Resultats de la cerca

Té l’origen en la iniciativa 1955 de Francesc Pujades, veí d’Arles Vallespir, d’encendre els focs de la nit de Sant Joan al cim del Canigó , inspirant-se en el valor simbòlic i patriòtic d’aquest cim tal com recull el poema homònim  de Jacint Verdaguer Aquest fet es creuà l’any 1963 amb Joan Iglesias, que, a partir del 1949 i des del Cercle de Joves de Perpinyà, esperonava la tradició de les fogueres a la Catalunya del Nord Pujades i Iglesias tingueren la pensada de baixar el foc del cim, i des d’allà repartir la flama per totes les contrades dels Països Catalans Inicialment la Flama només…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ PPortabella, Octavi Pellissa, Carles Santos FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Pep Duran MUNTATGE Marisa Aguinaga MÚSICA CSantos SO Ricard Casals INTERPRETACIÓ Paco Guijar músic, Jordi Dauder escriptor, Carme Elias professora, Ona Planas filla, Josep Maria Pou editor, Jaume Comas alcalde, CSantos, La Fura dels Baus jurat Ricard Borràs, Ferran Rañé, Joan Lluís Bozzo, Quim Llobet i Joan Miralles, Francesc Orella professor, Pep Ferrer forense, Miquel Horta ESTRENA Barcelona, 29021990…

La preocupació municipal per tornar a convertir la ciutat en un centre de producció cinematogràfica potent té els seus precedents en diversos articles apareguts des de mitjan dècada del 1920 en les revistes "Arte y Cinematografía" i "Films Selectos", com el de Germán Gómez de la Mata intitulat Barcelona, ciudad fotogénica 1931 El polític Carles Pi i Sunyer, futur alcalde de la ciutat 1934, presentà al Congreso Hispanoamericano de Cinematografía Madrid 1931 la comunicació Posibilidades naturales y económicas de la ciudad de Barcelona para la producción cinematográfica La…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a l’IESE 1993 Afiliat al PSC  1995, partit del qual en el període 2011-16 fou coordinador de grup al ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2005-09 en l’última etapa de la presidència de Pasqual Maragall i en la presidència de…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, el 1986 ingressà a Comissions Obreres i al Partit dels Comunistes de Catalunya PCC D’aquesta organització, n’ocupà primer la secretaria general de les joventuts i, el 2010, del partit En 1991-2003 fou regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on, entre altres càrrecs, fou primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal i conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1992-99 Cofundador d’ Esquerra Unida i Alternativa  1998, en fou conseller nacional i els anys 2012-19 coordinador general El 2002 fou un dels…

El president Idriss Déby Itno, en una consulta el resultat de la qual va ser contestat per l’oposició, va ser reelegit en el càrrec per un cinquè mandat en obtenir el 59% dels vots L’opositor Saleh Kebzabo, president de la Unió Nacional per la Democràcia i la Renovació UNDR, va aconseguir el 12%, mentre que l’alcalde de Mundu, Laoukein Kourayo Médard, el 10% La principal amenaça per l’estabilitat del país, el moviment islamista Boko Haram, va reduir les seves incursions al país a causa, en part, de l’ofensiva de la força multinacional, en la qual participen soldats del Txad,…

Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca  1820-22, Es Prat i sa Bufera  1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor  1822 Al Setmanari  publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la…

Membre d’una família burgesa de Bilbao, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto Inicià l’activitat política com a president de les joventuts d’Acció Catòlica de Biscaia El 14 d’abril de 1931, amb un grup de correligionaris, proclamà la República Basca des de l’ajuntament de Getxo La iniciativa no tingué conseqüències, però contribuí a fer-lo destacar entre els dirigents del Partit Nacionalista Basc Fou diputat de les tres legislatures de la República, i com a alcalde de Getxo presidí la comissió d’alcaldes que fou designada per a estructurar l’Estatut d’Estella Des del…

Forma part del grup d’artistes de circ que arriben al poble indeterminat on s’emmarca l’acció de l’obra, els quals personifiquen la poesia i la llibertat en contrast amb l’ensopiment immobilista dels habitants del poble, personificadors de la prosa Zaira és una joveneta de divuit anys que viatja amb els artistes i que és descrita a la presentació inicial com una ballarina o cantant de tipus exòtic, «símbol de la poesia que passa» Té, doncs, ingredients d’exotisme i delicadesa subratllada pel contrast amb la brutalitat de Cop-de-Puny, usuals en la caracterització de certs personatges femenins…

Al final de febrer es van reprendre les negociacions, suspeses des del juny del 2012, entre l’Iran i els cinc membres permanents del Consell de Seguretat i Alemanya grup 5+1 sobre el programa nuclear del país En el transcurs de les discussions, el grup 5+1 va presentar una oferta de reducció de certes sancions bancàries sobre el comerç d’or i sobre la indústria petroquímica a canvi de concessions de l’Iran A les eleccions presidencials celebrades a mitjan juny, Hassan Rouhani, religiós moderat, va assolir la victòria amb el 50,7% dels vots, superant àmpliament els tres principals candidats…