Resultats de la cerca

Bisbe de Barcelona 1620-32 El 1622 fou nomenat lloctinent de Catalunya per Felip IV de Castella, que esperava d’apaivagar els greuges dels catalans amb el nomenament d’un lloctinent català Però com que el rei no havia acudit al Principat a jurar les constitucions de Catalunya —requisit sense el qual no era vàlid el nomenament— les autoritats catalanes no reconegueren el nou lloctinent, fet que agreujà encara les tensions entre el Principat i la cort i féu témer una ruptura Els catalans cediren finalment, dividits per les amenaces i les recompenses promeses per la cort El nou lloctinent…

Des del 1954 treballà a la casa Dior i a la mort del seu fundador en fou el director artístic 1958-60 El 1962 obrí casa d’alta costura i el 1966 inicià la creació de prét-à-porter El 1969 començà a crear moda masculina Els anys seixanta féu creacions inspirades en l’obra de Mondrian Fou un dels pioners del pantalon sastre 1968 i de la maxifaldilla 1970 El mateix any llançà el new-new-look , retorn a formes clàssiques enfront de les modes avançades dels anys seixanta La seva creació posterior es basa en inspiracions retroactives o exòtiques Després d’alguns anys de crisi creativa…

Fill de Pere de Rubí i de Sabater i de Regina de Boixadors i Crassi, rebé de Carles II el títol de marquès de Rubí 1694 Fou un dels fundadors i primer secretari de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Austriacista, participà en la defensa de Barcelona 1706, i el 1707 fou ascendit a coronel Ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, el rei arxiduc el féu general d’artilleria 1711 i el nomenà lloctinent de Mallorca 1713, des d’on s’esforçà a ajudar la Barcelona assetjada pels filipistes En caure aquesta 11 de setembre de 1714, continuà la resistència de l’illa fins a la invasió…

Es graduà en dret per a satisfer el seu pare, però el 1885 emprengué la carrera musical estudiant composició amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París L’any següent es convertí en un apassionat seguidor del mestratge de C Franck Fou també molt amic del compositor A Magnard Fou director del Conservatori de Nancy 1894-1919 i del d’Estrasbug 1919-29, centre on portà a terme una important tasca de promoció de la música francesa Fou un impulsor del renaixement de la cultura bretona i musicà textos d’escriptors bretons La seva composició més coneguda és l’òpera Le pays 1912,…

Inicià estudis de piano a vuit anys amb J Salvat, i més tard fou deixeble d’E Daniel, A Nicolau i, a partir dels setze anys, d’E Granados Debutà amb un gran èxit amb la interpretació del concert número 3 en re menor, BWV 974, de JS Bach L’any 1910 feu una gira arreu de l’Estat espanyol formant duo amb el violinista M Perelló Juntament amb aquest instrumentista i el violoncellista JP Marès, el 1911 creà el Trio de Barcelona, que tingué un debut esclatant a Berlín l’any 1913 Oferiren més de 500 concerts per diferents països d’Amèrica i Europa Vives també acompanyà…

El poble de Bellmunt de Segarra és situat sobre un turó a la partió d’aigües dels rius d’Ondara i Anoia De l’església de Sant Pere, que centra el nucli de població, no s’han conservat fins avui dia gaires notícies històriques pel que fa al seu passat medieval, quan formava part del bisbat de Vic El lloc estigué inclòs dins la senyoria de Santa Coloma de Queralt fins al segle XIII, que passà a dependre del monestir de Montserrat, jurisdicció sota de la qual es mantingué fins al començament del segle XIX L’església parroquial de Sant Pere de Bellmunt fou visitada pel bisbe de Vic Antoni Pasqual…

Un dels primers esments del lloc de Bechfred data de l’any 1079, en una acta testamentària atorgada per Mir abans de pelegrinar a Sant Jaume de Galícia segons aquesta escriptura, Mir deixava a la seva esposa Engèlsia els alous que posseïa al dit lloc de Vicfred, a Comabella i a molts altres llocs de la contrada, els quals heretaria en cas de mort la filla d’ambdós, dita Romanga D’altra banda, Behcfred apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de Guissona l’any 1098 Les notícies documentals del segle XII testimonien l’existència d’un castell a Vicfred,…

El terme de Bell-lloc és situat a llevant de Lleida, al límit occidental del Pla d’Urgell Potser el primer esment del lloc sigui de l’any 1153, en què els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren un honor entre Vensilló i Pedrillons a Bernat de Belllloc L’any 1254, Jaume I atorgà la meitat del castell de Bell-lloc als Sassala Durant el regnat d’Alfons II 1285-91, el terme de Bell-lloc fou incorporat a Lleida a petició dels veïns de l’indret L’església de Sant Miquel apareix pocs anys després de recuperar-se el bisbat de Lleida Consta en l…

Aquesta església, parròquia del poble de l’Espluga Calba, va dependre en un primer moment del bisbat de Vic Per aquesta raó l’església de l’Espluga Calba apareix en dues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII Entre el 1148 i el 1154 passà a l’arxidiòcesi de Tarragona, on pertany encara actualment L’any 1154 el papa Anastasi IV va confirmar a l’arquebisbe Bernat Tort “ ecclesiam de Spellunca Calva ” El 1194, una altra butlla de Celestí III adreçada a l’església de Tarragona torna a mencionar l’església de l’Espluga Calba…

A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 “ stacionem de Colello ” Segons Francesc Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28 i 67, els senyors d’aquesta “estació” eren els Roca Aquest historiador trobà documentats els següents Arnau de Roca abans del 1076, Bernat 1076, Ramon, casat amb Estefania de Balbs 1175, Estefania, casada amb Pere de Balbs 1183, i Berenguer, casat amb Berenguera Els fills d’aquest darrer matrimoni foren Ramon, l’hereu, i Pere, cavaller, que es…