Resultats de la cerca

El clúster apareix per primera vegada, fent funcions d’acompanyament, en la composició per a piano The Tides of Manaunaun 1912, de H Cowell El mateix Cowell li donà el nom de cluster angl, "raïm" en el seu estudi teòric New Musical Resources Nova York, 1930 Molt present en la música contemporània per a piano, s’executa amb el palmell de la mà, el puny o l’avantbraç També és present, a partir dels anys cinquanta, en la música per a orquestra Es tracta d’una sonoritat molt característica de la música contemporània, l’escriptura de la qual és variable Clúster © Fototecacat/ Jesús Alises

El terme, allargat de N a S, és flanquejat a ponent per la serra del Ferrer El sòl inculte és de 2 189 ha, el secà de 1 237 ha i el regadiu de 29 ha El 31% és conreat de vinya sobretot per a pansa i el 21% d’ametllers La indústria es redueix a un establiment de serralleria i un celler cooperatiu, a més d’una almàssera cooperativa El repoblament després de l’expulsió dels moriscs fou lent 378 h el 1646 i 450 h el 1713, malgrat la participació de mallorquins, fins que el 1787 assolí 1 584 h poc després del 1857 3 220 h assolí el màxim, però tornà a declinar amb l’emigració Des del 1970 s’ha…

La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja…

Neix prop de la Coma Solsonès, a les fonts del Cardener 1050 m alt, al vessant oriental de la serra de Port del Comte, les quals li proporcionen un cabal relativament important, que s’ajunta tot seguit amb els cursos migrats que baixen del coll del Port, de la Bòfia de Port del Comte i també de la serra del Verd prop de la Pedra hi ha, a la confluència amb el Mosoll, la central elèctrica de la Gafa La seva conca 1500 km 2 enclou la meitat oriental del Solsonès i els sectors limítrofs del Berguedà, del Bages i, també, d’Anoia Amb els seus afluents, l’…

Més de la meitat del terme és cobert de muntanya, garriga, carrascar i pastures, poc productives el secà es dedica a cereals, vinya i ametllers El 67% de la població activa treballa en el sector primari La vila 553 h agl 2006, tirijans 464m alt es troba al centre d’un pla, estès entre la serra de la Creu, 764 m, el tossal de la Mola, 753 m, i la serra del Molló, a ponent, i la serra de Petrers, 622 m, a llevant, sobre l’antic camí de Sant Mateu a Albocàsser De l’església parroquial la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara, aturonat a…

Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana A causa de la neu resta tancat uns sis mesos cada any, durant els quals, i fins a l’obertura del túnel de Viella, el 1948, la Vall d’Aran romania incomunicada de la resta de Catalunya Tenia, al vessant aranès, el refugi de Ticolet i, al vessant pallarès, hi ha el refugi de les Ares, l' hospital de la Bonaigua desaparegut i, més avall a 1 400 m alt, l' hospital de la Bonaigua de Baix , actualment un petit nucli de turisme de muntanya L’antiga companyia…

Hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes Al secà 800 ha els conreus principals són els de vinya 250 ha, oliveres, garrofers i arbres fruiters El regadiu 350 ha, que aprofita l’aigua del riu Cànyoles i de pous, és dedicat quasi exclusivament a tarongers Un 30% de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins La vila 1 431 h agl 2006 , montesins 298 m alt es troba al vessant esquerre de la vall, al peu de les ruïnes de l’imposant…

El sector septentrional, desboscat i d’escàs rendiment agrícola, correspon a l’antic terme de Coma El poble 320 m alt és esglaonat als costers d’un turó granític, a la riba esquerra de la Tet, coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus , esmentat el 1218 i al voltant del qual al s XIV fou construït un recinte fortificat, des del qual fou rebutjat l’assalt francès el 1598 El 1793, durant la Guerra Gran, fou incendiat per l’artilleria del general Ricardos Al peu del turó, vora el riu, hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus L’actual església parroquial és…

Corresponen a un piedmont format pels alluvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses riberenques del Segre, més baixes, i de l’ample fondal estès entre Vilanova de Segrià i Alcarràs, cobert pels conreus A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu al nord, els de la serra del Coscollar, dominats pel cim de Sardera 336 m alt, de front…

Al NW del poble, encinglerat 740 m alt damunt la riera de Merlès, hi ha el santuari de Pinós , petita església romànica, amb absis semicircular i un atri, on és venerada la Mare de Déu de Pinós