Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…

L’església de Santa Magdalena és avui perduda Cal situar-la prop de l’actual camí que porta de la Pobla de Lillet a Sant Jaume de Frontanyà Serra i Vilaró diu que l’església es troba prop d’un viver construït quan es repoblà el bosc d’aquesta zona i encara és possible de veure’n les restes d’un absis L’any 1063 en un codicil de testament d’un home anomenat Guillem hom pot llegir “parròquia de Soriguera, al comtat de Cerdanya” Les notícies més precises de l’església són, però, del segle XIII Santa Magdalena de Soriguera no passà mai de capella i era regentada pel rector de Santa Cecília de…

Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el violinista…

Els seus orígens són confusos, i se situen cap al 878 El moment de màxima activitat es pot fixar entre els segles XI i XII, quan serví d’alberg als comtes de Barcelona i de lloc d’assemblea a juristes i legisladors A mitjan segle XIV entrà en decadència, i el 1844 fou exclaustrat Els manuscrits musicals procedents del monestir que s’han conservat són pocs, i la majoria es troben dipositats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó En destaquen el Ms Sant Cugat 3, un leccionari del segle XI que conté les Lamentacions del profeta Jeremies en notació catalana el Sant Cugat 47, un sacramentari i missal del…

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, i germana de la violinista Josefina Salvador , rebé les seves primeres lliçons de piano de la seva tia, quan tenia sis anys Continuà la seva formació al Conservatori de Castelló i acabà la carrera a divuit anys al Conservatori de València En ambdós centres tingué com a mestre d’harmonia, composició i orquestració Vicent Asencio , amb qui es casà el 1943 Pianista reconeguda, fou professora de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València 1974-89 Excellí especialment com a compositora, amb una obra abundant en la qual destaquen les…

Situació L’església de Sant Genís de Valldoriola, molt esfondrada, es troba al costat de migjorn del terme municipal L’església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 41,5 —y 31,6 31 tdg 415316 Per arribar-hi cal dirigir-se al mas de Figueroles, situat prop del límit amb el terme del Brull i de la carretera que va de Seva a Collformic, des d’on cal preguntar per les restes que es troben a prop JAA Història Vista del conjunt de les ruïnes de l’església M Anglada Aquesta església es trobava dins l’antic…

Generalment es considera que la primera referència a aquesta església, actual parròquia de Vinyols, és del 1246, en què Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona i senyor del lloc, atorgà carta de franqueses als habitants de Vinyols D’aquest document en tenim notícia gràcies a un breu resum que en feu el canonge J Blanch al segle XVII Segons J Blanch, entre les concessions atorgades, hi havia la que els “habitants y naturals de Vinyols, que aleshores se anave poblant y avien de anar los dies de festa a ohir missa a la Iglesia del terme dels Archs, que puguessen fer una iglesia en…

A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI segons la localitat s’anomenen també camarelles , camilleres o camalleres Es tracta d’un cant collectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el diumenge i el dilluns de Pasqua Tradicionalment són cançons curtes o corrandes corranda amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs…