Resultats de la cerca
Es mostren 2325 resultats
Pere Alexandre de Larrard i de Llauder
Economia
Comerciant matriculat (1794), fill de Joan Alexandre de Larrard i Claveria.
La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment…
Sant Miquel del castell nou de Llo
Art romànic
Hi ha poques notícies que parlen d’aquesta església, situada en el nou castell que els Pinós feren construir a Llo a mitjan del segle XIII, prop del poble i l’església de Sant Fructuós L’any 1259 Galceran IV de Pinós va reconèixer que el seu difunt pare havia donat a l’església de Sant Feliu de Castellvell de Llo un mas en franc alou ell en feu la cessió efectiva a l’esmentada església i al seu donat i, a més, concedí a l’església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins el nou castell de Llo, el delme dels masos de Torrent, dins la parròquia de Llo Segons s’estableix, el donat havia…
Torre de Salze (la Pobla de Roda)
Art romànic
Torre pertanyent al monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallverd Noguera situada dins el terme del castell d’Estopanyà, al lloc dit Salze o Pla de Salze Donà nom al llogaret conegut com la Torre de Salze Probablement és la mateixa torre de Vilaverd lliurada a l’esmentat cenobi per Guerau d’Estopanyà l’any 1204 Al monestir de Vallverd anaren a parar nobles dames del país, com Elisenda de Girbeta 1231, Sibilla de Monesma i Orraca d’Aguilaniu 1266, Sibilla de Siscar 1333, Beatriu de Castre 1340, Beatriu de Bissaürri 1391, Tecla d’Espés 1437, etc, que amb els seus dots forniren el…
Sant Vicenç de Vencilles (Das)
Art romànic
El despoblat de Vencilles és situat a mig camí entre Sanavastre i Prats L’antiga parròquia de Vencilles apareix documentada amb la forma Vicinulas a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada el 819, però que en realitat fou redactada a la fi del segle X A la darreria del segle XI, l’any 1086, hi ha la referència que un tal Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert un alou que posseïa al terme de Sant Vicenç, al lloc de Vencilles, i que li pervenia pel testament de Guillem Gualter, ostiari de l’església d’Urgell El document cita textualment “ prefatum autem alodium est in…
la Querimònia

la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria Concedia, a més,…
Piemont

El llac Major, amb les illes Borromees en primer terme
Paula Funnell (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli; la capital és Torí.
La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…
Sant Pere dels Forcats
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a l’extrem est de la comarca, que pertany a la conca de la Tet.
Comprèn el sector meridional del pla de la Perxa, fins al riu de Jardó i la Tet que constitueixen el límit septentrional del terme, i la vall del riu Fred fins al cim de Cambresdases 2 711 m alt, límit meridional El sector muntanyós és boscat A la plana hom conrea cereals 16 ha, de sègol, civada, ordi i blat, 7 ha d’hortalisses i n'hi ha 142 d’ocupades per prats i farratge la ramaderia és integrada per 130 caps de bestiar boví, aprofitats per a cria i per a llet Ha adquirit importància el turisme d’estiueig i hivernal El poble 108 h agl 1982, santperencs 1 571 m alt és aturonat, dominat per…
Valljunquera
Municipi
Municipi del Matarranya, al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó.
El terme s’estén des de la serra de Lliri 689 m alt, al S, termenal amb el municipi de Fórnols de Matarranya, fins a la vall de Massalió, tributària del Matarranya, per l’esquerra El territori és drenat, a més, per la vall Junquera, tributària del Matarranya, a través del torrent de les Canals L’agricultura és la principal activitat econòmica Al regadiu que aprofita l’aigua de fonts, hom conrea cereals i hortalisses, i al secà, 950 ha són dedicades als cereals blat, 60 als ametllers, 100 a la vinya i 1 200 a les oliveres Predominen les pinedes i la garriga La ramaderia és integrada per…
Valldellou
Municipi
Municipi de la Llitera, al límit amb la Noguera, estès a la dreta de la Noguera Ribagorçana; comprèn la vall baixa del barranc del Molí del Pubill, que entra al terme pel congost de Camporrells (entre les serres del Volterol i de la Volteria, aquesta amb 842 m alt), afluent a la Noguera.
Formen el límit sud-occidental les serres del Solà, de roca Foradada i de Pinyana Al sector muntanyós hi ha 2607 ha de boscs de pins i alzines i 30 ha de garrigar, i a la fondalada de la vall es localitzen els conreus 776 ha 195 ha d’ordi, 25 ha de blat, 60 ha d’olivera, 40 de trepadella i 40 d’alfals, 11 d’arbres fruiters, 10 de guaret i 297 de pastura La ramaderia consta de 1000 caps de bestiar oví, 83 de porcí i 10 de boví hi ha apicultura El 68% de la població activa tenen com a principal ocupació l’agricultura Hi ha bestiar porcí i oví, avicultura i apicultura Hi ha un fort corrent…
Calles
Calles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat en part a la zona muntanyosa que separa aquesta comarca de l’Alt Palància cim d’El Mas de Castellanos, 1 053 m alt i en part a la vall del riu de Xelva, al sud de la qual el Túria travessa el terme engorjat en una zona fortament accidentada Les característiques del territori limiten l’extensió de la terra de conreu a 63 ha de regadiu i 1 000 de secà blat, oliveres, garrofers i vinya Al sector muntanyós hi ha 2 757 ha de pasturatges, 2 000 de terreny improductiu, 666 de bosc pinedes i suredes i 320 de brolles i espartars Hi ha bestiar oví El poble 397 h 2006 351 m alt, a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina