Resultats de la cerca

Estudià psicologia i matemàtiques a la Universitat Hebraica de Jerusalem i l’any 1961 es doctorà en psicologia a la Universitat de Berkeley Docent a les universitats de Berkeley, Cambridge, Harvard i Princeton, on fou professor de psicologia des del 1993, rebé el premi Nobel d’economia l’any 2002 per l’aplicació dels mètodes de la psicologia a la ciència econòmica Demostrà que, en situacions d’inseguretat, les decisions adoptades se separen sistemàticament de les que prediu la teoria econòmica clàssica Juntament amb Amos Tversky 1937-1996, fou el creador de l’anomenada teoria de…

Traslladat als EUA 1931, fou professor a Harvard 1931-75, on dirigí 1948-75 el Harvard Economic Research Project on the Structure of the American Economy Formulà, a partir de l’anàlisi de l’ input-output , establerta per ell, un model estàtic d’explicació de l’estructura econòmica utilitzat com a base de futures previsions o planificacions Aquesta aportació, recollida a The Structure of American Economy 1919-39 1941, fou ampliada a Studies on the Structure of American Economy 1953, on inclou una proposta de dinamització del seu model Premi Nobel d’economia 1973 Elaborà també…

Inspector i més tard director d’ensenyament 1879, collaborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation 1896, de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” 1882-89 i 1911 A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine 1912 Fou elegit diputat radical-socialista de París 1902-24 i president de la Lliga dels Drets de l’Home Defensà l’ensenyament…

Estudià a la Universitat de Harvard, d’on fou professor de matemàtiques i de filosofia natural des del 1926 Treballà sobre les propietats elèctriques, tècniques i mecàniques de més de dues-centes substàncies, a pressions d’unes 20 000 atmosferes El 1946 rebé el premi Nobel de física Aprofundí la metodologia científica, des d’un punt de vista operacional, que aplicà a la física moderna i que ha estat usada consistentment en l’anàlisi experimental de la conducta —B Fred Skinner 1931 féu la primera aplicació sistemàtica de l’operacionisme a conceptes psicològics— Escriví The Logic…

Graduat en enginyeria física per la Universitat de Lausana 1967 i en enginyeria molecular per la de Ginebra 1969 Especialitzat en recerca cellular amb microscopi electrònic, desenvolupà la trajectòria científica a la Universitat de Basilea 1973-78, al laboratori europeu de biologia molecular de Heidelberg 1978-87 i a la Universitat de Lausana 1987-2007 La seva contribució principal és el desenvolupament de millores en el microscopi electrònic  que permeten obtenir una imatge d’alta resolució de la cèllula i els seus components a escala molecular Sobresurt molt especialment la criomicroscòpia…

El 1971 es graduà en biologia a la Universitat de Texas Austin, on el 1975 obtingué el doctorat en genètica Després d’una etapa de recerca postdoctoral a la Stanford School of Medicine, s’incorporà a la Rockefeller University de Nova York 1978, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i científica, i també al Howard Hughes Medical Institute 1987-96 La seva contribució més important és el descobriment dels mecanismes genètics del rellotge biològic  i dels ritmes circadiaris a partir de la identificació de diverses proteïnes que formen part d’alguns gens, especialment la proteïna PER Per aquests…

Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean…

Es graduà 1973 i doctorà 1978 a la Universitat de Cambridge, i posteriorment treballà a l’Institut Laue-Langevin de Ginebra El 1981 anà als Estats Units, on s’incorporà com a professor assistent a la University of Southern California Després de dos anys als laboratoris Bell, ha estat professor a la Universitat de Califòrnia San Diego 1987 i, des del 1990, ho és a la de Princeton Nova Jersey Dedicat a la física de l’estat sòlid, n’ha investigat diversos aspectes, dels quals hom pot destacar l’efecte Hall quàntic El 1993 obtingué el premi Oliver E Buckley de matèria condensada i el 2016…

Estudià a la Universitat de York Regne Unit i es doctorà 1992 a l’Escola d’Economia i Ciència Política de Londres LSE Viu als Estats Units, on és professor d’economia de l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT També és el coeditor d’ Econometrica, The Review of Economics and Statistics  i editor associat del Journal of   Economic Growth El 2006 fou elegit membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències  Els seus principals interessos son l’economia política, l’economia del desenvolupament, el creixement econòmic, els ingressos i la desigualtat salarial i l’economia del treball Ha guanyat…

Estudià a la London School of Economics, feu un màster a la Universitat de Warwich i es doctorà a la Universitat de Yale És professor a l’Escola de Polítiques Públiques Harris de la Universitat de Chicago i director de l’Institut Pearson per a l’Estudi i Resolució de Conflictes Globals a la mateixa escola Fou professor de la Universitat de Harvard 2004-15, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, de la Universitat del Sud de Califòrnia i de la Universitat de Melbourne Els seus principals camps d’investigació són l’economia política i la política comparada, i el desenvolupament econòmic i…