Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Berry
Província
Província de la França central repartida entre els departaments de Cher i de l’Indre, i part dels de l’Indre i Loira i del Loir i Cher.
Hom hi pot distingir, de nord a sud, l’àrea de turons del Sancerrois, l’àrea d’estanys de la Brenne, una àrea ramadera i cerealística blat localitzada a la plana calcària de la Xampanya berrixona i, vora el Massís Central, la depressió argilosa del Boischaut i part de la Marche, d’economia bàsicament agrícola La regió és drenada pel riu Cher i els seus afluents el Yèvre i l’Arnon, per l’Indre i pel canal del Berry , que uneix els rius Loira i Cher El centre principal és Bourges Antiga regió de Biturix Cubus , fou un dels centres més importants de la Gàllia cèltica Conquerit pels romans cap al…
Austràsia
Història
Regne de la monarquia franca de la qual fou separat i a la qual fou reincorporat diverses vegades.
Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a separar a la…
Amfípolis
Geografia històrica
Colònia atenesa fundada al segle V aC a uns 5 km de la costa de Macedònia, al N de la mar Egea.
Situada a la vora del riu Estrimó en una zona de gran riquesa aurífera, fou conquerida el 424 aC pels espartans i retornada a Atenes després de la pau de Nícies El 357 aC fou presa per Filip II de Macedònia , que aprofità l’or amfipolità per a començar una encunyació macedònia El seu fill Alexandre el Gran la convertí en una important base naval del seu imperi, i posteriorment formà part del regne dels antigònides Conquerida pels romans 185 aC, fou capital d'un dels districtes autònoms de l'antic regne, posteriorment integrats a la província de Tràcia A la fi de l'imperi Romà…
marquesat d’Albaida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila —actualment ciutat— d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissada, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomer.
La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró d’Otos,…
Lucca
Vista de la catedral de Lucca
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur És un mercat agrícola i un centre comercial És també un nucli industrial indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibellina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor fi del s XII Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacillacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el govern, fins…
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…
guerres mèdiques
Història
Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.
L’any 499 aC el tirà de Milet, Aristàgores, atià una revolta de les ciutats jòniques que els perses aconseguiren de sufocar Bé que l’ajut atenès havia estat feble, el rei persa Darios, que aspirava a dominar tot el món grec, envià una expedició de represàlia L’any 490 aC els perses, comandats per Datis i Artafernes, desembarcaren a Marató, on els atenesos, seguint els consells de Milcíades, els derrotaren Deu anys més tard, Xerxes, el fill de Darios, tornà a preparar-se per a la guerra Però entretant Temístocles havia convertit Atenes en una potència naval, i, bé que el gran…
imperi mongol

Mapa de l’imperi mongol
© Fototeca.cat
Història
Imperi fundat, al començament del segle XIII, per Genguis Kan.
Iniciat amb la unificació de totes les tribus de l’actual Mongòlia tàtars, karaits, kirguisos, etc, s’estengué des de Corea fins a la mar Càspia durant el temps del seu fundador A la mort d’aquest, el 1227, i segons la llei mongol, l’imperi fou dividit entre els fills Jöči, que morí el mateix 1227, rebé els territoris de la confederació kiptxak i la Sibèria occidental, que passaren al seu fill Batu Kan , el kanat del qual, conegut com l’ Horda d’Or , fou islamitzat a mitjan segle XIII i es mantingué fins el 1335 Els emperadors mongols Txagatai rebé el kanat de Karakitai i el…
Josep Oliu i Creus
Economia
Banquer.
Fill del director del Banc Sabadell Joan Oliu i Pich , es llicencià en econòmiques a la Universitat de Barcelona, féu el doctorat a la Universitat de Minnesota i més tard obtingué la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona 1982 Fou director d’estudis i estratègia 1983-84 i director de planificació de l' Instituto Nacional de Industria 1984-86, abans que el 1986 s’incorporés al Banc Sabadell en qualitat de secretari general tècnic Quatre anys després succeí el seu pare en els càrrecs de conseller delegat i director general, des d’on ha dirigit l’estratègia de…
Manuel Malagrida i Fontanet
Economia
Industrial.
El 1890 emigrà a l’Argentina Hi obrí a un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als “Cigarrillos París” Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s’establí a la seva ciutat natal Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l’eixample d’Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l’Eixample Malagrida, obra de l’arquitecte Joan…