Resultats de la cerca

Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp  Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…

Els afilloforats reuneixen un collectiu heterogeni de fongs, majoritàriament sapròfits, descomponedors de matèria orgànica, sobretot fusta, capaços de causar pèrdues econòmiques importants A vegades poden envair la fusta d’arbres debilitats Són ben patents els efectes causats pel fong Ganoderma applanatum sobre un garrofer del Jardí de la Universitat, a Barcelona, al qual correspon la fotografia el podriment blanc causat destruí la lignina de la fusta i l’estovà tant que l’arbre s’esfondrà la part baixa de la soca trencada deixa veure zones blanques una part del miceli Xavier Llimona / SCM Es…

Exemplar adult d’un nematomorf del gènere Gordius , molt comú en aigües dolces, l’aspecte filiforme del qual el fa inconfusible En estat larval, aquests verms parasiten artròpodes Hervé Chaumeton / Jacana Els nematomorfs formen un petit grup de verms d’aspecte filiforme A les nostres latituds, són paràsits d’artròpodes en la seva fase juvenil i quan són adults fan vida lliure als torrents i rius, a les mars i fins i tot a les aigües temporànies És freqüent veure’n els adults, de vegades en grans quantitats, movent-se i cargolant-se a l’aigua de les llacunes El nom de gordiacis deriva de la…

Era fill d’un militar benestant destinat a Barcelona, Cristóbal de Villarroel, procedent de Vilanova dos Infantes Galícia, i de Catalina Peláez, natural d’Astúries Seguint la nissaga paterna, ingressà a l’exèrcit i entrà en combat contra els francesos durant la guerra dels Nou Anys 1688-1697 El setembre del 1694 ja era mestre de camp i comandant de Castellfollit de la Roca Garrotxa, i el 1695 fou promogut a general d’artilleria Acabat aquell conflicte, prosseguí la seva carrera militar a Flandes, Milà i Nàpols El setembre del 1705, des de Nàpols, ja en plena guerra de Successió Hispànica,…

El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de la fortificació F Tur Aquesta torre medieval es trobava al coll de la Torre, en un replà dels contraforts orientals del serrat de la Glòria, al mateix límit dels municipis de la Selva de Mar i el Port de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG162847 Per arribar-hi cal agafar el camí o “carretera vella” de la Selva de Mar a Roses pel coll de Sant Genís, que surt del costat esquerre de l’actual carretera del Port de la Selva de Mar, uns 300 m abans d’arribar a la darrera població És un camí de terra ample i apte, amb certes reserves, per a vehicles Cal…

Situació Imatge de la Mare de Déu procedent probablement de la capella de Sant Pere i guardada actualment al Museu Episcopal de Vic Ingressà al museu l’any 1923, és catalogada amb el núm 7488 i pertany al darrer terç del segle XII Museu Episcopal de Vic Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Orís al clos del mateix castell Sempre fou una capella castellera fins que deixà de tenir culte Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 35,3 —y 56,6 31 tdg 353566 APF-ABC Història El castell d’Orís es documenta a partir…

Situació Vista aèria del petit nucli rural, centrat per l’església de Sant Andreu, d’una gran simplicitat arquitectònica TAVISA L’església de Sant Andreu és situada prop de la vora dreta del Terri, dins el nucli urbà del poble Mapa L39-12296 Situació 31TDG874573 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Cornellà a Medinyà Al peu de la mateixa carretera, al quilòmetre 3, es troben l’església i el poble Les claus de l’església són guardades en una casa veïna Cal fer referència també al pont medieval sobre el Terri, que permetia que la carretera el travessés Recentment, l’arranjament de la via…

Situació Una vista exterior de l’església des de ponent, amb la capçalera, vers el nord, el mur del fons de la qual depassa ostensiblement el nivell de la teulada M Anglada L’església de Sant Miquel de Cavallera es troba situada al vessant de migjorn de la serra Cavallera, continuació de les serres de Conivella i de Puig Estella, a l’extrem sud-occidental del terme municipal de Camprodon Mapa 256M781 Situació 31TDG461827 S’hi accedeix des de la carretera de Sant Joan de les Abadesses a Camprodon passat el punt quilomètric 22, a mà esquerra, vers ponent, a l’indret de la colònia Matabosca o…

Situació L’antic convent de Santa Clara és situat al sud-est de la ciutat de Manresa, vorejant l’antic camí ral que menava a Barcelona pel Pont de Vilomara Long 1°49’45” - Lat 41°43’20” Agafant com a punt de referència i alhora de partida la plaça de Sant Ignasi, on s’arriba fàcilment venint de Barcelona, hom emprendrà el carrer de les Escodines, continuant pel carrer de Sant Bartomeu i prosseguint finalment pel carrer Nou de Santa Clara, a la dreta del qual hi ha el convent on és oberta la porta romànica FJM-AMB Història L’església del convent de Santa Clara era situada dins l’antic terme de…