en què apareix entre el conjunt d’esglésies…
Les orobancàcies
Orobancàcies 1 Orobanche latisquama a aspecte de la planta parasitant un trèvol Trifolium x 0,5 b flor seccionada longitudinalment amb la corolla corbada i els estams peluts interiorment x 1 Eugeni Sierra Aquesta família, pròpia dels països temperats de l’hemisferi boreal, comprèn 17 gèneres i unes 150 espècies herbàcies, anuals o perennes, paràsites d’altres fanerògames L’aparell radical nul, o molt poc desenvolupat, s’ha transformat en haustoris que es fixen a les rels dels hostes per extreure’n l’aliment Les tiges, d’uns 10 a 50 cm d’alçada, són dretes, no ramificades i més o menys…
Incidents en una visita d’Aznar a Bellaterra
La Policia Nacional carrega contra un grup de 200 estudiants que protestaven per la presència del president del Govern espanyol, José María Aznar, a les installacions del Centre Nacional de Microelectrònica, a la Universitat Autònoma de Bellaterra Els enfrontaments provoquen ferides lleus a 15 estudiants i 5 policies El rector de la UAB, Carles Solà, presenta una denúncia al jutjat per la desproporcionada actuació policíaca, mentre diversos partits demanen la dimissió de la delegada del Govern a Catalunya, Julia García-Valdecasas
Heddal

Vista de l’església medieval d’Heddal (Noruega)
© Anna Díez
Localitat
Localitat del fylke
de Telemark (Noruega).
Destacat centre turístic En ella hi ha uan destacada església medieval de fusta s XII, que encara manté el culte luterà És un edifici d’una sola nau, un absis semicircular, cor i un corredor que rodeja tota l’església Destaca exteriorment per ser un edifici escalonat en cinc pisos i tres torres A uns 300 metres de l’església hi ha el museu rural Heddal bygdetun a l’aire lliure on es pot visitar cases dels segles XVIII i XIX
radical
Lingüística i sociolingüística
Segons F.de Saussure, l’element lingüístic comú separat espontàniament per la comparació amb una sèrie de mots emparentats, flexionats o no, i que porta la idea comuna a tots ells.
El radical és cadascuna de les formes preses per l'arrel d’un mot i que poden tenir realitzacions diverses, mitjançant l’adjunció de desinències gramaticals El radical és un element que pot ésser reduït a un altre element més abstracte i irreductible, que és l’arrel En els mots cantaré, cantadissa, cantar , hi ha els radicals cantar-, canta- i cant-, una sola arrel, cant - El terme radical ve a coincidir amb el terme lexema de la lingüística moderna morfema
vol

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: vol, un mig vol contornat, un mig vol abaixat
© Fototeca.cat
Heràldica
Figura consistent en dues ales unides per llurs extrems superiors i amb les puntes dirigides vers el cap de l’escut.
Quan el vol es presenta revessat, hom l’anomena vol abaixat Una sola ala és anomenada un mig vol , i la seva posició ordinària és amb l’extrem superior a la dreta i la punta dirigida vers el cap de l’escut en el cas contrari, hom parla d' un mig vol contornat Quan les dues ales del vol són d’esmalts diferents un vol d’atzur i d’argent , hom blasona primer la que és a la destra del camper
vibrant
Fonètica i fonologia
Dit de l’emissió fonemàtica que es caracteritza per un moviment orgànic, generalment lingual, molt breu, que interromp i allibera, successivament, el corrent d’aire espiratori.
En les llengües romàniques, hi ha dues modalitats bàsiques de realitzacions vibrants un d’apical, típica del català, el castellà, el gallec, l’occità, l’italià, el romanès i el portuguès peninsular, i una altra de velar, normal en francès i en portuguès brasiler En català hi ha, al seu torn, una oposició, en context intervocàlic, entre univibrant /r/, terme, de fet, contradictori, que es referix a una sola interrupció i multivibrant /r/, amb més d’una vibració sére, serra sére
Instituto Nacional de Hidrocarburos
Organisme públic de l’Estat espanyol, creat el 1981 a partir de l’Instituto Nacional de Industria per coordinar l’activitat del sector públic en els camps petrolier i gasístic.
Controlava cinc societats Hispanoil —investigació i producció de petroli—, Empresa Nacional de Petróleos ENP —refinatge i petroquímica—, CAMPSA —distribució i comercialització de productes petroliers—, Butano i ENAGAS —gasos liquats del petroli i gas natural— El 1987 aquestes societats foren integrades en una de sola Repsol , llevat d’ENAGAS El 1995, amb l’inici de la privatització d’aquestes dues empreses, l’INH es dissolgué, bé que la creació, el 1997, de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales recuperava en part les seves funcions
abaixador
abaixador Xilografia del s XVIII
© Fototeca.cat
Història
Menestral que abaixava draps de llana.
Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses
Els Treballs i els Dies
Col·lecció de llibres de l’Editorial Moll, de Palma (Mallorca), dedicada a temes d’assaig i d’investigació.
Iniciada el 1964 amb L’art en el regne de Mallorca , de Marcel Durliat, n'han sortit 30 volums fins el 1986, dedicats, amb una sola excepció, a temes baleàrics —entre els quals els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca , de Rafel Ginard i els dos volums de la Història de Mallorca , de diversos autors— o lexicogràfics Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció , de Miquel Fullana, i el Diccionari català-castellà i castellà-català , de Francesc de BMoll
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina