Resultats de la cerca
Es mostren 1734 resultats
Sant Joan d’Avellanet (Montferrer i Castellbò)
Situació Vista de l’absis envoltat pel vell cementiri ECSA – M Anglada Avellanet queda en el vessant sud-oest de l’Alt d’Avellanet, on les seves aigües van al riu Pallerols en una cota de 1 158 m és el poble que queda més a l’extrem sud del municipi L’església és situada dins del poble Mapa 34–10215 Situació 31TCG625904 S’hi va per la N-1313 al sud de la Seu d’Urgell a 6 km es troba el trencall que va a Adrall i a partir d’aquí surt la carretera que condueix a Sort pel port del Cantó, i que passa per Avellanet MAB Història La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta de…
Castell de Berén (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Emplaçament de les restes del castell, Integrades a la casa de Cal Capità ECSA C A Villaró És al poble de Berén, al vessant de ponent de la vall de Pallerols Mapa 34–11253 Situació 31TGC613866 Per anar a Berén cal prendre una pista des de Noves de Segre El castell es troba a la casa anomenada Cal Capità, al sud del poble, en una roca damunt la pista Història El 1190 la Roca de Berén és esmentada com a dependència del castell de Castellbò, en una escriptura entre el comte Ermengol VIII i el vescomte En virtut d’aquesta convinença, el comte permetia a Arnau de Castellbò de reconstruir…
Santa Maria de Molins (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’església, amb un important tram de mur en primer terme F Tur L’església de Santa Maria de Molins formava part integrant del castell de Molins Les seves restes es poden veure a la banda sud-oriental del conjunt de les ruïnes de l’esmentat castell Mapa 258M781 Situació 31TDG938850 Per arribar-hi, cal seguir el mateix camí que hem indicat per al castell Història Com ja hem indicat, hom té notícies del castell de Molins des de la primera meitat del segle XII La seva església de Santa Maria consta que al segle XIV era sufragània de la parroquial…
Sant Joan d’Heures (Santa Eugènia de Berga)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella M Anglada Aquesta església, única cosa que ha restat de les construccions medievals del conjunt que formava la domus de Sala-d’Heures, es troba a una desena de metres del casal L’itinerari és, doncs, el mateix indicat anteriorment APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, on hi havia hagut la vila d’Eures junt a la torre de Sala-d’Heures Des dels seus inicis fou una capella estretament vinculada a la família propietària de la torre El terme de Taradell és documentat a partir de l’any 893, quan…
Castell de la Pobla de Mafumet
Art romànic
Malgrat la possible existència d’un castell sarraí a la vila que avui coneixem amb el nom de la Pobla de Mafumet, hom descarta la pretesa localització llegendària d’un castell de grans proporcions en aquest indret un castell que segons la tradició rondallística seria fortíssim, inexpugnable i gaudiria de grans jardins És evident, però, la relació entre la vila i la dominació sarraïna, no sols per les troballes numismàtiques que s’han fet d’aquesta cultura, sinó també per l’etimologia del mateix nom Així, a l’edat mitjana hom coneixia la vila per la “Guàrdia de Mahomet” i després canvià pel ja…
Sant Joan d’Escarlà (Tremp)
Art romànic
Situació Església reconstruïda en època barroca que aprofita l’absis i el sector de capçalera del període romànic ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Sant Joan és al nucli del poble abandonat d’Escarlà, al cim d’un turó que domina el curs de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-11251 Situació 31TCG124768 S’arriba a Escarlà per una pista que surt del Pont d’Orrit en direcció sud, i que cal deixar uns 3 km després, just en arribar a una casa d’on surt una altra pista, abandonada i només apta per a vehicles tot terreny, que, amb un recorregut d’uns 3 km, s’enfila fins al poble d’Escarlà…
Sant Esteve de Gavàs (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Esteve és situada al petit nucli de Gavàs, al peu de la serra de Camprime, al nord-est d’Unarre i a una altitud de 1 390 m MLIR Mapa 34-9182 Situació 31TCH494229 Història El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 —quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum a les persones d’Isarn Dat i la seva muller Balla, d’aquest lloc—, formava part de la Vall d’Àneu, i, per tant, estava sotmès als seus privilegis i a la seva peculiar organització eclesiàstica Malauradament, no es disposa de dades que facin referència a l’església o a la…
Sant Martí de Campelles
Art romànic
Situació Un fragment de mur en el qual hom pot veure encara elements romànics M Pagès L’església de Sant Martí de Campelles es troba situada al centre de la població, on s’arriba per una carretera que surt a mà esquerra de la N-152, abans d’entrar a Ribes de Freser, prop de l’estació Mapa 255M781 Situació 31TDG290831 APF-JAA Història El lloc de Campelles apareix documentat a partir de l’any 918 en una venda que Gamisà i la seva dona Virgília feren a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, d’una casa amb cort i horta en el “ locum que dicitur Engelados … infines de Ville…
Joan Dameto i Cotoner
Historiografia
Historiador.
Vida Fill d’Albert Dameto i Descatllar, senyor de Bellpuig El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat a Barcelona, Calataiud i Saragossa deixà l’orde 1614 i tornà a Mallorca 1615, on pledejà contra Isabel Font, vídua del seu oncle Nicolau a qui el pare de Joan havia deixat l’herència paterna, de la qual finalment obtingué la finca Les Tanquetes, que formava part del rafal de Son Dameto El 1621 es doctorà en dret el 1631 fou nomenat cronista general del regne de Mallorca pel Gran i General Consell El 30 d’abril de 1630 Dameto els jurats i els síndics clavaris de la…
,
mètrica

Mètrica grecollatina
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina