Resultats de la cerca

Conegut al món del futbol com Paco Bru Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional Jugà al Futbol Club Barcelona 1906-16 com a defensa També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions 1904-15 Fou campió de Catalunya 1909, 1911, 1913, 1916 i d’Espanya 1910, 1912, 1913 Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906 Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari 1908-09 i 1913-14 i tresorer 1916-18 Fundà el Collegi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923 Com a entrenador preparà l’equip que representà…

Arribà a Barcelona amb motiu del servei militar i fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1931-32 El 1933 ingressà al Futbol Club Barcelona i, durant la Guerra Civil Espanyola, formà part del comitè d’empleats que es feu càrrec del club per a impedir-ne la confiscació per part de la CNT Guanyà sis vegades el Campionat de Catalunya de 3000 m obstacles 1931, 1932, 1934, 1935, 1936, 1941, una el de 5000 m llisos 1934 i dues el de cros 1935, 1940 També es proclamà quatre vegades campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1934, 1935, 1936, 1941 i fou el primer recordista oficial d’Espanya en…

Jugà al Magnetos 1965-67, etapa en la qual fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1966, al Club d’Esports Vendrell 1967-69, al Reial Club Deportiu Espanyol 1969-71, al Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-75, al Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976, i al Futbol Club Barcelona 1977-83, on es retirà Amb el Barça assolí vint títols sis Copes d’Europa consecutives 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, cinc Lligues 1978-82 i tres Copes del Rei 1978,…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Començà jugant a l’equip d’afeccionats 1945-47, fou cedit al Moià 1947-48 i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial 1948-50 S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes Una greu lesió 1957 interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà…

Davantera i migcampista, s’inicià en el Centre d’Esports Sabadell 2001-05, i posteriorment passà a jugar al futbol de base del FC Barcelona, al Reial Club Deportiu Espanyol 2010-11 i al Llevant 2011-12 Des del 2012 és jugadora del FC Barcelona Femení , i des del 2019 n’és la capitana per elecció del vestidor, equip amb el qual ha guanyat la Lliga 2013, 2014, 2015, 2020, 2021, 2022, 2023, 2024, la Lliga de Campiones 2021, 2023, 2024, la Copa de la Reina 2013, 2014, 2017, 2018, 2020, 2021, 2022, 2024, la Supercopa d’Espanya 2020, 2022, 2023, 2024 i la Copa Catalunya 2012, 2014,…

Fou fundat l’any 1943 arran de la fusió entre l’Esbarjo Marià Ausa, el club més antic de la ciutat 1913, i el Vic Football Club 1922 Després de jugar uns quants anys a categoria territorial, assolí l’ascens a tercera divisió la temporada 1952-53 Durant els anys cinquanta establí una forta relació amb el Futbol Club Barcelona, amb la cessió de jugadors i la disputa d’un partit amistós anual El 1961 aquesta collaboració es trencà i passà a tenir-la amb el Reial Club Deportiu Espanyol, que eixugà el deute del club i li cedí jugadors A tercera hi milità fins a la temporada 1966-67,…

Fou fundat el 1922 arran de la fusió del CD Autonomia i l’Athletic Baseball Club El primer president fou Josep Nordbeck El 8 de setembre de 1923 s’inaugurà el camp municipal Feliu i Codina, que continua essent la seu del club L’equip començà en la tercera categoria del Campionat de Catalunya En l’edició 1929-30 quedà campió de grup i també de Barcelona, per la qual cosa ascendí a segona, on romangué fins a la temporada 1937-38 Després de la Guerra Civil jugà a la categoria territorial i a l’edició de 1951-52 ascendí a tercera divisió, on es mantingué set temporades 1953-59 Al final dels anys…

El 1979 arribà a Catalunya, procedent de l’Alcobendas, per jugar al Cerdanyola CH 1979-81, el Mollet HC 1981-83 i el CP Tordera 1983-84 Després marxà a l’HC Liceo de la Corunya 1984-89, amb el qual guanyà els principals títols estatals i internacionals, i finalitzà la seva carrera al Dominicos de Zaragoza 1989-90 La temporada següent començà la seva trajectòria com a entrenador, que amb el temps el portaria a ser considerat com un dels millors tècnics del món El primer club que dirigí fou l’Igualada HC 1990-95, amb el qual guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, tres Supercopes d’Europa…

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de  Josep Palau i Claveras  Treballà de llibreter i també es dedicà al dibuix Atleta especialitzat en les curses de fons, debutà amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular, estigué dos anys al Reial Club Deportiu Espanyol 1922-24 i finalitzà la seva carrera al Futbol Club Barcelona 1924-32 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en les proves dels 5000 m i els 3000 m per equips Fou dos cops campió d’Espanya dels 5000 m 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 i tres campió de Catalunya dels 5000 m 1923, 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 Millorà en…