Resultats de la cerca
Es mostren 1136 resultats
Els conflictes de gestió i els problemes ambientals de la tundra
Una humanització poc intensa, però antiga L’escassa densitat demogràfica humana del bioma i les limitacions que les condicions climàtiques imposen a l’activitat dels humans han fet que la tundra, fins a mitjan segle XX, no hagi experimentat més alteracions que els d’estralls, molt localitzats, de caçadors, pescadors o buscadors d’or Sota el signe de l’estel polar En la segona meitat del segle XX, però, les transformacions dels ecosistemes de la tundra provocades per les noves tecnologies, les troballes de nous recursos minerals i energètics i els canvis climàtics globals han fet de la tundra…
el Solsonès

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…
Moçambic

Estat
Estat de l’Àfrica meridional que limita al N amb Tanzània, a l’E amb l’oceà Índic, al S amb Eswatini i la República de Sud-àfrica, a l’W amb Zimbàbue i Zàmbia i al NW amb Malawi; la capital és Maputo.
La geografia física El sector nord i nord-oest és el més accidentat, dominat per altiplans, amb altituds que sobrepassen els 2000 m massís de Manica amb els monts de Doó, 2420 m, i el Panga, 2320 m i la serra de Gorongosa Més al N hi ha les muntanyes de Maganja i serra de Namuli i el llac Malawi, pel centre del qual passa el límit nord-oest de l’estat amb el territori de Malawi Té una extensió de costa de 2795 km, retallada i rocallosa al N i baixa al S El clima presenta dues estacions una de càlida i plujosa, a l’època del monsó del nord, i una altra de fresca, que dura d’abril a setembre la…
Vilanova de l’Aguda
L’església parroquial de Santa Maria, Vilanova de l’Aguda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a la vall del Llobregós.
Situació i presentació El municipi de Vilanova de l’Aguda, de 53,67 km 2 , s’estén pel sector de llevant de la comarca de la Noguera i la seva demarcació limita amb els municipis de Bassella N, Alt Urgell, Pinell de Solsonès NE, Solsonès, l’enclavament segarrenc de les Cases de la Serra de Torrefeta i Florejacs, E, Sanaüja E, també de la Segarra i el territori principal de Torrefeta i Florejacs al sector de Florejacs, SE i amb els termes noguerencs de Tiurana NW, Oliola W i Cabanabona SW El municipi és format per dos antics agrupaments històrics, el que centrava el castell de l’…
República Dominicana

Estat
Estat d’Amèrica Central, a les Antilles, al sector oriental de la Hispaniola, de la qual ocupa 3/4 parts de la superfície total; la capital és Santo Domingo de Guzmán.
La geografia física La Cordillera Central, de NW a SE, i les serralades de Montecristi, al N, i de Bahoruco, al S, caracteritzen l’estructura física del territori, juntament amb la plana costanera meridional La Cordillera Central, de materials paleozoics i estructura molt fallada, culmina als pics Duarte 3175 m i La Pelona 3150 m La Cordillera Septentrional o serralada de Montecristi és formada per materials calcaris molt erosionats, i al vessant sud és més abrupta que al de la costa culmina al pic Diego de Ocampo 1249 m alt La serralada de Bahoruco, formada també per materials calcaris del…
gas

Fabricació de gas a partir de naftes de petroli
© Fototeca.cat
Química
Mescla combustible de gasos emprada per a la producció de calor, per a l’enllumenat, etc.
Composició del gas Els gasos combustibles emprats normalment no són, gairebé mai, espècies químiques úniques, sinó que són formats per mescles de diversos components Hom expressa la composició dels gasos per la proporció en què intervé cadascun dels components El coneixement de la composició del gas i de les propietats físiques dels components permet de determinar les propietats físiques del gas Hom classifica els gasos combustibles en tres famílies, segons llur poder calorífic i llur densitat relativa respecte a l’aire Els gasos d’una mateixa família són intercanviables, és a dir, hom els…
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…
El marc històric del romànic d’Osona
Osona, nom d’una tribu ibèrica La comarca d’Osona és molt rica en jaciments prehistòrics, des dels del Cingle Vermell i altres de la vall de Sau, que fan remuntar el poblament comarcal al Paleolític Superior, seguint per diferents coves, com les Grioteres o de Balà i molts megàlits, cistes i jaciments que documenten la presència humana durant el Neolític i cultures del bronze i del ferro amb tot hem de considerar com els primers osonencs a la tribu ibèrica que habitava un territori que s’anomenava Ausona o Ausetània Aquesta tribu és una de les més documentades de les tribus ibèriques…
Esglésies del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà anteriors al 1300
Art romànic
Mapes de les esglésies del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera Sant Martí d’Alins Sant Quiri d’Alins Sant Esteve d’Araós Sant Francesc d’Araós Sant Lliser o Lleïr de Virós Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu Santa Maria de Besan Sant Miquel de Besan Sant Julià d’Ainet de Besan Sant Feliu de la força d’Àreu Sant Joan d’Àreu Santa Maria de la Torre Sant Serni de Norís Sant Pere o Piri del Roc de Tor Sant Pere de Tor Sant Ambròs de Tor Alt Àneu Sant Andreu de València d’Àneu Sant Joan d’Isil o de Gil Sant…
Santa Maria de Mijaran (Vielha)
Art romànic
Situació Restes de l’església, edifici utilitzat com a polvorí durant la guerra de 1936-1939 i durantel 17 d’abril de 1938, quan arribaren les tropes franquistes La foto illustra l’aspecte que ofereix l’edifici després d’haver estat restaurat F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta església són situades en un pla estès entre la carretera de França N-230 i la Garona, prop de la Pèira i a 1 km escàs de Vielha vers tramuntana Mapa 148M781 Situació 31TCH196313 FJM-AMB Història Els seus orígens són confusos, com tot el que fa referència al passat remot de la Vall, a causa de la manca de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina