Resultats de la cerca

Inicià els estudis d’orgue a cinc anys amb el seu pare, un pastor luterà Prosseguí la seva formació musical amb Eugen Münch, que l’introduí en el coneixement de la música de Bach Estudià teologia, filosofia i medicina a les universitats d’Estrasburg i Tübingen Perfeccionà els estudis d’orgue amb Charles Widor a París Wagner, a més de Bach, fou un dels seus ídols de joventut El 1896, a Bayreuth, establí una gran amistat amb Cosima i Sigfried Wagner, sobre els quals escriví en alguna publicació Dedicà molts anys a l’estudi de la interpretació de Bach, del qual publicà l’obra completa per a…

Estudià amb David Grane, Leo Strauss i Alexandre Kojève Fou professor a les universitats de Cornell, Yale, Toronto i Chicago Defensà la idea de fonamentar l’educació en la lectura dels “grans textos” i es féu famós amb la seva crítica conservadora del sistema d’ensenyament superior americà, exposat a The Closing of American Mind 1987 Dugué a terme importants traduccions de Plató i Rousseau La seva vida fou novellada per Saul Bellow a Ravelstein

Estudià amb Leo Strauss , de qui rebé una gran influència, a la Universitat de Chicago, on es graduà el 1960, després d’haver combatut a la Segona Guerra Mundial Rebutjat per a la pràctica de l’advocacia pel fet d’ésser considerat simpatitzant del comunisme, després de guanyar-se la vida uns anys com a taxista, el 1971 inicià una carrera acadèmica centrada a la Loyola Chicago School of Law El seu àmbit d’estudi fou la filosofia política clàssica i moderna També feu importants reflexions sobre el dret constitucional americà, en el qual destacà per les seves interpretacions més…

Professor de dret i filosofia a les universitats de Pennsilvània 1969-74, Yale 1974-82 i Columbia 1982-87, des del 1987 és professor de dret i ciències polítiques a la Universitat de Yale Els seus camps d’estudi són el dret constitucional, la filosofia política i legal, el dret del medi ambient, el dret de la propietat i el dret tributari És considerat un dels pensadors actuals més importants en teoria política i constitucional La seva teoria parteix d’una anàlisi molt depurada de la història constitucional i política dels EUA, en què estudia els diversos moments constitucionals que ha sofert…

Cursà estudis inacabats de dret a la Universitat de París Vinculat a l’extrema esquerra, portà una vida bohèmia i dirigí alguns films d’avantguarda El 1957 creà la Internacional Situacionista, organització capdavantera del situacionisme , moviment amb elements del marxisme , el surrealisme i la psicoanàlisi que influí en el maig del 68 i que s’autodissolgué el 1972 La seva obra més important és La Société du Spectacle 1967, crítica marxista de la societat de consum, en la qual la mercaderia esdevé el que anomena espectacle , un mecanisme d’alienació de l’individu i de les masses, llibre del…

Pare de Maria Lluïsa Alcott i cosí de William Alcott Reformador pedagògic, de tendència mística i socialista, intentà la renovació de l’educació dins l’ambient purità de Boston, on inicià una escola, inspirada en les teories de Pestalozzi 1828-30 Publicà Conversations on the Gospels , resultat d’un treball amb els infants, que provocà el tancament de l’escola És autor de Concord Days 1872, The Doctrine and Discipline of Human Culture 1836, Ralph Waldo Emerson 1865 i Observations on the Principles and Methods of Infant Instruction 1830

Defensà el protestantisme Es refugià a Suïssa, després a Estrasburg i finalment Anglaterra, on fou protegit per la reina Elisabet Precursor de Descartes, propugnà la necessitat de l’estudi del mètode De methodo , 1558 Era partidari de la pau religiosa i de la superació de les diferències dogmàtiques Stratagematae Satanae , 1565

Exercí la medicina a Tàrrega És autor d’una obra dogmàtica intitulada Něwé Šalom ‘Estances de pau’ en què segueix les línies filosòfiques de Maimònides, bé que arrodonides per la doctrina de Hasday Cresques i Gersònides El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert Magne, i un comentari sobre l' Organon d’Aristòtil

Escriví una obra de caràcter filosòfic en àrab, Al-'aqida al-rafi'a ‘La fe excelsa’, que només es conserva en la versió hebraica Emuna rama i que hom considera un precedent de Maimònides Com a historiador assolí una gran fama amb el llibre Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’, en el qual, fundant-se en la Bíblia, en la Mishnà i en antigues cròniques hebraiques, defensà la tradició rabínica en contra de les doctrines de la secta caraïta Aquesta crònica fou continuada per Abraham ben Šělomó ibn Torrutiel i Yosef ben Ṣaddiq Morí penjat per ordre d’Alfons VIII de Castella