Resultats de la cerca

Vida Svendsen, juntament amb Grieg, és un dels màxims representants de l’escola nacionalista noruega Fill d’un músic, rebé una formació completa i aprengué diversos instruments Fou deixeble de violí de F Ursin, i tocà aquest instrument en l’orquestra del Teatre Noruec de la capital quan HJ Ibsen n’era el director Allí descobrí el repertori simfònic El 1859 conegué el violinista O Bull, el qual li causà una forta impressió El 1863 ingressà en el Conservatori de Música de Leipzig, que en aquell moment vivia un dels moments més florents de la seva història, centre on rebé lliçons de F David, EF…

Vida Orfe des de petit, inicià estudis musicals com a nen cantor de Sant Salvador, a Ais de Provença Molt aviat començà a escriure obres religioses i de cambra Al collegi dels jesuïtes d’Ais descobrí el repertori sacre de FJ Haydn, WA Mozart i L Cherubini, juntament amb les opéras comiques que de vegades eren adaptades com a peces religioses Viatjà a París per ingressar al conservatori, on estudià amb Millault i FJ Fétis, i orgue amb F Benoist No sembla que reexís gaire en els seus estudis, i en acabar-los, es trobà en una situació econòmica compromesa Potser per aquesta causa mostrà simpatia…

Vida Provinent d’una família de músics, el 1800 començà els seus estudis al Conservatori de Música de París amb Boildieu i Pradher piano, i Rey harmonia El 1807 aconseguí el segon lloc del premi de composició, que més tard seria anomenat Premi de Roma Contractat pel conservatori parisenc com a professor de contrapunt i fuga el 1821, tres anys després publicà el Traité du contrepoint et de la fugue L’any 1827 fundà la "Revue musicale", publicació setmanal en la qual exercí una important tasca com a crític El 1833 fou nomenat director del Conservatori de Brusselles, lloc que ocupà…

Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del…

El museu incloïa objectes i obres provinents d’escoles de nàutica catalanes i de donacions de naviliers i particulars, i una biblioteca especialitzada El 1935, persones relacionades amb la vida marítima i cultural adreçaren un escrit a l’Ajuntament barceloní on sollicitaven la fundació d’un gran museu marítim El mateix any, la corporació municipal destinà les Drassanes a Museu Naval, i, el 1936, la Generalitat de Catalunya emeté un decret pel qual dedicà la part antiga de l’esmentada construcció al Museu Marítim de Barcelona Des d’aleshores, el Museu es definí per la importància històrica…

Desenvolupament enciclopèdic La idea partí de l’èxit que havia tingut l’Exposició Arqueologicoartística promoguda el 1868 a Vic pel Círcol Literari, que donà lloc a un projecte no reeixit de creació d’un museu municipal però que derivà en la formació d’una exposició permanent i d’un museu arqueològic per aquesta institució En accedir Josep Morgades a la mitra vigatana, l’aleshores ja canonge Collell, ànima de l’exposició del 1868, li plantejà la idea de crear un museu des de la seu vigatana, i arran de l’Exposició Universal del 1888 el bisbe Morgades proposà la creació d’un museu arqueològic…

Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres…

Fou erudit, jurista, paleògraf, professor a la Universitat de Lletres de Bordeus, arxivista departamental a la Gironda i historiador del passat històric d’Aquitània Des del 1881, com a successor de Julià Bernat Alart i juntament amb els arxivistes Desplanque i Palustre, publicà alguns inventaris de les sèries dels fons antics de l’6Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals de Perpinyà Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans En el camp de l’arqueologia és autor de diversos estudis sobre les esglésies del Rosselló També treballà en el camp de…

Vida i obra El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Es doctorà 1888 a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director 1888-89 de la secció d’Escoles Especials i president 1889-90 Com a polític, fou cofundador 1901 de la Lliga Regionalista, diputat 1907-10 a Corts per…

Vida Començà els seus estudis musicals a Hondarribia a vuit anys d’edat Al final dels anys quaranta es traslladà a Madrid, on es llicencià en dret el 1952 El 1953 inicià l’activitat com a compositor, un cop enllestits els estudis universitaris, en el camp de la música dodecatònica Adscrit a la Generació del 51, entre les seves primeres obres hi ha Coral 1953, per a set instruments de vent, i Sonata 1954, per a piano Dedicà molts esforços a la difusió de la música contemporània Amb aquest objectiu, el 1959 creà el grup Tiempo y Música, i el 1965, el grup Alea…