Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
antena dielèctrica
Antena en miniatura en què l’element radiant és constituït per una metal·lització sobre un material dielèctric de gran permitivitat dielèctrica.
Per a poder disposar d’antenes de dimensions reduïdes que es puguin utilitzar en telèfons mòbils, receptors GPS i altres dispositius sense fils, s’utilitza la propietat que en radiofreqüència presenten els materials dielèctrics, en què la longitud d’ona i la velocitat de propagació en el seu interior es redueixen respecte a les de l’espai lliure en un factor inversament proporcional a l’arrel quadrada de la constant dielèctrica o permitivitat del material utilitzat Això suposa que a l’interior del material es produeix un confinament del camp elèctric que es pot utilitzar per a…
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del…
línia elèctrica

Línia elèctrica, esquema d’una xarxa de líneas trifàsiques de trnasporti distribució. en general, les xifres en kV indiquen solament l¡'ordre de magnitud de la tensío en cada cas
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conductor o conjunt de conductors, generalment de coure o d’alumini, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.
Les línies de transport uneixen les centrals generadores amb les transformadores solen ésser línies aèries d’alta tensió, gairebé sempre formades per tres conductors en el cas, més freqüent, de transport de corrents alterns trifàsics Les línies de distribució són les encarregades d’enviar l’energia a mitjana o baixa tensió de les centrals transformadores als punts d’utilització Hom empra principalment línies aèries en trams interurbans, i subterrànies en ciutats importants, però és corrent, en ciutats petites, l’ús de conduccions aèries de distribució Les tensions més usuals són compreses…
clavicordi
clavicordi
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post, en el qual el so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques, dites tangents
, sobre les cordes encabides a l’interior d’una caixa rectangular i disposades perpendicularment al teclat que acciona les tangents.
El nombre de cordes és generalment inferior al de tecles Cada corda pot produir més d’una nota, segons el punt per on és atacada, perquè la tangent o peça extrema de l’element percussor no l’abandona mentre dura l’acció del dit damunt la tecla i, doncs, no la deixa vibrar en tota la seva longitud A causa de la seva sonoritat, molt suau i velada, el clavicordi fou destinat exclusivament a l’estudi i a les audicions íntimes, però fou apreciat per les seves possibilitats expressives, superiors a les del clavecí i a les de l’orgue Derivat del monocord, fou creat vers el s XIV al s XV…
Aspendos
Ciutat de Pamfília, actualment coneguda com Köprülü, Turquia.
Segons la tradició clàssica, Aspendos fou fundada per colons d’Argos liderats per Mopsos entorn de l’any 1000 aC, a l’O del riu Eurimedont actual Köprü i a 16 km del mar Al segle V aC, la ciutat florí gràcies al comerç d’oli, sal i llana i al fet que formava part de la Lliga Dèlica, i era suficientment rica per a encunyar moneda de plata La dominació romana no suposà cap fre a la seva vitalitat comercial, i per això, les seves principals ruïnes corresponen a aquest període arcs monumentals, àgora, basílica, mercat, nimfeus, estadi, etc Les dues restes arqueològiques més ben conservades són l’…
dugong
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels sirenis, de la família del dugòngids, de forma cilindrocònica, que pot assolir 3 m de llargada i 300 kg de pes, amb una aleta caudal bilobada i els dos membres anteriors reduïts.
Té els llavis tous i gruixuts, i la dentició és escassa i de creixement continuat Els mascles tenen a la mandíbula superior unes incisives que arriben a fer 25 cm de longitud i els serveixen de defensa Les femelles tenen dues mamelles en posició pectoral De vegades hom els pot trobar a alta mar, però generalment són més freqüents a les desembocadures dels rius, on cerquen l’aliment, consistent en algues i algunes fanerògames marines L’índex de reproducció és molt baix, car la gestació dura 11 mesos i neix una sola cria això, unit a la circumstància que han estat molt perseguits,…
xucladit
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids.
D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos…
sorícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, la més àmplia de l’ordre.
Inclou les espècies conegudes genèricament com a musaranyes , de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat i punxegut, ulls petits, orelles generalment visibles, a vegades amagades en el pelatge, potes curtes i pentadàctiles i cua ben desenvolupada Llurs dimensions són les més petites dels mamífers, des dels 35 mm de longitud de Suncus etruscus fins als 18 cm d’algunes espècies El pelatge, de color bru o bru grisenc, és format per pèl curt, molt dens Tenen entre 26 i 32 dents i els manquen els ullals Són àgils, molt vius, en general terrícoles o aquàtics, nocturns,…
rincocèfals
Herpetologia
Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, caracteritzats pel fet de tenir dues fosses temporals completes, un ull pineal ben desenvolupat i vèrtebres de tipus amficèlic amb intercentres.
N'hi ha una única espècie vivent, el tuatara Sphenodon punctatus , que actualment només es conserva en alguns illots del N de Nova Zelanda i gaudeix d’una protecció extrema, perquè corria el risc de desaparèixer Es tracta de rèptils que poden arribar als 70 cm de longitud total i s’alimenten d’insectes i d’altres animals de petites dimensions Habiten en galeries, que generalment comparteixen amb els petrells L’estudi de fòssils mesozoics, del període juràssic, ha demostrat que les característiques primitives del grup no han variat al llarg de 200 milions d’anys La filogènia…
Bioparc de València
Parc temàtic
Zoologia
Parc zoològic de la ciutat de València inaugurat al febrer del 2008.
Ocupa uns 100 000 m 2 del parc de Capçalera, situat a l’antic llit del Túria, al límit amb el terme de Mislata Substitueix l’antic parc zoològic de Vivers, creat el 1965 per Ignasi Docavo en memòria del qual les noves installacions reben el nom oficial de Bioparc Ignasi Docavo als Jardins del Real i clausurat el 2007 Construït per l’empresa Rain Forest, que també en té cura de la gestió, el Bioparc de València segueix les tendències més actuals dels zoològics, amb els animals en semillibertat i els visitants en contacte directe amb el seu hàbitat El recinte és centrat per un llac artificial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina