Resultats de la cerca

Aquest nom convé amb més propietat a les bombes que xuclen el líquid precisament per l’aspirador, però també, per analogia, és aplicat a les turbines En les bombes, seguint el sentit de circulació del líquid, l’aspirador és un tub convergent, almenys en una de les seves parts, per tal que el líquid agafi progressivament la velocitat que ha de tenir a la boca d’entrada i així es minimitzin les pèrdues de càrrega En les turbines, seguint el sentit de circulació del fluid, l’aspirador és un tub divergent La seva funció és molt important, puix que l’aigua, després de travessar la…

Nebot de Francesc Xavier Bultó , s’inicià en la competició el 1945 al circuit de Montjuïc, i compaginà gairebé totes les modalitats motociclistes fins que es retirà el 1973 En velocitat, fou campió d’Espanya de 125 cc 1946, 1950 i subcampió de 250 cc 1947 pilotant una Montesa Guanyà la Pujada a l’Arrabassada 1949, una medalla d’or en els ISDE d’Alemanya, una de bronze en el Tourist Trophy de l’illa de Man 1951 i cinc edicions de la Prova d’Hivern del Reial Moto Club de Catalunya 1951, 1953-56 Pel que fa a la resistència, guanyà la primera edició de les 24 Hores de Montjuïc 1955,…

Des de l’antiguitat són conegudes empíricament les fermentacions del pa i del most i la producció del formatge i del vinagre, de les quals són responsables els enzims de certs microorganismes Des del segle XIII començaren els estudis sobre la fermentació dels sucres, i hom cregué que només les cèllules senceres com les del llevat les podien produir Tanmateix, el 1897 Eduard Buchner demostrà que l’activitat fermentativa estava en alguna substància que podia ésser extreta del llevat A partir del 1926, els estudis sobre la natura química dels enzims tingueren un fort impuls quan JBSummer aïllà…

En aigües summament quietes, a gran profunditat, l’aglomeració es pot produir simplement per forces físiques entre partícules que passen a prop les unes de les altres o es toquen Les partícules més grosses que en resulten sembla que augmenten la velocitat de sedimentació d’aquests materials Tot i que aquests flocs es disgreguen amb la mínima agitació de l’aigua, han pogut ésser fotografiats i fins i tot s’han vist des d’aparells tripulats

Aquesta llei experimental, que demostrà que el nombre atòmic d’un àtom era igual al d’electrons que envolten el nucli, pot ésser deduïda formalment de la teoria de l' àtom de Bohr , d’on resulta que essent R la constant de Rydberg , c la velocitat de la llum, i x i y els valors dels nombres quàntics principals de les òrbites entre les quals “salta” un electró en ésser excitat espectre d’absorció o desexcitat espectre d’emissió

El seu símbol és P, i equival a la viscositat dinàmica d’un fluid en què hi ha una força tangencial de 1 dyn/cm 2 entre dues capes paralleles del fluid que tenen una velocitat relativa que canvia en 1 cm/s per cada cm de separació La unitat SI de viscositat dinàmica és el decapoise , igual a 10 P, que a França rep el nom de poiseuille Rep el seu nom del fisiòleg  JL Poiseuille

A partir de les zones tussígenes laringe, arbre traqueobronquial, pleures, conducte auditiu, etc els estímuls, vehiculats pels nervis vague, glossofaringi i frènic, arriben al centre de la tos i a través de les vies eferents activen els músculs respiratoris i laringis i provoquen una inspiració profunda, seguida de la contracció sobtada dels músculs espiratoris, amb l’expulsió de l’aire a gran velocitat, el qual arrossega les secrecions i els cossos estranys existents en les vies respiratòries

En condicins òptimes, els organismes tenen tendència a créixer i a reproduir-se a una velocitat ideal dita fisiològica L’absència d’un factor vital alenteix aquest creixement dels organismes, o fins l’anulla, com certs aminoàcids en els cultius de microorganismes Eventualment es consideren també factors limitants aquells que limiten el creixement en ésser presents al medi excedint els nivells de tolerància de determinats organismes o poblacions, com els òxids sulfurosos en relació amb els líquens

Consta essencialment d’una tina per al bany amb cilindrets de guia i eixampladors del teixit i de dos corrons, on hom enrotlla el teixit, que fa diverses passades pel bany Els jiggers moderns fan la inversió del teixit automàticament, tenen comptador de passades, dispositius allisadors i escorredor, i poden ésser tancats, per a evitar pèrdues calorífiques El mecanisme, sovint diferencial, desplaça a una velocitat lineal constant el teixit i el sotmet a una tensió regulable